Lc 3, 15-16. 21-22

El poble vivia en l'expectació, i tots pensaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tothom:
--Jo us batejo amb aigua, però ve el qui es més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc.
Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s'obrí, i l'Esperit Sant baixà cap a ell en forma visible, com un colom, i una veu digué des del cel:
--Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.

 

 

Durant uns 30 anys Jesús va viure una vida normal, potser l’únic especial i que podria cridar l’atenció és que no es va casar. La predicació de Joan Baptista va ser com el tret de sortida del
seu anonimat. Va deixar casa seva, es va estar un temps amb Joan, fins que es va decidir a“convertir-se”, perquè a partir del bateig de Joan tot canvia en la vida de Jesús. Primer fa un recés de 40 dies al desert, després inicia la seva predicació...

A la meva vida hi ha hagut un “Joan Baptista”?
Jo he estat “Joan Baptista” per algú? O he escandalitzat a algú?

 

 

Oh Déu! Envia'ns bojos,
dels que es comprometen a fons,
dels que s'obliden de si mateixos,
dels que estimen amb alguna cosa més que amb paraules,
dels que lliuren la seva vida de veritat i fins al final.
Dóna'ns bojos,
xiflats,
apassionats,
homes capaços de donar el salt cap a la inseguretat,
cap a la incertesa sorprenent de la pobresa:
Dóna'ns bojos,
que acceptin diluir-se en la massa
sense pretensions d'erigir-se en cascavell,
que no utilitzin la seva superioritat en el seu profit.
Dóna'ns bojos,
bojos del present,
enamorats d'una forma de vida senzilla,
alliberadors eficients del proletariat,
amants de la pau,
purs de consciència,
resolts a mai trair,
capaços d'acceptar qualsevol tasca,
d'anar on sigui,
lliures i obedients,
espontanis i tenaços,
dolços i forts.
Dóna'ns bojos, Senyor, doneu-nos bojos.
Lebret, L. J. (287)

En la seva autobiografia, el Mahatma Gandhi explica com, durant els seus temps d'estudiant a Sud-àfrica, li va interessar profundament la Bíblia, en especial el Sermó de la Muntanya. Va arribar a convèncer-se que el cristianisme era la resposta al sistema de castes que durant segles havia patit l'Índia, i va considerar molt seriosament la possibilitat de fer-se cristià.
Un dia va voler entrar en una església per escoltar missa i instruir-se, però el van detenir a l'entrada i, amb molta suavitat, li van dir que si desitjava sentir missa, seria ben rebut en una església reservada als negres.
Va desistir de la seva idea i no va tornar a intentar-ho.

Anthony de Mello.
LA ORACION DE LA RANA 1. Ed. Sal Terrae. Santander 1988