Lc 5, 1-11

La pesca abundant

 1 En una ocasió es trobava Jesús a la vora del llac de Genesaret, i se sentia apinyat per la multitud que volia sentir el missatge de Déu. 2 Va veure Jesús dues barques a la platja. Estaven buides, perquè els pescadors havien baixat d’elles a rentar les seves xarxes. 3 Jesús va pujar a una de les barques, que era de Simó, i li va demanar que l’allunyés una mica de la riba. Després es va asseure en la barca i va començar a ensenyar a la gent. 4 Quan va acabar de parlar va dir a Simó:
–Porta la barca llac dins, i tireu allí les vostres xarxes, per pescar.
5 Simó li va contestar:
–Mestre, hem estat treballant tota la nit sense pescar res; però, ja que tu ho manes, tiraré les xarxes.
6 Quan ho van fer, van recollir tal quantitat de peixos que les xarxes es trencaven. 7 Llavors van fer senyals als seus companys de l’altra barca, perquè anessin a ajudar-los. Ells van anar, i van omplir tant les dues barques que els faltava poc per enfonsar-se. 8 En veure això, Simó Pere es va posar de genolls davant Jesús i li va dir:
–Aparta’t de mi, Senyor, perquè sóc un pecador!
9 Perquè Simó i tots els altres estaven esglaiats per aquella gran pesca que havien fet. 10 També ho estaven Santiago i Juan, fills de Zebedeo, que eren companys de Simó. Però Jesús va dir a Simó:
–No tinguis por. Des d’ara pescaràs homes.
11 Llavors van portar les barques a terra, ho van deixar tot i se’n van anar amb Jesús.

 

 

 

 

– Simón i tots els altres estaven esglaiats per aquella gran pesca
que havien fet.
Qui és aquest home? Què fa? Em fa por, em sobrepassa. Estava jo aquí tan tranquil...
– No tinguis por. Des d'ara pescaràs homes.
Què dius de pescar homes? Deixa'm aquí, amb la meva família, amb la meva gent, pescant peixos, només vull pescar peixos, per menjar, per viure.
– Ho van deixar tot i se'n van anar amb Jesús.
No vull anar, deixa'm aquí, prefereixo aquesta vida tranquil·la, sense sobresalts, més segura... Tinc por d'abandonar-ho tot.

 

Jesús em crida pel meu nom tal i com sóc, amb tota la meva realitat, em diu: “Vine i seguéis-me!”. Deixa’t agafar per Jesús. És un projecte que ens desborda, però val la pena! Tenim l’oportunitat de renovar aquesta crida de Jesús que ens fa sovint. 

 

Estima'm tal com ets

Conec la teva misèria, els combats i les tribulacions de la teva ànima;
la debilitat i les malalties del teu cos;
però, malgrat tot això, et dic:
“Dóna'm el teu cor, estima'm tal com ets”.
Si esperes a ser un àngel per lliurar-te a l'amor, no m'estimaràs mai.
Fins i tot si recaus en aquestes faltes que no volguessis haver conegut mai,
fins i tot si ets negligent en la pràctica de la virtut,
no et permeto que no m'estimis.
Estima'm tal com ets.
En cada instant i en qualsevol situació en que et trobis,
en la consolació o en la desolació, en el fervor o en la sequedat,
en la fidelitat o en l'infidelitat.
Estima'm tal com ets.
El que vull és l'amor del teu cor indigent.
Si per estimar-me esperes a ser perfecte, no m'estimaràs mai…
Deixa't estimar. Vull el teu cor.
Per descomptat que tinc previst transformar-te,
però, mentrestant, t'estimo tal com ets.
I voldria que tu fessis el mateix.
M'agradaria veure com, des del fons de la teva misèria, brolla l'amor.
Estimo en tu fins i tot la teva debilitat.
Jo estimo l'amor dels pobres.
Voldria que, des de la indigència, s'elevés contínuament aquest crit:
”Senyor, t'estimo!”.
És el cant del teu cor el que m'importa.
Potser tinc jo necessitat de la teva ciència i dels teus talents?
No són virtuts el que et demano,
i si te les donés, ets tan feble,
que el teu amor propi de seguida se les atribuiria.
No et preocupis d'això.
Només tracta d'omplir el moment present amb el teu amor.
Avui, com un captaire, crido a la porta del teu cor,
jo, el Senyor dels Senyors.
Crido i espero. Obre'm tot seguit; no al·leguis la teva misèria.
Si tu coneguessis veritablement la teva indigència, moriries de dolor.
L'únic que em fereix el cor és el veure’t dubtar i faltat de confiança.
Voldria que pensessis en el meu cada instant del dia i de la nit.
No voldria que fessis cap acte, per insignificant que sigui,
per un altre motiu que no sigui l'amor.
Quan hagis de patir, jo et donaré la força.
Tu m'has donat l'amor; jo et donaré la capacitat d'estimar per damunt
del que mai hagis somiat.
Però, recorda't: “Estima'm tal com ets”.
No esperis a ser un sant per lliurar-te a l'amor;
Sinó, no m'estimaràs mai.

Un monjo de la Comunitat de Jerusalem (París)

- Deixa-ho tot i segueix-me

… No cal que ho deixis tot per venir-te amb mi. Només et demano que facis el que sí que està a l'abast  de les teves possibilitats. Almenys això no ho deixis de fer. Caminarem plegats cap a metes més difícils. No et deixaré sol, però segueix-me.