Lc 6 17. 20-26

Jesús i les multituds
17 Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s'aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó.

Benaurances i malaurances

20 Llavors alçà els ulls cap als seus deixebles i digué:
--Feliços els pobres: és vostre el Regne de Déu!
21 »Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà!
»Feliços els qui ara ploreu: vindrà dia que riureu!
22 »Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l'home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! 23 Aquell dia, alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.
24 »Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!
25 »Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips: vindrà dia que passareu fam!
»Ai de vosaltres, els qui ara rieu: vindrà dia que us doldreu i plorareu!
26 »Ai quan tota la gent parlarà bé de vosaltres: igualment feien els seus pares amb els falsos profetes!

 

 

 

Jesús novament ens sorprèn, ens provoca, ens desinstal·la… I com sempre comença pels seus preferits: els últims de la societat, pel més senzill, pel més humil, pel més feble, pel més vulnerable… Parlant Jesús així de forma senzilla i al cor de les persones tots som capaços d'entendre-ho i de sentir-nos identificats, però no sempre resulta fàcil acostar el missatge de Jesús a la nostra vida de cada dia.

Quan em relaciono amb altres persones, dono preferència al més senzill, feble, vulnerable? O pel contrari, presto més atenció als qui pensen com jo, als qui m'aplaudeixen, o aquells dels qui puc treure algun profit?

 

 

Principi i fonament

La persona és creada

per lloar, fer reverència  i servir
a Déu nostre Senyor.

1. I les altres coses

són creades
perquè ajudin la persona
a assolir el fi pel qual és creada.

D’on es segueix que
tant les ha d’utilitzar, quan l’ajudin per a aquest fi;
i tant les ha de deixar, quant per al fi la destorbin.

1. Per això cal que ens fem lliures

davant totes les coses
de tal manera que, per part nostra,
no vulguem més salut que malaltia,
Riquesa que pobresa,
honor que deshonor,
vida llarga que curta…, i
així en tot.

 

 

 

Si clickeu aquí tindreu la cançó:
http://foros.marianistas.org/showthread.php?t=1600

Bienaventurados son en Dios bienaventurados
Bienaventurados en ti Señor bienaventurados

Bienaventurados son en Dios Bienaventurados
Bienaventurados en ti señor Bienaventurados

Bienaventurados son en Dios Bienaventurados
Bienaventurados en ti Señor Bienaventurados