Lc 13, 1-9

Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien.
Jesús els respongué: «¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?
Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual.
I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem?
Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.»
I els digué aquesta paràbola: «Un home tenia una figuera plantada a la seva vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n'hi trobà.
Llavors digué al qui li menava la vinya: "Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit en aquesta figuera i no n'hi trobo. Talla-la. Per què ha d'ocupar la terra inútilment?"
Ell li respongué: "Senyor, deixa-la encara aquest any. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fems, a veure si dóna fruit d'ara endavant. Si no, fes-la tallar."»

 

La paciència que Déu mostra amb nosaltres quan cometem una fallada darrera l’altra, quan oblidem la seva Paraula i el seu Amor, és el que estem cridats a mostrar als altres.

Qui necessita avui la teva paciència i el teu amor?

 

 

Pare,
em recordes que sóc responsable
del que sóc i del que tinc,
del que faig i del que deixo de fer.
El teu amor de Pare espera i desitja
que produeixi fruits abundants i bons
per al bé dels germans i per a la meva felicitat.
Saps que només em podré realitzar com cal
si desenvolupo les meves capacitats.
Sempre m'ofereixes la teva ajuda,
però mai no faràs les coses sense mi.
Jesús, el teu Fill, amb l'exemple
de la figuera que no produïa fruit,
ens parla de la teva paciència
però, també, de la teva exigència.
Ajuda'm a viure cada instant
amb amor i responsabilitat
perquè faci la teva voluntat
pel bé de tots i així els estimuli
a avançar per carnins de vida eterna.

 

 

 

El nan i el gegant

Conten que un gegant es disposava a travessar un riu profund i es va trobar a la riba amb un pigmeu que no sabia nedar i no podia travessar el riu per la seva profunditat.
El gegant se’l va carregar sobre els seus muscles i es va ficar a l'aigua. Cap a la meitat de la travessia el pigmeu, que sobresortia gairebé mig metre per sobre del cap del gegant, va arribar a veure, sigilosament amagats darrera de la vegetació de l'altra riba, als indis d'una tribu que esperaven amb els seus arcs que s'acostés el gegant.
El pigmeu va avisar al gegant. Aquest es va detenir, va donar mitja volta i va començar a desfer la travessia. En aquell moment, una fletxa disparada des de l'altra riba es va enfonsar a l'aigua prop del gegant, però sense haver pogut arribar fins a ell. Així va ocórrer amb altres successives fletxes, mentre ambdós, gegant i pigmeu, guanyaven la riba de sortida sans i estalvis.
El gegant va donar les gràcies al pigmeu, però aquest va replicar: “Si no m'hagués recolzat en tu, no hauria pogut veure més lluny que tu”.