Lc 15, 1-3.11-32

Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo.
Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: «Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.»
Jesús els va proposar aquesta paràbola:
I digué encara: «Un home tenia dos fills.
Un dia, el més jove digué al pare: "Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca." Ell els va repartir els béns.
Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta.
Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.
Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs.
Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava.
Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam!
Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.
Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."
I se n'anà a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.
El fill li digué: "Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu."
Però el pare digué als seus criats: "De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat." I es posaren a celebrar-ho.
Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.
Ell li digué: "El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras."
El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.
Però ell li respongué: "Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics.
En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras."
El pare li contestà: "Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu.
Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat."»

Jesús ens convida al seu Regne malgrat les nostres infidelitats amagades i el nostre cor poc entusiasta.
Ell espera que fem el mateix amb els qui ens envolten i són fràgils o especialment dèbils.
Puc pensar en els protagonistes de la paràbola (Pare, fill gran i fill petit) i veure què tinc de cada un d’ells.

 

 

Pare,
són tants els qui m'han parlat de tu
amb paraules d'amor i de pau,
que de vegades m'han fet oblidar
el que ens ha revelat el teu Fill
i el que ens ha dit sobre el teu amor:
Ets un Pare molt bo i només busques
el bé i la plena realització dels teus fills.
Com el pare bo de la paràbola,
respectes sempre la nostra llibertat
i no et canses mai de fer-nos arribar
les teves crides al fons del cor
per convidar-nos a retornar a casa
i a confiar en el teu amor de Pare.
Com el fill petit de la paràbola,
jo també t'hauré de dir sovint que he pecat;
però, com a resposta, tu m'oferiràs sempre
l'abraçada generosa del perdó i de l'amor.
Gracies, Pare! Ajuda'm a ser-te fidel!

Or i cendra

Hi havia un comerciant ric i avar que un dia va trobar el seu or convertit en cendra. Es va afligir tant que se’n va anar al llit, rebutjant tot aliment. Així va continuar diversos dies, negant-se a menjar.
Un amic, assabentat de la seva malaltia, va anar a visitar-lo i va comprendre la causa del seu dolor.
Li va dir llavors: No feies bon ús de les teves riqueses. Per això quan les acumulaves no eren millors que la cendra. Ara, escolta el meu consell: estén una estora en el teu basar, per sobre d'aquesta cendra i fingeix que fas comerç, com sempre.
El ric va fer com li havia aconsellat l'amic, i quan algú li va preguntar: Per què vens cendra?, ell va respondre:
Poso en venda els meus béns.
Un dia va passar per allí una noia òrfena i molt pobra, però sense cobdícia en el cor. Veient al comerciant en el basar li va dir:
Senyor, per què has reunit tant or i tanta plata per a vendre'ls?
El ric comerciant li va respondre:
Si vols pots endur-te un grapat d'or i altre de plata, te'ls regalo.
I ella va prendre un grapat de cendra, que de seguida es va transformar en or.
Per a qui té les mans pures, la cendra es converteix en or. Per a qui té cobdícia en el cor l'or es converteix en cendra, preocupació i amargor