Marc 4, 35-40

La tempesta calmada

Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles:
- Passem a l'altra riba.
Deixaren, doncs, la gent i se'l van endur en la mateixa barca on es trobava. L'acompanyaven altres barques. Tot d'una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l'anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen:
- Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l'aigua:
- Silenci! Calla!
Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué:
- Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?

 

Aquest passatge de l’evangeli ens mostra una vegada més el diàleg que Jesús té amb el seus seguidors i és la invitació a la confiança total amb el Déu en que creiem.

No és fàcil viure els esdeveniments, les relacions, les responsabilitats... amb aquella confiança que, sigui el que sigui el que vivim, tot té un sentit. Sovint assalta als nostres ulls i sentiments el buidament i nuesa de confiar en Déu. Des d’aquella seguretat que és una oportunitat de creixement, des del do de la fe, en definitiva de confiança en Déu.

Molts cops sentim dolor, ens fem interrogants, podem pensar els perquè i optar per una actitud més dèbil que ens aboca a la por, a la exigència, a l’enuig, a la passivitat. Altres vegades podem esponjar-nos, alliberar-nos, alleugerir-nos.

- Recordem i revivim mentalment la imatge d’un petitó/na en braços del seu pare o mare, tranquil·lament, plàcidament... amb aquella relaxació del bebè atès i estimat.

- I ara, intentem recordar alguna ocasió que hem sigut el bebè en braços del nostre pare-mare del cel.

- Des de la vivència...

Aquest és Déu

Alguna vegada t'has assegut per allí i de cop i volta sents desitjos de fer alguna cosa agradable per algú a qui li tens afecte?...

AQUEST ÉS DÉU... que et parla a través de l'Esperit Sant

Alguna vegada t'has sentit derrotat i ningú sembla estar al voltant teu per a parlar-te?...

AQUEST ÉS DÉU... Ell vol parlar amb tu.

Alguna vegada has estat pensant en algú a qui estimes i no l’has vist per algun temps i la pròxima cosa que passa és veure'l o rebre una trucada d'aquesta persona?...

AQUEST ÉS DÉU... no existeix la coincidència.

Alguna vegada has rebut alguna cosa meravellós que ni tan sols vas demanar?...

AQUEST ÉS DÉU... que coneix els secrets del teu cor.

Alguna vegada has estat en una situació problemàtica i no tenies indicis de com s'anava a resoldre i de sobte tot queda resolt sense adonar-te?...

AQUEST ÉS DÉU... que pren els nostres problemes en les seves mans i els dóna solució.

Alguna vegada has sentit una immensa tristesa en l'ànima i a l'endemà la tristesa ha passat?.

AQUEST ÉS DÉU... que et va acaronar i et va dir paraules dolces.

Alguna vegada t'has sentit molt cansat, al punt de voler morir i de sobte un dia sents que tens la suficient força per a continuar?...

AQUEST ÉS DÉU... que et va carregar en els seus braços per a donar-te descans.

Tot és tan senzill com.... POSAR-SE EN MANS DE DÉU...

Així que quan vagis caminant i et sembla difícil, només recorda,

Déu farà la resta.

 

Confiança en Déu
Jordi López Camps
http://jordilopezcamps.blogspot.com/2009/04/confianca-en-deu.html

En el post d’ahir comentava que cal saber deixar-se en mans de Déu. Cal fer-ho més sovint, enfront l’arrogància de creure que sols ho poden aconseguir-ho tot. És bo tenir autoestima i autoconfiança, però mai com un valor absolut. Ha d’haver-hi un espai per deixar que Déu entre a la vida personal. Està bé que s’insisteixi sobre el valor de la confiança personal, però això no negant l’existència d’un altre nivell de confiança en la qual hi ha l’espai per Déu.

...

La confiança és un camí, com tot en la vida. Cal caminar evitant caure en els perills de les noves idolatries. La idolatria és, junt amb la indiferència al proïsme una de les principals temptacions pels cristians.

És qüestió d'actitud
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

La petita, ben perfumada i orgullosa anciana de 78 anys, completament vestida cada matí a les vuit en punt, amb el seu cabell arreglat a moda i el maquillatge perfectament aplicat, avui se'n va a una residència. El que ha motivat la mudança ha sigut la mort recent del seu espòs als 80.

Després de moltes hores d'esperar pacientment en el rebedor de la nova residència, ha somrigut dolçament, quan se li ha dit que la seva cambra estava llesta. Mentre es desplaçava amb el seu caminador cap a l'ascensor, li han fet una descripció detallada de la seva petita cambra, incloent les cortines que penjaven de la finestra.

"M'encanta", ha afirmat, amb l'entusiasme d'un nen de 8 anys al que li acaben de lliurar una nova mascota."
Sra. Jones, no ha vist la cambra, esperi".
- "Això no importa", ha respost.
"La felicitat és una cosa que decideixes amb el temps. Si m'agrada o no la meva cambra, no depèn de com estiguin arreglats els mobles, depèn de com arregli la meva ment."
"Ja he decidit que m'agrada. És una decisió que faig cada matí, quan m'aixeco. Tinc l'elecció: puc passar el dia en el llit, repassant la dificultat que tinc amb les parts del meu cos que no funcionen, o sortir del llit i estar agraïda per les que sí funcionen".