Marc 6, 1-6

En sortir d'allà va anar a la seva terra, i els seus deixebles el van acompanyar.
Arribat el dissabte, es va posar a ensenyar a la sinagoga, i la majoria dels qui el sentien es deien estranyats: "D'on treu aquest tot això? Quina mena de saviesa és aquesta que li ha estat donada? ¿I aquests prodigis que fa amb les seves mans?
¿No és aquest el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? ¿I les seves germanes, no viuen aquí amb nosaltres?" I el rebutjaven ofesos.
Però Jesús els deia: "Enlloc no és menyspreat un profeta, si no és a la seva pròpia terra, entre els seus parents, i a casa seva". I no va poder fer allí cap miracle; només va guarir uns pocs malalts imposant-los les mans. I s'estranyava d'aquella manca de fe. Llavors recorregué els pobles de l'entorn, i hi ensenyava.

 

Sovint no és fàcil donar testimoniatge de la nostre fe entre els nostres companys, coneguts o familiars. La incomprensió o l’escepticisme semblen de vegades obstacles insalvables. No hi fa res: si escoltem la crida i seguim el camí, trobarem la fortalesa perquè el nostre exemple trobi ressò entre aquells que sàpiguen mirar i escoltar.

Et seguim, Senyor Jesús,
Però per a seguir-te, crida'ns,
Perquè sense tu ningú avança.
Que només Tu ets el Camí, la Veritat i la Vida.
Rep-nos com rep un camí acollidor.
Encoratja'ns com encoratja la veritat.
Sant Agustí

“Diu Apuleu en les Flòrides que res no va donar Déu a l’home que no comportés alguna dificultat; així com també en l’alegria més gran hi ha oculta alguna lamentació, encara que menuda, per la barreja de fel i de mel: no hi ha rosa sense espines.”

Joan Lluís Vives
(La guarda de l’ànima)