Marc 6, 7-13

Llavors va cridar els Dotze i va començar a enviar-los de dos en dos; els donà potestat sobre els esperits impurs, i els va recomanar que, llevat del bastó, no prenguessin res per al camí, ni pa, ni sarró, ni diners a la bossa, sinó: "Aneu calçats amb sandàlies i no porteu dues túniques." També els deia: "Quan accepteu allotjament en una casa, quedeu-vos-hi fins que marxeu d'aquell lloc. I si en algun lloc no us reben ni us escolten, quan en sortiu espolseu-vos la pols de sota els peus, perquè els consti el vostre rebuig”. Sortiren, doncs, a predicar que es penedissin; i expulsaven molts dimonis i guarien molts malalts, ungint-los amb oli.

 

Cal que el nostre testimoniatge no sigui cridaner ni enfarfegat: la senzillesa i la claredat de la llum del missatge cristià són les millors cartes de presentació de la nostra fe; alhora, hem d’estar preparats per al rebuig, les adversitats, les contrarietats. El millor remei contra el desànim és la persistència, la solidesa, la força del llampec que s’atura davant de res i que no necessita de res més que la seva llum per fendir fins a la soca fins els arbres més endurits. Cal que siguem agraïts amb aquells que ajuden a estovar el nostre cor i a omplir l’esperit d’amor i esperança.

 

Com la llum
J. L. Hermosilla

La llum és:
presència silenciosa que,
com un mantell blanc, ho embolcalla tot;
amanyac que tot ho revesteix de color
amb el seu contacte;
mirall on tot s'hi reflecteix.
La llum no es veu:
el que es veu són els objectes
il•luminats per la llum.
El qui feu la llum un dia ens digué:
"Vosaltres mentre viviu,
heu de ser com torxes lluminoses;
així, en veure-us els altres, recordaran
que vau sortir de la Gran Foguera de Déu.
Sou com espurnes d'aquest Foc Diví".
No poseu el vostre llum sota el llit,
sinó sobre la taula perquè tots els contempli
i glorifiquin el Pare que dóna tota llum.
Nosaltres hem de ser llum, com ho és el Pare:
Ell la posà des del principi en el món.
Si allò que ha de ser llum
es converteix en tenebres,
quina lamentable i responsable foscor
cobrirà la terra!
Hem de ser, mentre visquem:
llum, torxa encesa.

“Convé que el qui dóna no es recordi del benefici ni miri gaire qui dóna: val més que aparti la mirada contínuament, perquè no sembla que censura o que es fa valer, o que busca lloança. En canvi, qui rep ha de mirar no tant el do com el donant, i recordar-se sempre de la gràcia. Per això els antics romans creien que les gràcies eren tres: dues que no miren mai enrere, i la tercera que mira sempre les anteriors”.

Joan Lluís Vives
(La guarda de l’ànima)