Marc 6, 30-34

Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van contar tot el que havien fet i ensenyat.
I ell els diu: "Veniu vosaltres sols en un lloc despoblat i descanseu una mica." Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que a ells no els quedava temps ni de menjar. Així doncs, s'embarcaren tots sols en direcció a un lloc despoblat.
Però la gent els va veure marxar, i n'hi hagué molts que s'adonaren del rumb i, des de totes les poblacions, hi anaren a peu, corrent, i hi van arribar abans que ells.
En desembarcar, veié una gran gentada i se'n va compadir, perquè anaven com ovelles sense pastor, i es posà a ensenyar-los moltes coses.

Hi ha molta feina per fer, i sovint ens sentim cansats i abatuts, però hem de tenir present que qualsevol situació és bona per donar el nostre testimoniatge, fins i tot les més inconvenients o imprevistes. No hem de fer “vacances” quan es tracta d’ajudar els altres. En aquest sentit, hem d’estar sempre desperts, alerta, preparats per servir de suport a aquells que ens ho demanin, i de vegades fins i tot als qui no ens ho demanen. Hem de pensar que en aquesta tasca no estem mai sols, encara que en els moments d’abatiment ens ho puguem pensar.

"He vingut a calar foc":
a encendre les consciències adormides, a airejar els caps saturats,
a aixecar els ànims dels caiguts, a donar força als desanimats.
Per això he vingut i per això us envio:
a alenar, a estimular, a animar als trepitjats,
a reconfortar els esforçats, a enfortir el ble que fumeja,
a calar foc, diu el Senyor.
"He vingut a calar foc":
el meu foc, foc que crema sense consumir-se,
foc que il•lumina tota persona, foc que crema els cors,
foc que és llum en la foscor, foc que brilla en la tenebra.
Per això he vingut, i per això us envio: a cremar, a incendiar,
a ser llum, a brillar, a il·luminar, a calar foc, diu el Senyor.

 

“La cosa més gran i la màxima felicitat, l’aconseguiràs si estimes fins i tot el qui t’odia; però també és cosa molt plaent ser estimat: no hi ha riquesa més certa que l’amistat veritable, ni cap guardià és tan poderós com un amic fidel: lleva del món el sol el qui lleva de la vida l’amistat.”

Joan Lluís Vives
(Invitació a la saviesa)