Joan 6, 1-15

Després d'això, Jesús se n'anà a l'altra riba del llac de Galilea, el de Tiberíades.
El seguia una gran gentada, perquè veien els miracles que feia amb els malalts.
Jesús pujà a la muntanya i es va asseure allí amb els seus deixebles. La Pasqua, la festa dels jueus, ja era a prop. Llavors, Jesús alçà els ulls i, veient la gran gentada que se li acostava, diu a Felip: "On podrem comprar pa per a donar-los menjar? "Això ho deia per provar-lo, perquè ell ja tenia pensat el que anava a fer. Felip li va contestar: "Ni amb dos-cents denaris de pa no en tindríem prou perquè a cadascú li'n toqués un bocí."Aleshores, un dels seus deixebles, Andreu, germà de Simó Pere, li diu:
"Aquí hi ha un noi que té cinc pans d'ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?" Jesús li digué: "Feu seure la gent." En aquell indret hi havia força herba. S'assegueren en nombre d'uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, i després de donar gràcies els repartí als qui estaven asseguts, i també els repartí els peixos. Els en donà tant com van voler. Quan van quedar satisfets, digué als seus deixebles: "Recolliu els trossos que han sobrat, a fi que no es perdi res." Els van recollir, i van omplir dotze cistelles amb els trossos dels cinc pans d'ordi que van sobrar als qui havien menjat. Aquella gent, en veure el miracle que havia fet, deien: "Aquest sí que és el profeta que havia de venir al món.” Jesús, però, sabent que tenien intenció d'endur-se'l a la força per fer-lo rei, es va retirar altre cop a la muntanya, tot sol.

 

Cal estar sempre amatent a la possibilitat de fer el bé, de ser transmissor del Bé, fins i tot en les circumstàncies més difícils, aquelles en què sembla que tan sols un miracle ens ajudarà a sortir endavant, un miracle com el d’aconseguir que el nostre cor vegi un germà allà on altres veurien un enemic. Alhora, hem de tenir clar que no és el reconeixement exterior, la popularitat, l’afalac, el “triomf” tal com s’entén habitualment avui dia, allò que Déu espera de nosaltres, sinó la sinceritat i la senzillesa del nostre cor: la nostra pretesa fragilitat és alhora la nostra força, més poderosa que qualsevol altra.

El Salmista 125
Ignasi Hazim, bisbe oriental

Hi ha persones que han d'anunciar
el pròxim dia als altres,
tot i que elles no arribin
a veure'n l'alba.
Que el Senyor us doni
la delicadesa de les seves mans,
el somriure dels seus llavis,
l'escalf del seu cor,
la bondat dels seus ulls,
l'alegria del seu esperit,
el misteri de la seva presència.

 

“L’amic ha de ser estimat, considerat i tractat de tal manera que no pensi que mai pugui esdevenir enemic teu; en canvi, has de tractar l’enemic com si alguna vegada hagués de convertir-se en amic teu”.

Joan Lluís Vives
(La guarda de l’ànima)