Joan 6,24-35

En aquell temps, quan la gent s'adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n'anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús. Així que el trobaren a l'altra banda del llac, li van preguntar:
--Rabí, quan has arribat?
Jesús prengué la paraula i els digué:
--Us ho ben asseguro: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals prodigiosos, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats. Però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dóna vida eterna. I el Fill de l'home us donarà aquest aliment, perquè Déu, el Pare, l'ha acreditat amb el seu segell. Ells li preguntaren:
--Com hem d'actuar per a fer les obres de Déu?
Jesús els respongué:
--L'obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.
Li replicaren:
--I tu, quin senyal prodigiós realitzes, perquè el vegem i et creguem? Què pots fer? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l'Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.
Llavors Jesús els respongué:
--Us ho ben asseguro: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l'autèntic pa del cel. El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.
Ells li demanen:
--Senyor, dóna'ns sempre pa d'aquest.
Jesús els diu:
--Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.

Els deixebles inicien un camí de recerca del Mestre. El seu camí és el nostre camí, la recerca permanent de Jesús. Jesús els retreu els seus motius. Quins són els meus motius per buscar el Mestre? Potser satisfer necessitats bàsiques? Buscar el bé immediat? Jesús ens convida a anar més enllà. A cercar allò que perdura eternament, el Regne. I ens convida a una recerca activa: Treballeu. He plantejat la meva vida com tasca constant en favor del Regne? Es reflecteix això en les meves obres?

Els deixebles, com nosaltres, se senten perduts davant de la crida de Jesús ... Mestre, què haig de fer? Quines obres són les del Regne?
I Jesús, tal com va fer amb la samaritana, se’ns ofereix a si mateix com a resposta. “Jo sóc el pa de vida. El qui ve a mi no passarà fam, i el qui creu en mi no tindrà mai set”.

 

Jesús, no em demanes obres,
no em demanes efectivitat ni resultats...
Em demanes el canvi autèntic...
Confesso sense por que tinc necessitat de tu,
que ets el pa i l’aigua que omplen el meu cor,
que ets el meu Bon Pastor
i la meva fortalesa en la feblesa.
Senyor, jo crec en tu.
Fes forta la meva fe.

 

 

El model humà al qual ens sentim cridats no és l’home o la dona unidimensional, superactivista, manager, sempre amb urgències i agendes plenes de compromisos, proper a l’infart, sinó aquell Jesús que tenia temps per a tot, per escoltar, per guarir, per predicar, per ser a casa de Marta i Maria, per pregar al Pare i fixar-se en la mainada, en la samaritana i en la vídua pobra que donava tot el que tenia.

Versió adaptada.