Joan 6,41-51

En aquell temps els jueus es posaren a murmurar d'ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel», i es preguntaven:
--Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?
Jesús els digué:
--No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si el Pare que m'ha enviat no l'atreu. I als qui vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. En els Profetes hi ha escrit: Tots seran instruïts per Déu. Tots els qui escolten el Pare i acullen el seu ensenyament vénen a mi. No és pas que algú hagi vist el Pare: només l'ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho asseguro: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa de vida. Els vostres pares van menjar el mannà en el desert, però van morir. Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori. Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.

 

Jesús, se’ns anuncia, se’ns ofereix com a Pa de Vida. Se’ns ofereix ... i a les nostres mans està el fet d’acceptar o rebutjar aquesta oferta. Deixar-nos endur per l’atracció pel Pare. Per tal d’acceptar el Pa de Vida cal que tinguem fam de vida. Cal ser inconformistes i saber distingir què és i què no és vida, què és i què no és de Déu...
A fi d’escoltar el Pare cal fer callar tot allò que no és del Pare, i vivim en una vida farcida de sorolls interiors.
Senyor, tinc fam de vida? tinc fam de tu?
Senyor, sóc capaç de fer callar els meus sorolls personals a fi de deixar-te entrar, per escoltar-te?

Pare, fes de mi un famolenc.
Que tingui fam de justícia i de pau,
que tingui fam de fraternitat i d’humilitat,
que tingui fam d’alegria i de vida en abundància,
que tingui fam d’estimar i de deixar-se estimar,
que tingui fam de ser perdonat,
que tingui fam de comprendre el proïsme i de perdonar,
que tingui fam d’església i Regne,
que tingui fam de tu, oh Senyor!

Pa de Vida ..., de quina Vida? Es clar que no ens allargarà ni un dia més la nostra estada en aquesta terra; si de cas, ens canviarà la qualitat i la fondària de cada instant dels nostres dies. Preguntem-nos amb honestedat: -I jo, quina vida vull per a mi? I comparem-la amb l’orientació real amb què vivim. És això el que volies? No creus que l’horitzó pot ser encara molt més ample? Doncs mira: molt més encara que tot el que puguem imaginar tu i jo junts ... molt més plena ... molt més formosa ...molt més ... és la Vida de Crist bategant a l’Eucaristia. Allà el pots trobar, esperant-nos per tal de ser menjat, esperant a la porta del teu cor, pacient, ardent com qui sap estimar. I després d’això, la Vida eterna: “Qui mengi aquest pa, viurà per sempre” (Joan 6, 58). –Què més vols?

http://www.evangeli.net/dias-liturgicos/IV_179_es.htm