Lluc 1, 39-56

Per aquells dies, Maria se n'anà de pressa a la Muntanya, en un poble de Judea, va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l'infant va saltar dins les seves entranyes, i Elisabet quedà plena de l'Esperit Sant. Llavors cridà amb totes les forces:
--Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes! Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar? Tan bon punt he sentit la teva salutació, l'infant ha saltat de joia dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut: allò que el Senyor t'ha anunciat es complirà!

Maria digué:
--La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra
Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa
de la seva serventa.
Des d'ara totes les generacions
em diran benaurada,
perquè el Totpoderós
obra en mi meravelles:
el seu nom és sant,
i l'amor que té
als qui creuen en ell
s'estén de generació en generació.
Les obres del seu braç són potents:
dispersa els homes de cor altiu,
derroca els poderosos del soli
i exalta els humils;
omple de béns els pobres,
i els rics se'n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
com havia promès als nostres pares;
s'ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.
Maria es va quedar uns tres mesos amb ella, i després se'n tornà a casa seva.

 

La vida està plena de miracles per al creient. Maria, la primera creient, va experimentar el goig de lliurar-se a les mans de Déu, i Déu va vessar damunt d’ella tota la seva gràcia: engendrà el Salvador. Ella, des de la seva petitesa, entona un dels cants d’agraïment i lloança més bells, el Magníficat. Maria és capaç de llegir la seva vida des de la fe, i ho demostra ara, i als peus de la creu, i a la Ressurrecció.
Jo m’assec a contemplar els miracles de la meva vida: la meva vida és ja un miracle. I tota la bona gent que m’envolta són un miracle. El fill que s’anuncia, el testimoni de les persones que ens deixen és un miracle. I la terra, aquesta terra que estimo tant i que tant em sorprèn em mostra els seus dons miraculosos cada dia. I en tot això intueixo l’amor profundíssim que Déu em té i, en la meva petitesa, entono a la meva manera un Magníficat.

Proclama la meva ànima la grandesa del Senyor, s’alegra el meu esperit en Déu, el meu salvador; perquè ha mirat els seus fills. Perquè el Poderós ha fet gran obres per mi: el seu nom és sant, i la seva misericòrdia arriba als seus fidels de generació en generació. Ell fa proeses amb el seu braç: dispersa els superbs de cor, fa caure el tron dels poderosos i enalteix els humils, als famolencs omple de béns i als rics acomiada amb les mans buides. Auxilia el seu poble, recordant-se de la misericòrdia.

 

Obre el teu àlbum de fotos, el teu diari, el teu fotolog... Mira la teva vida amb ulls agraïts i que sigui avui la teva vida mateixa la que t’ajudi a donar gràcies a Déu.