Mc 7, 1-8. 14-15. 21-23

Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s'adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s'han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen.
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
--Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?
Ell els respongué:
--Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
“Aquest poble m'honora amb els llavis, / però el seu cor es manté lluny de mi. / El culte que em donen és buit, / les doctrines que ensenyen / són preceptes humans.” Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels homes.
Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:
--Escolteu-me tots i enteneu-ho bé: No hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les intencions dolentes que el porten a relacions il•legítimes, robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur l'home.

 

 

Els deixebles de Jesús comencen a donar petites mostres de canvi i de llibertat. Són capaços de trencar algunes de les tradicions dels seus avantpassats sense sentir-se’n culpables. Però apareix la figura severa del fariseu. I Jesús és especialment crític amb ells. Perquè Jesús és especialment crític amb aquell que se sent capaç de jutjar un germà amb absoluta impunitat ... Sóc d’aquells que jutgen impunement els meus germans i germanes? Sóc persona de crítica fàcil?

Dues frases més ens deixa Jesús per meditar avui: M’honoreu amb els llavis, però el vostre cor es manté lluny de mi” i “El que surt de dins és el que fa impur l’home”... De nou, Jesús em convida a la conversió interior. Ni obres, ni paraules, cor. La resta vindrà com a conseqüència d’això.

Avui Senyor vull fer silenci.
No vull omplir la meva pregària de paraules buides.
En les teves mans poso el meu cor.
Et deixo entrar en el més pregon del meu ésser
i em disposo a passar una estona amb Tu,
a escoltar-te...

Santa Teresa d’Àvila descriu l’oració de la quietud: “El que l’ànima ha de fer durant aquests períodes de quietud, no és re més que actuar gentilment i silenciosament en l’oració. El que jo identifico com a soroll que cal evitar amb el silenci, és el moviment de d’intel·lecte, tot buscant moltes paraules i significats a fi d’agrair aquests dons, i acumulant els seus pecats i mancances de manera que es mostri que aquests dons no són merescuts. Tot està accelerat i en moviment. L’intel·lecte està pensant a fons, i la memòria està recorrent ràpidament el passat...
Per tot això, en aquests espais de quietud, deixeu que l’ànima es mantingui en repòs. Deixeu de costat el fet d’aprendre; ja arribarà el temps en què el nostre aprenentatge serà útil al Senyor. Creieu-me, en la presència de la Saviesa infinita, un petit estudi de la humilitat, i un acte d’humilitat, val el mateix que tot el coneixement del món. Perquè aquí no se’ns presenta una demanda per raonar; només per conèixer el que som, i que humilment som davant de la Presència de Déu.”

http://sacredspace.ie/es/advice