Lluc 3, 1-6

L'any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d'Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d'Abilene,  durant el pontificat d'Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seva paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert.  Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats,  tal com està escrit en el llibre del profeta Isaïes:
És la veu d'un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seves rutes.
S'alçaran les fondalades,
s'abaixaran les muntanyes i els turons,
el terreny tortuós quedarà pla
i el camí escabrós serà allisat;
i tothom veurà la salvació de Déu.

 

Situats en el temps de l’Advent, un temps de preparació, de restar alerta, de vetllar i pregar doncs el fill de Déu es farà present a la terra, arribem a la segona setmana. L’Església ens proposa l’evangeli on Joan Baptista fa un predica per tota la regió del Jordà. El text comença situant un aquí, un lloc concret, un moment concret i una situació concreta. És el moment que relata el text i no un altre, és en aquest moment, en aquest aquí, que Déu comunica la seva paraula a Joan. Quins són els aquis on Déu et parla? Atura’t un moment a pensar els moments i situacions concretes on sents i has sentit el parlar de Déu en el teu interior.

Déu parla a Joan i la resposta és afirmativa, no dubta, no posa pegues, cap excusa, davant la paraula de Déu l’única resposta que es planteja Joan és l’acció, el moviment, un si en majúscules que li porta a caminar de forma decidida i convençuda.  Quines són les respostes que dones davant les crides que et fa Déu? Restes atent i sempre disponible a la seva paraula?

En aquest segon diumenge d’advent l’evangelista Lluc ens torna recordar quina és l’actitud bàsica d’aquest temps litúrgic. Cal restar alerta, vetllar i pregar, només així es prepara el camí del Senyor, només així el camí s’allisa i només així tothom podrà veure i contemplar la salvació de Déu.

 

 

Senyor, tu fas sentir la teva crida de maneres molt diverses.
Tots som fills teus, i comptes amb cadascú de nosaltres
per dur a terme el teu Projecte en el món.
Que no deixem mai de sentir la teva crida
en el nostre interior,
a través de les persones,
en els esdeveniments,
en la vida de cada dia.
Que els nostres joves estiguin també atents a la teva crida,
i que nosaltres els sapiguem ajudar a discernir.
Ajuda'ns a estar atents a l'acció de l'Esperit en les nostres vides,
perquè així puguem descobrir quina és la nostra missió i ser-hi fidels.
(ATENDRE LA TEVA CRIDA. Pep Alaman)

 

Un dia, un home savi i piadós clamà al cel per una resposta. . Era al capdavant d'un grup de missioners que pregaven per la pau del món, per aconseguir que les fronteres no existissin i que tota la gent pogués viure feliç. La pregunta que feien era:
Quina és la clau, Senyor, perquè el món visqui en harmonia?.
Llavors, el cel es van obrir i després d' haver-hi un gran terrabastall, la veu de Déu els va dir: Com - donar .
Tots els missioners es van mirar un a l'altre, sorpresos i estranyats d'escoltar tal paraula dita per Déu. L'home savi i piadós preguntà de nou: Com - donar, Senyor? Què vols dir amb això?.
Déu va respondre: La clau per fer un món millor és: Com vaig donar, doneu!. És a dir, tal com jo us vaig donar, doneu vosaltres al vostre proïsme.
Tal com jo us vaig donar, doneu vosaltres fe, doneu esperança; doneu caritat; tal com jo us vaig donar. Feu-ho sense limitacions, sense pensar en res més que donar, doneu vosaltres al món... i el món, serà un paradís.

Seguim la clau de COM vaig DONAR, DONEU