Lluc 2, 41-52

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua.
Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se'n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Pensant que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seva intel·ligència i de les seves respostes. En veure'l allà, els seus pares van quedar sorpresos, i la seva mare li digué:
--Fill meu, per què t'has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.
Ell els respongué:
--Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d'estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. La seva mare conservava tot això en el seu cor. Jesús es feia gran, avançava en enteniment i tenia el favor de Déu i dels homes.

 

En ple temps de Nadal, temps de felicitat, amor, de compartir, de família... l’església ens proposa la celebració del dia de la Sagrada Família. Es sota aquesta clau que l’evangelista ens narra aquest text.

Els pares de Jesús van cap a Jerusalem, un fet que no podem desaprofitar: Per un costat, de Natzaret, lloc on l'infant creixia i s'enfortia, ple d'enteniment (Lc 2, 40) a Jerusalem hi han 141 quilometres de distància, per tant s’inicia un llarg peregrinatge, un posar-se en camí de forma física i espiritual. Per un altre cantó, van a Jerusalem, ciutat santa per les tres religions monoteistes, i que etimològicament, en arab, és Al-Quds que significa allò sagrat, per tant, van al lloc on la divinitat es fa present, on el fill de Déu ha de ser, la casa del seu pare, l’espai sagrat. 

És allà on es manifesta per primera vegada. Tres dies trigaran, els seus pares, a trobar-lo, com tres dies passaran fins l’experiència de la resurrecció. Al final els pares el troben al temple entre els mestres de la llei i és aquí on sorgeix un diàleg preciós on es manifesta que la lògica de Déu és diferent a la lògica humana. Maria pregunta preocupada sobre els perques de la seva actitud, Jesús contesta amb normalitat, sóc a casa del meu Pare, una resposta divina. La tornada a casa, viatge de tornada a la realitat de cada dia, possibilitarà l’acceptació i la comprensió del que acaben de viure guardant tot allò que es viu dins del cor. En nosaltres, les experiències extraordinàries ens deixen petjades? Com fem el viatge d’anada? Com tormen?

 

Gràcies per la nostra família
Robert Louis Stevensson

Senyor, mira la nostra família aquí reunida.
Et donem gràcies
per aquest lloc que habitem;
per l'amor que ens uneix;
per la pau que ens concedeixes aquest dia;
per l'esperança
en que esperem el demà;
per la salut, el treball,
el menjar i el cel brillant,
que fan alegre la nostra vida;
pels nostres amics
en totes les parts de la terra
i els nostres bondadosos auxiliars
en aquesta illa estranya.
Que regni la pau
en la nostra petita comunitat.
Purifica tot cor
del ressentiment ocult.
Dóna'ns força i gràcia
per tenir paciència i perseverar...
Dóna'ns valor, alegria i una ment assossegada.

 

 

Vull
Jorge Bucay

Vull que m’escoltis sense jutjar-me.
Vull que diguis sense aconsellar-me.
Vull que confiïs en mi, sense exigir-me.
Vull que m’ajudis, sense intentar decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anul·lar-me.
Vull que em miris, sense projecte les teves coses en mi.
Vull una abraçada sense asfixiar-me.
Vull que m’animis, sense empentar-me.
Vull que m’ajudis, sense fer-te càrrec de mi.
Vull protecció sense mentides.
Vull que t’apropis, sense invadir-me.
Vull que coneguis les coses que de mi més et desagrada,
que les acceptis i no vulguis canviar-les.
Vull que sàpigues, que avui,
avui pots estar amb mi.
Sense condicions.