|
amistat ( + amor )
Amor contra perversió
Recopilació de contes
orientals: Ramiro Calle
Procedència: Contes d'amor i amistat. Editorial Jaguar
Hi havia una vegada un mico molt compassiu que obria
el seu cor a tots els animals que trobava. Un dia va conèixer a una
tortuga mascle i va encetar-hi una bona amistat. Tortuga i mico passaven
moltes hores del dia parlant de les seves coses. Però la tortuga ja
n'estava cansada i, a més, la tortuga femella va començar a sentir-se
molesta perquè el seu marit estava massa hores fora de casa. Per això,
va demanar-li explicacions i la tortuga mascle li va explicar que
havia trobat un gran amic, un mico molt afectuós, amb qui podia parlar
de molts temes i sortir enriquit amb la seva amistat i els seus sentiments
plens de bondat. L'esposa, aleshores, va sentir-se gelosa i es va
dir: "Haig de trobar alguna manera d'acabar amb aquest maleït
mico". Va esbossar un pervers pla i el va posar en acció. Va
començar a fingir que havia agafat una rara malaltia molt maligna
i que la seva vida era en perill. El marit estava realment preocupat.
- Què puc fer per tu, esposa?
La tortuga femella va dir:
- Els meus òrgans estan molt febles. En qualsevol moment puc morir.
He consultat la tortuga metge i m'ha assegurat que només puc salvar-me
si menjo fetge de mico.
L'angoixa va amarar el marit. L'esposa va insistir:
- Necessito fetge de mico o moriré; t'ho asseguro. Tu tens amistat
amb aquest mico tan compassiu. Si és tan bondadós, com sempre dius,
no dubtarà en oferir el seu fetge per a salvar la meva vida.
La tortuga mascle va anar a parlar amb el mico i no es va atrevir
a dir-li la veritat:
- Amic mico, la meva esposa et vol conèixer i omplir-te d'atencions.
Vine a dinar a casa nostra
Les tortugues vivien enmig d'un estany i el mico no sabia nedar. Va
preguntar:
- I com arribaré a casa vostra?
- Molt fàcil, amic; només he de dur-te sobre la meva closca
- Magnífic! - va dir el mico satisfet i anhelant conèixer l'esposa
del seu bon amic.
Van començar a creuar l'estany, el mico anava damunt la closca. A
mig camí la tortuga va dir:
- He de dir-te la veritat. Necessitem un fetge. La meva dona esta
molt malalta i ha de menjar fetge de mico si vol salvar la vida.
El mico, que era molt llest, de seguida va captar les intencions de
la tortuga femella. Aparentant una gran naturalitat va dir:
- Per què no m'ho havies dit abans? Resulta que he oblidat el fetge
a la meva cabana, sobre l'arbre. Però ja saps com t'estimo, així que
tornem i l'agafaré. Si la teva esposa està malalta, jo l'ajudaré encantat.
Van tornar fins el refugi del mico i aquest va grimpar pel tronc de
l'arbre. Des d'allí exclama a la tortuga mascle:
- Pobre ximple la teva dona t'ha enganyat! No puc seguir associat
amb algú tan estúpid. Ella és perversa i tu, simplement, un babau.
Et desitjo el bo i millor, creu-me, però no tornis per aquí.
inici
|
ALTRES VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
|
amistat ( + felicitat )
Als nostres
amics
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Els amics es poden comptar amb els dits d'una mà i
encara en sobren...
Si tingués milions d'amics, demanaria una moneda a cadascun i seria
milionari.
Si tingués 500 mil amics, els demanaria agafar-nos de les mans per
a unir el país.
Si tingués 200 mil amics, fundaria una ciutat on tothom se saludés
amb un somriure.
Si tingués 25 mil amics, l'empresa telefònica em tallaria la línia
el dia del meu aniversari.
Si tingués 6 mil amics, m'agradaria ser padrí de 6 mil nens.
Si tingués mil amics, tindria mil mans per a mi sol.
Si tingués 365 amics, passaria cada dia de l'any amb un d'ells.
Si tingués 100 amics, rebria cent consells cada dia i la meva mare
tindria 100 fills més.
Si tingués 4 amics, tindria assegurades quatre espatlles per portar
el meu taüt.
Si tingués 2 amics, seria 2 vegades més feliç.
Però si jo tingués només un amic (i el tinc), no necessitaria tenir-ne
més. Alguns en volen tenir un milió, però és que tu tots sol vals
milions...... Per això t'estimo i per això tinc cura de tu.
inici
|
|
amistat ( + donació )
El soldat amic
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
- El meu amic no ha tornat del camp de batalla, senyor
-diu un soldat al seu tinent-. Sol·licito permís per a sortir a buscar-lo.
- Permís denegat - replica l'oficial -. No vull que arrisqui vostè
la seva vida per un home que, probablement, ha mort.
El soldat, no fent cap cas de la prohibició, surt a buscar-lo. Una
hora més tard torna mortalment ferit i carregat amb el cadàver del
seu amic.
L'oficial estava furiós:
- Ja li he dit que havia mort! Ara perdré dos homes! Digui'm: mereixia
la pena anar allà per a tornar amb un cadàver?
I el soldat, moribund, respon:
- És clar que sí, senyor! Quan l'he trobat, encara era viu i ha pogut
dir-me: "Jack... estava segur que vindries".
inici
|
|
amistat ( + comunitat )
Els dos amics
Adaptació M. Ramos
Procedència: Col·laborador/a
En Joan i l'Andreu eren bons amics.
Tots dos anaven a la mateixa escola i jugaven junts. Però tenien un
caràcter ben diferent.
En Joan era fort i valent. En canvi l'Andreu de vegades era poruc.
Per això, el seu amic Joan el defensava davant els companys quan hi
havia baralles.
L'Andreu sempre feia allò que en Joan volia i se sentia molt agraït
de tenir-lo com amic. Ell no sabia xutar fort, ni fer gols, ni executar
els exercicis de gimnàstica tan bé com ho feia en Joan. Tampoc no
gosava a saltar gaire alt i, quan feien curses, sempre es quedava
enrera.
Un dia a l'hora d'esbarjo, tot jugant, en Joan va caure i es va trencar
una cama. El metge li va dir que havia d'estar al llit, sense moure's,
durant dos mesos.
En Joan estava molt deprimit. Tant com li agradava saltar i córrer!
Com es podria estar tant de temps quiet? Què podia fer al llit, sense
poder-se bellugar?
En Joan no tenia en compte el seu amic Andreu.
Perquè, cada dia, l'Andreu corria a veure'l en sortir de l'escola.
S'asseia al seu costat i inventava històries meravelloses on ells
n'eren els protagonistes. Tots dos pujaven al pic més alt de les muntanyes,
anaven per la selva i muntaven un elefant enorme o una girafa de coll
llargarut.
Uns altres dies jugaven al parxís i d'altres jocs que l'Andreu portava
de casa seva.
L'Andreu també s'ocupava de portar-li llibres de contes, d’històries
divertides i fins i tot li feia dibuixos amb quatre gargots que el
feien riure molt.
L'Andreu trobava diversió i entreteniment amb qualsevol cosa.
Ara en Joan i l'Andreu són grans, però continuen sent dos bons amics.
Saben que entre tots dos formen un bon parell, perquè el que l'un
no sap fer bé, ho fa bé l'altre i a l'inrevés
inici
|
| amistat ( + sensibilitat )
Un ninot de neu
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Era un dia grisós. L'hivern havia arribat deixant caure
flocs i flocs de neu sobre els arbres, que havien quedat sense fulles.
La neu també va caure sobre els caus dels animals, que gairebé no
gosaven treure el musell a l'exterior. La casa on vivien en Joan i
la Marta havia quedat aïllada per l'enorme quantitat de neu que havia
caigut.
Els dos germans no podien sortir ni anar enlloc. Però la Marta va
tenir una idea.
- Per què no fem un ninot de neu?
Dit i fet, van posar fil a l'agulla i al cap d'unes hores es podia
veure un gran ninot de neu, just al costat de la casa. Li van posar
un barret vell al cap, dos botons que li servien d'ulls, una pastanaga
com a nas i una bufanda de color vermell.
Van estar jugant molt amb ell. Era un nou amic. Se l'estimaven.
Cada matí, en llevar-se, corrien a dir-li "bon dia". Si
el sol de l'hivern escalfava una mica, els nens obrien un paraigües
i el protegien perquè no es fongués.
Va passar el temps i van arribar dies en què amb prou
feines si feia fred. El ninot s'anava fonent sense que en Joan i la
Marta poguessin fer res per a evitar-ho.
A poc a poc el seu amic va desaparèixer.
Els nens estaven tristos.
- Què us passa? - els va preguntar la mare
- El nostre ninot de neu se n’ha anat - va dir la Marta
- Ja no és amb nosaltres - va dir en Joan.
- No, això no és cert. Els amics mai no ens deixen. Senzillament,
s'ha transformat. Ara és aigua i heu de buscar-lo en altres llocs
- va explicar la mare-.
Aleshores els nens van buscar el seu amic al raig d'aigua
de la font, al riu, a la petita cascada i, quan va arribar l'estiu,
al mar blau.
I sí que hi era. El van reconèixer de seguida.
D'una forma màgica -que només entenen la quitxalla- van reconèixer
en l'aigua la veu del ninot de neu. Els va dir que l'hivern vinent
tornaria a estar amb ells.
En Joan i la Marta juguen amb l'aigua i guarden per al proper hivern
els dos botons, el barret i la bufanda.
inici
|
|
amistat ( + acollida )
Una gorra de llanes de coloraines
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Aquesta història va passar en un poblet de muntanya.
La Laia feia dies que no anava a escola. Estava molt malalta i els
seus pares l'havien ingressat en un gran hospital de la ciutat.
La mestra i els seus companys de classe estaven ben
preocupats i els agradaria molt anar-la a veure, però era molt lluny.
Finalment un dia van decidir escriure-li unes ratlles.
Tots hi van aportar la seva: l'Aleix va fer un dibuix molt divertit,
la Soraia va escriure una endevinalla, en Marc i en Sergi, que eren
bessons, van escriure-hi la lletra de l'última cançó de moda i la
Sílvia -que era la que tenia més bona lletra- va escriure-hi tot allò
que els altres volien explicar.
Al cap d'uns quants dies, la mare de la Laia va telefonar a la mestra
per donar-li les gràcies i dir-li que encara hauria d'estar-hi molts
dies a l'hospital.
Va passar força temps però, cada setmana, els companys de la Laia
enviaven un sobre amb escrits, dibuixos, acudits, fotos...
Finalment, un dia, la mare de la Laia va anar a l'escola
a parlar amb la mestra i amb tots els nois i noies.
- Tinc una bona notícia, la Laia ja és a casa. Està molt millor.
- Visca! Van cridar tots.
- Avui l'anirem a veure. Van dir els bessons.
- Quan vindrà a escola? Va preguntar un altre.
La mare els va dir que encara trigaria uns quants dies i que, de moment,
no l'anessin a veure.
Es van quedar molt estranyats però, quan la mare va marxar, la mestra
els va explicar que el tractament que havien fet a la Laia havia estat
molt fort i que li havien caigut tots els cabells. Per això li feia
vergonya que la veiessin així.
Els nens i nenes van pensar què podien fer i van decidir escriure
a la Laia.
Laia, estem molt contents que estiguis millor i ja
siguis a casa.
Volem que vinguis a l'escola. T'estimem i et trobem a faltar molt.
Tots et donem una abraçada i un petonàs molt gran i sorollós.
Van portar la carta a casa de la Laia i la van deixar
a la bústia. Després van començar a pensar, que el dia que la Laia
tornés a l'escola havien de fer alguna cosa especial..
La Laia hi va anar la setmana següent. Estava molt pàl·lida i portava
una gorra de llana de coloraines.
Primer hi va haver moltes abraçades i després van arribar les sorpreses.
A la pissarra unes lletres ben grosses deien "BENVINGUDA LAIA".
Al voltant hi havien dibuixat flors, papallones, insectes, globus
i fins i tot una sargantana.
L'Àlex li havia portat una baldufa que s'estimava molt. Els bessons
li van regalar una capsa de sabates, amb la tapa foradada, plena de
cucs de seda i la Sílvia va portar fulles de morera perquè les mengessin.
En Sergi va dur una coca que havia fet amb l'ajuda de la mare. Tots
havien portat alguna cosa: un conte, una goma d'esborrar en forma
d'elefant, un paquet de xiclets...
De sobte es van adonar que la Sílvia no hi era. Va arribar al cap
de poc amb una gorra de llana de coloraines al cap.
- Què t'ha passat?
- No res, he estat pensant què podia fer per la Laia i m'ha semblat
bé fer-li costat.
La Sílvia es va treure la gorra i tots van poder veure que s'havia
tallat els cabells. Quin desastre! S'havia deixat un cap horrible,
amb cabells ben curts de totes mides.
Després d'un primer moment de sorpresa, tots van esclafir a riure
i la van aplaudir.
L'endemà la Laia i la Sílvia va seure a classe de costat
i totes dues sense la gorra.
inici |
| amistat ( + sociabilitat )
Els colors dels amics!
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Els Amics són com "colors":
cadascun amb el seu matís i una manera de ser, que sempre deixen empremta.
Hi ha l'Amic de "color verd" :
que fa palesa la bellesa de la Vida i hi posa esperança.
Ens aixeca els ànims!
Hi ha l'Amic de "color blau"
:
que sempre té a punt paraules de pau i serenor,
tot donant-nos la impressió, en sentir-lo, que ens som al cel o amb
el blau profund del mar.
Ens fa pujar amunt!
Hi ha l'Amic "color groc"
:
ens acull i ve a ser com el sol.
Ens fa riure, somriure i veure la lluïssor groga dels estels, tot
posant-los a l'abast de les nostres mans.
Hi ha l'Amic "color vermell"
:
que coneix i domina les regles del viure i ve a ser com la nostra
sang.
Suporta els perills, però mai no minva el seu coratge.
És generós i les seves paraules són apassionades i plenes d'un amor
ben viu.
Hi ha l'Amic "color taronja" :
que ens fa sentir-nos plens de vigor i salut.
Enriqueix el nostre esperit amb energies, que són veritables vitamines
per al nostre creixement.
Hi ha l'Amic "color gris"
:
que ens fa valorar el silenci, la interioritat i l'autoconeixement.
Indueix a pensar i reflexionar i ens ajuda a aprofundir en nosaltres
mateixos.
Hi ha l'Amic "color violat " :
que ens aporta tota aquesta essència majestuosa, com la dels reis
i els mags.
La seves paraules manifesten noblesa, autoritat i saviesa.
Hi ha l'Amic "color negre" :
que té molta habilitat en fer aflorar tot el nostre espai interior
més fosc,
amb paraules sovint dures.
Ens parla sense cap mena "d'anestèsia" i, ben segur, amb
bones intencions.
Ens empeny a considerar molt millor les nostres actituds envers la
vida.
...i hi ha l'Amic "color blanc" :
que ens revela les veritats que neixen de la vivència i la incorporació
de coneixements.
Ens ensenya que, no només ell, sinó també tots els altres, tenen veritats
per compartir amb nosaltres.
Si els ajuntem tots en un Gran Aplec, veurem l'Arc de Sant Martí de
l'Amor!
inici
|
| amistat ( + amor )
Un àngel i un amic
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un àngel no ens tria,
Déu ens l'assigna
Un amic ens agafa de la mà i ens apropa a Déu
Un àngel té l'obligació de tenir cura de nosaltres
Un amic té cura de nosaltres per amor
Un àngel t'ajuda tot evitant que tinguis problemes
Un amic t'ajuda a resoldre'ls
Un àngel et veu patir, sense poder-te abraçar
Un amic t'abraça, perquè no et vol veure patir
Un àngel et veu somriure i observa les teves alegries
Un amic et fa somriure i comparteix les teves alegries
Un àngel sap quan necessites que algú t'escolti
Un amic t'escolta, sense dir-te que el necessites
Un àngel ve a formar part dels teus somnis
Un amic, comparteix i lluita perquè els teus somnis siguin realitat
Un àngel sempre és amb tu, no pot trobar-te a faltar
Un amic, quan no és amb tu, no solament et troba a faltar,
sinó que a més pensa amb tu
Un àngel vetlla el teu son,
Un amic somia amb tu
Un àngel aplaudeix els teus triomfs,
Un amic t'ajuda perquè triomfis
Un àngel es preocupa quan estàs malament
Un amic es desviu perquè estiguis bé
Un àngel rep una pregària teva
Un amic prega amb tu
Un àngel t'ajuda a sobreviure
Un amic es desviu per tu
Per a un àngel, ets una missió a complir
Per a un amic, ets un tresor a defensar
Un àngel és quelcom celestial
Un amic és l'oportunitat de conèixer allò que hi ha
de més bonic a la vida: l'Amor i l'Amistat.
UN ÀNGEL VOLDRIA SER EL TEU AMIC
UN AMIC, SENSE PROPOSAR-S’HO,
ÉS TAMBÉ EL TEU ÀNGEL
inici
|
|
inici
|
|
inici
|
|
inici
|
|
inici
|
|
inici
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
