* contes i vivències AUSTERITAT*

Vull ser gran – La camisa del zar – Pentecosta – Austeritat - La felicitat - Cel i infern - Germans de debó

austeritat ( + senzillesa ) Vull ser gran per comprar-me el que jo vulgui Antoni Mallol Procedència: Col·laborador/a Patam! En Gerard, enfadat amb la seva mare, ha tancat la porta de la seva habitació amb molt mal geni. Fa un moment, que en Gerard ha demanat diners a la mare per a poder comprar una bossa de llaminadures. La mare no els ni ha volgut donar. - "És clar, com que a ella no li agraden"! - remuga en Gerard - "L'altre dia tampoc em va voler donar diners per comprar-me l'últim joc de la video-consola. Vull ser gran per poder treballar i comprar-me tot allò que jo vulgui"! Una estona després, la mare entra a l'habitació d'en Gerard. Se li acosta i amb aquella veu tant dolça que tenen les mares quan volen consolar un fill que s'ha enrabiat li diu: - "Escolta Gerard: no és que no et vulgui donar diners, el que vull és que no els gastis en coses innecessàries. Mira! Fem un tracte. Et proposo un joc. Si en després encara vols les llaminadures et donaré els diners per a comprar-les" - "D'acord" - li respon en Gerard, una mica més tranquil. - "Doncs escoltem bé" - li diu la mare -"Tanca els ulls i imaginat tot el que t'aniré dient: 1. Treu de casa tots els mobles, les taules i les cadires, el llit, els armaris i els sofàs. Deixa només una taula petita i una cadira feta malbé. 2. Buida tota la roba dels armaris i queda’t només amb el que portes posat. 3. Buida el rebost i la nevera, i deixa-hi només un paquet de sucre, una mica de sal, algunes cebes, una petita olla de cigrons i alguna peça de fruita. 4. Treu tots els lavabos, els wàters i les dutxes. Talla l'aigua corrent i l'electricitat. Deixa només una garrafa de plàstic per anar a buscar aigua a la font més propera. 5. Com que no tens electricitat, treu també la televisió i el vídeo, l'equip de música, les estufes i els ventiladors, la rentadora i el forn microones. 6. Tira la casa a terra perquè ja no vivim aquí, sinó en una barraca que haurem construït entre tots: entre tu, el teu pare, la teva germana i jo. 7. Canvia totes les altres cases del barri per cases com la que ens haurem fet. 8. Suprimeix tots el diaris, llibres, revistes i tebeos. Perquè, d’una altra banda, això no és important. Ningú de nosaltres no sap llegir perquè no hem anat mai a l’eescola. 9. Llença els estalvis que tens i la llibreta d’estalvis del pare i meva, els anells i les arracades, els rellotges i tot altre tipus de joies. 10. Imagina’t que el pare i jo estem a l’atur. Per tant, els únics diners que entren a casa són els que aconseguim a través de l'assistenta social de la parròquia o els que ens donen demanant pel carrer. 11. Llença el cotxe del pare i la teva bicicleta. Són un luxe que no podem mantenir. Tot això potser t'ho has imaginat a l'Àfrica o a l'Amèrica del Sud. Però sàpigues Gerard, que hi ha molts nois i noies com tu que viuen en aquestes circumstàncies i molt més a prop del que t'imagines. Hi ha barris de la nostra ciutat on la gent viu d'aquesta manera perquè no té cap altre mitjà més per a subsistir. I això per què?, et preguntaràs. Doncs, perquè hi ha molta gent que, com tu fa una estona, només pensa per a ell. Només pensa en allò que comprarà o deixarà de comprar, tant si ho necessita com no. Pensa què comprarà les coses d'una marca determinada perquè així "llueix" més. Aquests homes i dones que només pensen en ells, van ser fa molt de temps infants que com tu que: "Volien ser grans per a treballar i comprar tot allò que volguessin". Bé Gerard, ja pots obrir els ulls, el joc s'ha acabat". Un cop acabat el joc, en Gerard va demanar perdó a la seva mare per haver-se enfadat tant sense raó. Aquell vespre, en Gerard, va pregar per aquells nois i noies que vivien en les condicions que havia visualitzat guiat per la seva mare. inici	ALTRES VALORS amistat amor aprenentatge austeritat autenticitat autocreixement autoestima bondat celebració coherència compartir compromís comunicació comunitat confiança consciència constància contemplació creixement donació ecologia esperança espiritualitat família fe felicitat generositat gratitud igualtat interioritat justícia llibertat paciència parella pau perdó perseverança proïsme quotidianitat recerca respecte responsabilitat sensibilitat sentit senzillesa servei sociabilitat solidaritat tolerància treball vida
austeritat ( + senzillesa ) La camisa per al zar León Tolstoi Procedència: Col·laborador/a Una vegada hi havia un zar que estava molt malalt i va dir: - Donaré la meitat del meu reialme a aquell que em curi. Aleshores tots els savis es van reunir i van deliberar molta estona sobre la manera de guarir el zar. Però no sabien com fer-ho. De sobte, un d'aquells savis va dir que ell ho podia fer. - Si a la terra podem trobar un home feliç - va dir -, que li treguin la camisa i que el zar se la posi i es curarà. El zar va fer que li busquessin arreu un home feliç. Uns enviats seus s'escamparen per tot el reialme, però no en trobaven cap. No n'hi havia ni un de content: L'un era ric però estava malalt; l'altre estava bé però era pobre; un altre era ric i amb salut però es queixava de la seva dona; un altre no estava bé amb el seu fill. Tothom desitjava una cosa o altra. Un vespre, el fill del zar passava per davant d'una barraca miserable i va sentir algú que deia: - Gràcies a Déu: he treballat bé, he menjat bé, me'n vaig al llit: què em pot faltar a mi? El fill del zar se n'alegrà molt. Va ordenar que entressin de seguida dins la barraca i agafessin la camisa d'aquell home -a compte de tots els diners que volgués- i que l'enviessin al zar. Els missatgers entraren tot seguit a casa de l'home feliç i li van voler prendre la camisa, però aquell home era tan pobre que no en tenia! inici
austeritat ( + Pentecosta ) Pentecosta Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Si notes una brisa, provenint del cel, d'un vent que mou les portes: escolta la veu que et crida i et convida a caminar lluny. És un foc que neix dins d’aquell que sap esperar, que sap nodrir esperances d'amor. Eren pobres homes i dones, com tu i com jo, els que havien llençat les xarxes al llac i aquells que havien recollit els impostos a la porta de ciutat. Sabem que entre ells no hi havia cap doctor i que aquell a qui deien Mestre era mort i sepultat. Eren pobres homes i dones, com tu i com jo, els oprimits, els que tenien els ulls plens de llàgrimes. Pensaven sens dubte en l'amic perdut, en la dona adolorida per la mort del seu fill, en la creu aixecada al cim de la muntanya. I el vent va trucar a la porta de la casa. Va entrar com un raig de llum per tota la sala i tots van tenir els ulls, el cor plens de foc. Tot seguit van sortir al carrer cridant d'alegria. Home, dona que esperes amagat a l'ombra, la veu que canta és per a tu, et porta l'alegria d'una bona notícia EL REGNE DE DÉU JA ÉS AQUÍ ENMIG NOSTRE! inici
austeritat ( + senzillesa ) Austeritat Anthony de Mello. “La prgària de la granota" Sòcrates, com a bon filòsof que era, creia que la persona sàvia viuria instintivament d’una manera frugal. Ell mateix ni tan sols duia sabates. Això no obstant, una vegada i una altra cedia a l'encís de la plaça del mercat i solia anar-hi per a veure les mercaderies que s'hi oferien. Quan un amic li va preguntar la raó perquè ho feia. Sòcrates li va dir: - “M'encanta anar-hi per a descobrir sense quantes coses sóc perfectament feliç”. L'espiritualitat no consisteix en saber allò que vols, sinó en comprendre allò que no necessites. inici
austeritat (+ senzillesa ) La felicitat Anthony de Mello. “La prgària de la granota" Deia un ancià que només s'havia queixat una vegada en tota la seva vida. I va ser quan anava amb els peus descalços i no tenia diners per a comprar-se unes sabates. Llavors va veure un home feliç que no tenia peus. I mai més no va tornar a queixar-se. inici
austeritat (+ Generositat ) El cel i l'infern Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Un home va parlar amb el Senyor sobre el cel i l'infern. El Senyor li va dir a aquest home: "Vine, et mostraré l'infern". Van entrar en una habitació on un grup de persones es trobaven assegudes al voltant d'una enorme olla de guisat. Tots estaven desesperats i morts de fam. Cada persona sostenia una cullera que tocava l'olla, però cada cullera tenia un mànec molt més llarg que el seu propi braç, de tal manera que no podia utilitzar-se per a portar el guisat a les seves boques. El patiment era terrible. "Vine, ara et mostraré el cel", va dir el Senyor, després d'un temps. Van entrar en una altra habitació, idèntica a la primera (l'olla de guisat, el grup de persones, les mateixes culleres amb mànec llarg). No obstant, allí tots estaven feliços i ben alimentats. "No comprenc", va dir l'home. "Perquè estan feliços aquí, si en l'altra habitació es senten miserables i tot és igual que a l'infern?" El Senyor va somriure. "Ah, és senzill", va respondre. "Aquí han après a alimentar-se mútuament". És a dir, mentre que en l'infern cada un vol menjar amb la seva cullera i no és capaç de compartir amb els altres, en el cel cada un pensa primer en el germà i amb la seva pròpia cullera l'alimenta a l'altre. inici
austeritat (+ felicitat ) Germans de debó José María Capdevilla Procedència: Col·laborador/a La història diu que hi havia dos germans que s'estimaven amb tota l'ànima. Els dos eren agricultors. Un es va casar i l'altre va romandre solter. Van decidir seguir repartint tota la seva collita a mitges. Una nit el solter va somiar: No és just! El meu germà té dona i fills i rep la mateixa proporció de collita que jo que estic sol. Aniré per les nits al seu magatzem de blat i li afegiré diversos sacs sense que ell s'adoni. Un altra dia el germà casat va somiar també una nit: No és just! Jo tinc dona i fills i el meu futur estarà assegurat amb ells. Al meu germà, que està sol, qui l'ajudarà? Aniré per les nits al seu magatzem de blat i li afegiré diversos sacs sense que se'n adoni. Així ho van fer aquests dos germans. I oh, sorpresa!, una mateixa nit, els dos es van trobar pel camí, portant sacs u per a l'altre. Es van mirar, van comprendre el que passava i es van abraçar amb un abraçada de germà, encara més forta que mai, i per a sempre més. inici
inici
inici
inici
inici
inici
inici