celebració ( + esperança )
Nasreddín perd
l'ase
Procedència: Pessics , Humor i
saviesa orientals.(Ed. Claret)
Recull i comentari de Joan Aragonés
Nasreddín contava en certa ocasió amb
molta alegria que havia perdut l'ase.
- Però - li diu l'amic - , com pots estar
tant content si no tens diners per comprar-ne un altre?
- I tant que
n'estic de content - respon ell - Imagina't que jo hagués anat damunt
seu com de costum. També jo m'hauria perdut!
Val més tornar a sembrar que plorar per la
collita perduda
Sempre hi ha motius d'alegria i
esperança .
Com molt bé s'ha dit, si plorem l'absència del sol no
veurem els estels
inici
|
ALTRES
VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
celebració ( + vida interior )
Carta de comiat als seus
amics
Gabriel García Márquez
Procedència: Col·laborador/a
"Si per un instant Déu s'oblidés que sóc
un titella de drap i em regalés un tros de vida, possiblement no diria
tot el que penso, però en definitiva pensaria tot el que dic.
Donaria
valor a les coses, no pel que valen, sinó pel que
signifiquen.
Dormiria poc, somiaria més, entenc que per cada minut
que tanquem els ulls, perdem seixanta segons de llum.
Caminaria quan
els altres es paren, despertaria quan els altres dormen.
Escoltaria
quan els altres parlen, i com gaudiria d'un bon gelat de xocolata!
Si
Déu m'obsequiés un tros de vida, vestiria senzill, em llençaria de cara
al sol, deixant descobert, no solament el meu cos sinó la meva
ànima.
Déu meu, si jo tingués un cor, escriuria el meu odi sobre el
gel, i esperaria que sortís el sol. Pintaria amb un somni de Van Gogh
sobre les estrelles un poema de Benedetti, i una cançó de Serrat seria
la serenata que els oferiria a la lluna.
Regaria amb les meves
llàgrimes les roses, per a sentir el dolor de les seves espines, i
l'encarnat petó dels seus pètals... Déu meu, si jo tingués un tros de
vida... No deixaria passar un sol dia sense dir-li a la gent que estimo,
que l'estimo.
Convenceria a cada dona o home que són els meus
favorits i viuria enamorat de l'amor.
Als homes els provaria què
equivocats estan al pensar que deixen d'enamorar-se quan envelleixen,
sense saber que envelleixen quan deixen d'enamorar-se!
A un nen li
donaria ales, però li deixaria que ell sol aprengués a volar.
Als
vells els ensenyaria que la mort no arriba amb la vellesa, sinó amb
l'oblit.
Tantes coses he après de vostès, els homes... He après que
tot el món vol viure en el cim de la muntanya, sense saber que la
veritable felicitat està en la forma de pujar l'escarpada. He après que
quan un nounat estreny amb el seu petit puny, per vegada primera, el dit
del seu pare, ho té atrapat per sempre. He après que un home només té
dret a mirar a un altre cap a baix, quan ha d'ajudar-li a
aixecar-se.
Són tantes coses què he pogut aprendre de vostès, però
realment de molta cosa no hauran de servir, perquè quan em guardin
dintre d'aquella maleta, infeliçment m'estaré morint."
inici
|
celebració ( + NADAL)
Bons propòsits per l'any
nou
Autor/a:
Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Riu
Perdona
Relaxat
Demana
ajut
Fes un favor
Delega tasques
Trenca un hàbit
Fes una
caminada
Expressa allò que sents
Surt a córrer
Pinta un quadre.
Somriu al teu fill
Llegeix un bon llibre. Conta a la
dutxa
Permet-te brillar. Mirar fotos antigues
Escolta a un amic.
Accepta un compliment
Ajuda a un ancià. Compleix les teves
promeses
Acaba un projecte desitjat Sigues nen una altra vegada.
Escolta la natura
Mostra la teva felicitat. Escriu en el teu
diari
Tractat com un amic. Permet-te equivocar-te
Per avui no et
preocupis. Deixa que algú t´ajudi
Fes un àlbum familiar. Fes-te un
bany prolongat
Mira una flor amb atenció. Perd un mica de
temps
Apaga el televisor i parla. Escolta la teva música
preferida
Aprèn alguna cosa que sempre has desitjat
Truca als teus
amics per telèfon. Fes un petit canvi a la teva vida
Tanca els ulls i
imagina les ones de la platja. Fes sentir benvingut a algú
Fes una
llista de les coses que fas bé. Ves a la biblioteca i escolta el
silenci
Digues a les persones estimades quant les estimes
Posa-li
un nom a una estrella
Pensa en allò que tens
Saps que no estàs
sol
Planifica un viatge
Respira profund
Cultiva l´amor
Cada
dia pot ser NADAL
Per els homes i dones,
si ens deixem estimar per
Déu;
si ens estimen com germans.
El Nadal de Déu
sempre es un
Nadal d´AMOR
inici
|
celebració ( + sensibilitat )
Inventari de generositat
Autor/a: Desconegut/da
Procedència:
Col·laborador/a
Vet aquí un home que renegava dient que
Déu no havia set generós amb ell. Llavors un amic seu, milionari, li va
proposar un negoci:
- Vols vendre'm el teu peu esquerra per
5.000.000 d'euros per a empeltar-se'l a un que el va perdre en un
accident?. A tu et posaran un d'artificial molt còmode
- No... Mai,
va respondre el que renegava
- I no voldries vendre'm la teva mà
esquerra que és la que menys uses per 10.000000 euros per a
col·locar-se-la a un que la va perdre en una caiguda?
- Mai. Mai, va
respondre l'altre
- I no voldries vendre un ronyó per 15.000.000
euros per a trasplantar-lo a un que s'està morint en un hospital? Te'l
pagaran al comptat perquè el que ho necessita és summament ric
-
Però... Què és això que em proposes? - va contestar l'amic - Jo no venc
els meus ronyons!
- Bé, va afegir l'interlocutor, ara et faig una
última oferta. Conec un milionari que ofereix 50.000.000 euros per un
ull perquè li canvien el que ha perdut. Vols vendre'l? Et queda un altre
ull i et posaran un de vidre, molt maco
- Ja t'he dit que no - va dir
cansat - Per cap diner del món et vendré alguna part del meu cos
- Bé
- li va dir llavors el seu amic - però d'avui en avant no digues que Déu
no ha sigut generós amb tu. T'he ofert 80.000.000 d'euros al comptat per
la desena part del teu organisme i no has volgut. I encara et sembla poc
el que Déu t'ha regalat.
L'altre mai havia pensat en els valors que
el Senyor li havia concedit.
Per què no fer l'inventari dels béns que
hem rebut per a així viure amb major alegria i optimisme?. Per què viure
pensant en el 10 per cent de les coses que ens fan sofrir i no recordar
el noranta per cent de les coses que ens fan estar bé?
inici
|
celebració ( + amor )
L'home més ric
Autor/a: Desconegut/da
Procedència:
Col·laborador/a
Sóc un home ric i em proposo demandar a la revista
"Fortune", perquè em va fer víctima d'una omissió
inexplicable.
Resulta que va publicar la llista dels homes més rics
del planeta i en esta llista no hi soc jo. Apareixen, sí, el sultà de
Brunei, que té una Fortune estimada en 37 mil milions de dòlars, i
apareixen també els hereus de Sam Walton, amb 24 mil i Takichiro Mori,
amb 14 mil.
Figuren també personalitats com la Reina Isabel
d'Anglaterra, amb 11 mil milions de dòlars; Stavros Niarkos amb 4 mil, i
els mexicans Carlos Slim, amb 2 mil i Emilio Azcárraga, amb 2,600. No
obstant a mi no em menciona la revista. I jo sóc un home ric,
immensament ric. I si no, vegin vostès.
Tinc vida, que vaig rebre no sé per què, i salut, que
conservo no sé com. Tinc una família: esposa adorable que al regalar-me
la seva vida em va donar el millor de la meva; fills meravellosos dels
que no he rebut sinó felicitat; néts amb els quals exerceixo una nova i
joiosa paternitat, ara totalment irresponsable. Tinc germans que són com
els meus amics, i amics que són com els meus germans. Tinc gent que
m'estima amb sinceritat a pesar dels meus defectes, i a la que jo estimo
amb sinceritat a pesar dels meus defectes. Tinc quatre lectors a qui
cada dia els dono gràcies perquè llegeixen bé el que jo escric malament.
Tinc una casa, i en ella molts llibres (la meva esposa
diria que tinc molts llibres, i entre ells una casa).
Posseeixo un trosset del món en la forma d'un hort que
cada any em dóna pomes que haurien acurtat encara més la presència
d'Adam i Eva en el Paradís. Tinc un gos que no se'n va a dormir fins que
arribo, i que em rep com si fora jo l'amo dels cels i la terra.
Tinc ulls que veuen i oïdes que senten; peus que caminen
i mans que acaricien; cervell que pensa coses que a altres se'ls havien
ocorregut ja, però que a mi no se m'havien ocorregut mai.
Sóc amo de la comuna herència dels homes: alegries per a
gaudir-les i penes per a agermanar-me als que pateixen. I tinc fe en un
Déu bo que guarda per a mi infinit amor. Pot haver-hi majors riqueses
que les meves? Per què d'haver-hi, llavors, no em va posar a la revista
"Fortune" en la llista dels homes més rics del planeta?
inici
|
celebració ( + comunicació )
Una habitació amb
vistes
Autor/a:
Desconegut/a
Procedència: Col·laborador/a
Dos homes, els dos greument malalts, ocupaven la mateixa
habitació de l'hospital.
Un dels dos podia asseure's en el seu llit
durant una hora cada migdia a fi d'evacuar els fluids dels seus pulmons.
El seu llit estava al costat de l'única finestra de l'habitació.
L'altre home devia passar els seus dies tombat, sense poder-se
aixecar en cap moment.
Els dos parlaven durant hores. Parlaven de
les seves dones, de la seva família, de casa seva, de la seva ocupació,
de la seva participació en el servei militar i d'on havien passat les
seves vacances. A més, cada migdia, quan l'home de prop de la finestra
que podia asseure's, passava aquest temps descrivint al seu company
d'habitació tot el que podia veure fora a través del vidre.
L'home
que estava enllitat sentia que tornava a viure gràcies a aquests
períodes d'una hora en els quals el seu món era ampliat i animat per
totes les activitats i colors del món exterior. Des de l'habitació, la
vista donava a un parc amb un bell llac. Els ànecs i els cignes jugaven
en l'aigua, mentre els nens feien navegar els seus vaixells en
miniatura. Els joves enamorats passejaven enllaçats entre les flors de
tots els colors de l'arc de Sant Martí. Grans arbres decoraven el
paisatge i una bella vista de la ciutat es podia percebre en
l'horitzó.
Mentre que l'home prop de la finestra descrivia tot això
amb detalls exquisits, l'home de l'altre costat de l'habitació tancava
els seus ulls i imaginava l'escena pintoresca, gràcies a la descripció
plena de paraules poètiques i precises del seu company d'habitació.
Un matí, la infermera de dia va arribar per a portar l'aigua dels
lavabos i va descobrir el cos sense vida de l'home que estava prop de la
finestra - s'havia apagat afablement durant el seu somni. Entristida, va
demanar ajuda per a dur-se el cos. L'altre home, en quan va sentir que
era el moment precís, va demanar si ell podia ser desplaçat al costat de
la finestra. La infermera es va alegrar de poder complaure'l i, després
d'assegurar-se que estava confortablement instal·lat, el va deixar sol.
Lentament, es va alçar com va poder sobre un colze per donar un
primer cop d'ull. Per fi tindria l'alegria de veure per si mateix tot el
que el seu company havia sabut descriure-li tan bé... No obstant això,
tot el que els seus ulls van veure va ser un simple mur!
- Per què
el seu company mort li havia descrit tantes meravelles si en realitat no
hi havia res?, li va preguntar a l'infermera.
- Pot ser que
simplement per donar-li ànims, ja que ell era cec.
inici
|
celebració ( + espiritualitat )
Has sentit el cant d'aquest ocell?
Antony de Mello
Procedència: El cant
de l'ocell
Els hindús han creat una encantadora imatge per
descriure la relació entre Déu i la seva Creació.
Déu "dansa" la
seva Creació. Ell és el seu ballarí; la seva Creació és la dansa. La
dansa és diferent del ballarí; i, no obstant això, no té existència
possible amb independència del. No és alguna cosa que es pugui tancar en
una caixa i portar-s'ho a casa. En el moment en què el ballarí es deté,
la dansa deixa d'existir.
En la seva recerca de Déu, l'home pensa
massa, reflexiona massa, parla massa. Fins i tot quan contempla aquesta
dansa que anomenem Creació, està tot el temps pensant, parlant (amb si
mateix o amb els altres), reflexionant, analitzant, filosofant.
Paraules, paraules, paraules... Soroll, soroll, soroll...
Guarda
silenci i mira la dansa. Senzillament, mira: una estrella, una flor, un
full marcit, un ocell, una pedra... Qualsevol fragment de dansa serveix.
Mira. Escolta. Olora. Toca. Assaboreix. I segurament no tardaràs a
veure’l a ell, al ballarí en persona.
inici
|
celebració ( + felicitat)
El camp de mines
Carlos G. Vallés
Procedència: Col·laborador/a.
Vida Nova
Un ex combatent del Vietnam es va fer
volgut i benvolgut entre els seus veïns, després de tornar de la guerra
i assentar-se en ofici i família, per la seva consideració amb tots i la
seva promptitud a ajudar en qualsevol moment. No semblava encaixar tanta
delicadesa amb la imatge d'un soldat de tornada de la guerra, i de tal
guerra. Però ell tenia la seva explicació, que els seus amics íntims
sabien.
La seva missió en la guerra havia estat netejar camps de
mines. Tot aquell terreny de boscos i mala herba, d’escaramusses i
emboscades, estava sembrat de mines traïdores que al menor contacte amb
una branca, un filferro, una pedra en el camí podien explotar i dur-se
la vida d'un home. I el major perill era per a qui s'avançaven a
detectar, endevinar, desactivar la mort disfressada en el
terreny.
Calia amidar cada pas, calcular cada gest, arriscar cada
estirada. Diversos dels seus companys d'equip havien mort així, i ell
sabia que el mateix li podia ocórrer a ell en qualsevol moment. I això
li va fer sentir el valor de la vida. Cada pas valia una eternitat. La
vida sencera havia de ser viscuda entre l’aixeca un peu i tornar a
posar-lo sobre el terreny incert. Cada instant estava ple de vida perquè
el següent podia estar ple de mort. Tots els sentits alerta a flor de
pell, tot el cor viscut en cada batec, tota mirada oberta a la
pinzellada de colors que descobreix el paisatge, tot so analitzat en
l'espectre que va de la mina a la mort. Vida intensa en el camp de
mines.
Aquest era el seu secret. Viure al dia, viure el minut, viure
a l'instant. Viure el present. La vida és un camp de
mines.
inici
|
celebració ( + alegria)
Himne a l'alegria
P. Albiol
Procedència:
Col·laborador/a
Si ets pecador, alegra't, perquè avui
mateix pots deixar de ser-ho.
Si ets just, alegra't, perquè Déu té
els seus complaences en tu.
Si estàs malalt, alegra't, perquè la
malaltia passarà, però romandrà el seu mèrit.
Alegra't si parlen
malament de tu amb mentida, perquè la veritat prevaldrà per fi i serà
major el goig futur que la confusió present.
Alegra't si et
menyspreen, perquè són majoria els que no t'ofenen.
Alegra't si
t'estimen, perquè no pots aspirar a major bé.
Alegra't si ets pobre,
perquè pots fer eternament feliç al ric.
Alegra't si ets ric, perquè
pots fer temporalment feliç al pobre.
Alegra't si treballes, perquè
el treball et dignifica.
Alegra't si descanses, perquè així et
disposes per al treball.
Alegra't si ets ignorant, perquè pecaràs
menys.
Alegra't si ets savi, perquè mereixeràs més.
Alegra't si et
traeixen, perquè ets superior al traïdor.
Alegra't si et
ridiculitzen, perquè és millor servir d’alegria que de pena.
Alegra't
si ets temptat, perquè la gràcia no et falta per a ajudar-te a
vèncer.
Alegra't si vius, perquè encara tens temps de
merèixer.
Alegra't si mors, perquè ja no podràs ofendre a Déu.
inici
|
celebració ( + fe)
Un dia
meravellós
Autor/a:
Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Compten la història d'aquell místic sufí
que, després d'un dia de fam, fatiga i fred, va començar a donar-li
gràcies a Déu per haver-los donat “un dia tan meravellós”. Al sentir
això, els seus embravits companys es van posar a murmurar entre ells i a
queixar-se fastiguejats del cinisme del seu mestre. A l'estona, un d
'ells, no podent contenir la seva ira, li va dir:
- No puc creure que la teva pregària sigui
sincera. Com pots dir meravellós a un dia tan horrible i fins i tot a
donar-li gràcies a Déu per ell? On està el que el fa meravellós? No hem
menjat, estem esgotats, ens han menyspreat on hem buscat allotjament i
anem a passar la nit morts de fred.
- Veuràs, - va replicar el místic amb
paciència -, el que necessitem aquesta nit és fam, pobresa, fred. Si no
ho necessitéssim, Déu no ens ho hauria donat. Doncs evidentment hem
d’estar agraïts? El sempre es preocupa per les nostres necessitats. Gran
és el seu nom!
inici
|
celebració ( + quotidianitat
)
Allò bo
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Una anciana va trobar un recipient
buit que havia estat omplert amb el millor dels vins i que encara
retenia la fragància del seu antic contingut.
Ella insaciablement ho
portava el seu nas, i acostant-lo i allunyant-lo deia:
- Quin aroma
tant meravellós devia tenir el vi ir que va deixar en el seu vas tan
encantador perfum!
La memòria de tot el bo és
perdurable.
inici
|
| |
