WebdePastoral

coherència ( + comunicació )

El darrer discurs
Charles Chaplin
Discurs final de la pel·lícula “El gran dictador” 1.940

Em sap greu, però no vull ser emperador. No es el meu ofici. No pretenc governar ni conquerir ningú. M’agradaria, si fos possible, jueus i gentils, negres i blancs.
Tots desitgem, ajudar-nos. Els humans son així. Volem viure per a la felicitat dels altres i no pas per fer-los desagraïts. Per què ens hauríem d’odiar i menysprear? En aquest món hi ha lloc per a tots. La terra que es generosa i rica, pot subvenir totes les necessitats.
El camí de la vida pot ser el de la llibertat i el de la bellesa, però, malgrat això, ens hi hem ben perdut. La cobdícia enverinà l’ànima dels homes... aixecà muralles d’odi en el món... ens esta fent avançar a pas d’ànec cap a la misèria i cap a la mort. Hem creat l’època de la velocitat, però ens hi sentim enclaustrats. La màquina que produeix abundor, ena ha deixat en la penúria. Els coneixements ens han fet escèptics; la nostra intel•ligència ens ha fet mesells i cruels. Pensem massa i sentim ben poc. No ens calen màquines, ens cal humanitat. No ens cal intel•ligència, ens cal amor i tendresa. Sense aquestes virtuts la vida és violència i tota es va perdent.
L’aviació i la ràdio ens acostaran més. La naturalesa d’aquests ginys es una crida ben clara a la bondat de l’home... una crida a la fraternitat universal... a la unió de tots nosaltres. En aquests moments la meva veu arriba a milions de persones d’arreu del món... milions de desesperats, homes, dones, nens... víctimes d’un sistema que tortura éssers humans i que empresona innocents. A tots aquells que em puguin escoltar els dic “ No desespereu “ La desgràcia que ha caigut damunt nostre no és més que un producte de la cobdícia agonitzant... de l’amargor d’homes que tenen l’avenç del progrés humà. Els homes que odien desapareixeran, els dictadors cauran i el poder que arravataren al poble hi retornarà. I així, mentre morin persones, mai no s’acabarà la lluita per la llibertat.
Soldats! No us lliureu a aquestes brutalitats... que us menyspreen... que us esclavitzen... que reglamenten les nostres vides... que dicten els vostres actes, les vostres idees i els vostres sentiments! Que us fan marcar el mateix pas, us sotmeten, us tracten com si fóssiu un bestiar i us utilitzen com a carn de canó! No sou màquines! Sou homes ! I porteu l’amor de la humanitat dins vostre! No odieu! Només odien els que no9 es fan estimar... aquells que no es fan estimat i els inhumans!
Soldats! No lluiteu per l’esclavitud! Lluiteu per la llibertat! En el capítol 17 de Sant Lluc hi diu que el regne de Déu és a dins de l’home, no d’un sol home o d’un grup d’homes, sinó de tots el homes. És dins vostre! Vosaltres, el poble, teniu el poder de prendre aquesta vida lliure i bella i de fer-ne una aventura meravellosa! Per tant – en nom de la democràcia – utilitzem aquest poder! Ajuntem-nos! Lluitem per un món just que ens asseguri i el treball i doni futur als joves i protecció als vells.
Prometem aquestes coses als malvats pujaren al poder, Però ens han ensenyat! No compleixen allò que prometeres! Mai no ho compliran! Els dictadors s’alliberen esclavitzant el poble. Lluiten ara per alliberar el món per abatre les fronteres nacionals, per acabar amb el luxe, l’odi i la prepotència! Lluiten per un món raonable, un món en què la ciència i el progrés ens portin a la felicitat! Soldats, en nom de la democràcia unim-nos!
Hannah, m’estàs escoltant? Onsevulla que siguis, aixeca els ulls! Ho veus Hannah? El sol esquinça el núvols que s’escampen! Sortim de la foscor i arriben cap a la llum! Entrem en un món nou, en un món millor en que els homes estaran per damunt de la cobdícia, de l’odi i de la brutalitat. Mira amunt, Hannah! L’ànima dels homes ha guanyat ales i ja comença a volar. Vola cap a l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança. Mira amunt, Hannah! Mira amunt!

coherència ( + autenticitat )

Ser més sans
Claudio Naranjo
Procedència: Col·laborador/a

Patim una espècie de subdesenvolupament emocional que ens impulsa a certes conductes autodestructives, tant en la nostra vida pública com privada.

És urgent la recerca d'un camí que ens permeti trobar una manera de ser més sans, i aquest camí està íntimament relacionat amb l'amor i l'espiritualitat.

L'amor és el millor símbol de la salut de l'home, és tot l'oposat de l'agressió, de la por i de la paranoia, que al seu torn representen la patologia que ens desuneix.

inici

coherència ( + autenticitat )

El bon home i els seu fill
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Coaborador/a

L’amo de Can Jampau tenia un fill, bon xicot, entenimentat i treballador de mena. El seu pare n’estava molt content però trobava que el noi tenia poc criteri propi i que es deixava guiar massa pel parer dels altres.

Un dia va dir al seu fill que guarnís la Moresca, que era la mula que tenien al mas, perquè havien d’anar fins a la vila propera on se celebrava el mercat i els calia comprar alguna cosa. El noi així ho va fer i, al cap d’una estona, pare i fill van emprendre amb la mula el camí de la vila. El pare va dir al seu fill que pugés a cavall de la mula i ell es va posar a caminar al seu costat.

Al cap de poca estona van trobar dos llenyataires que venien en direcció contrària, amb la destral al coll, i el pare va dir al seu fill que es fixés a veure si sentia el que deien. Un dels llenyataires deia a l’altre
- T’hi fixes? Aquest xicot va dalt de cavall i permet que son pare, pobre home, vagi a peu. Com hi ha món el jovent d’avui dia! Ni respecte als pares no tenen!
- I tu, què hi dius? - va preguntar el pare al seu fill.
- Que trobo que tenen raó.
- Doncs baixa de la mula que hi pujaré jo.

Així ho van fer, més endavant van trobar uns hortolans que feien camí. De nou el pare va recomanar al fill que es fixés en el que deien.
- Quina poca consciència aquest pare! Ell tan còmodament dalt de la mula i el vailet, pobret, que encara no té forces, a peu. Quines coses!
- Què te’n sembla d’això? - va preguntar el pare.
- Em sembla molt entenimentat - va dir el noi.
- Doncs, au, puja tu també i anirem tots dos dalt de cavall

No havien fet gaire camí que van passar un parell de traginers que duien blat al molí. I en veure la mula amb pare i fill a cavall no es van saber estar de comentar
- Has vist aquest parell? Que no veuen que la mataran, pobra mula? Mira que és estimar-se poc el seu animal!
Com que el fill va dir un altre cop que el comentari li semblava molt assenyat, el pare va decidir que baixessin i que anessin tots dos a peu, al costat de la mula.

Però vet aquí que abans d’arribar a la vila en van sortir dues dones que anaven a dur el menjar als homes que treballaven a la vinya i en veure’ls van dir
- Mira-te’ls aquests! No sé de què els serveix tenir una mula! La fan anar de buit i ells van a peu. Si n’hi arriba a haver de tanoques pel món!
Un cop les dones van haver passat el pare es va aturar i va dir al seu fill
- Bé, noi, ja ho has sentit. Tant si fem una cosa com si en fem una altra, sempre n’hi ha que no la troben ben feta. O sigui que, fill meu, si et deixes guiar pel parer dels altres hauries de canviar de pensament a cada moment. Val més doncs pensar bé el que s’ha de fer, deixar-los dir i fer les coses segons el teu parer.

coherència ( + compartir )

Els rius i el mar
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Es van ajuntar els rius per queixar-se davant el mar dient-li:
- Per què si nosaltres et donem aigua dolça i potable, fas tal treball, que converteixes les nostres aigües en salades i impossibles de beure?
El mar, percebent que volien donar-li la culpa de l'assumpte, va dir:
- Per favor, deixin de donar-me aigua i llavors ja no tornaran a salar-se les seves aigües.

inici

coherència ( + senzillesa )

Filosofia i realitat
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Un escrit budista tracta de les sis dificultats de viure en una casa:
1.- dóna treball construir-la,
2.- dóna més treball encara pagar-la,
3.- ha de ser reparada sempre,
4.- pot ser confiscada pel govern,
5.- pot rebre visites i hostes indesitjables,
6.- pot servir d'amagatall per a accions condemnables.

D'altra banda, viure sota d'un pont té sis avantatges:
1.- pot ser localitzat fàcilment,
2.- el riu ens mostra que la vida és passatgera,
3.- no ens dóna una sensació de cobdícia,
4.- no necessita de tanques,
5.- sempre passa algú nou amb qui conversar,
6.- no cal pagar lloguer.

Bella filosofia. Però quan veiem a les persones que viuen sota de ponts i viaductes, tenim la certesa que a vegades filosofia i realitat no coincideixen.

inici

coherència ( + comunicació ) La funció de l'art 2 Eduardo Galeano Procedència: Col·laborador/a El pastor Miguel Brun em va explicar que fa alguns anys va estar amb els indis del Chaco paraguaià. Ell formava part d'una missió evangelitzadora. Els missioners van visitar a un cacic que tenia prestigi de molt savi. El cacic, un grandullot quiet i callat, va escoltar sense pestanyejar la propaganda religiosa que li van llegir en la llengua dels indis. Quan la lectura va acabar, els missioners es van quedar esperant... El cacic es va prendre el seu temps. Després va opinar: - Això grata. I grata molt, i grata molt bé I va sentenciar: - Però grata on no pica. inici	ALTRES VALORS amistat amor aprenentatge austeritat autenticitat autocreixement autoestima bondat celebració coherència compartir compromís comunicació comunitat confiança consciència constància contemplació creixement donació ecologia esperança espiritualitat família fe felicitat generositat gratitud igualtat interioritat justícia llibertat paciència parella pau perdó perseverança proïsme quotidianitat recerca respecte responsabilitat sensibilitat sentit senzillesa servei sociabilitat solidaritat tolerància treball vida
coherència ( + jústicia ) Complir la llei Procedència: Pessics , Humor i saviesa orientals.(Ed. Claret) Recull i comentari de Joan Aragonés La llei exigia que qui trobes un objecte havia d'anar a la plaça i pregonar-ho tres vegades. Si no sortia l'amo podia quedar-se'l. Nasreddín trobà un anell molt valuós. A les tres de la matinada va a la plaça i ho diu amb veu baixa. Malgrat tot, un veí el veu i li pregunta de què es tracta el que diu. - Veuràs, la llei mana dir-ho tres vegades. No vull Transgredir-la dient-ho quatre. Acostuma a ser més fàcil legalitzar les coses que legitimar-les Es pot caminar dins de totes les lleis i caminar fora de la justícia. inici
coherència ( + claretat) De quin color ho voleu? Procedència: Pessics , Humor i saviesa orientals.(Ed. Claret) Recull i comentari de Joan Aragonés En un temps en que Nasreddín tenia una tintoreria, un client li digué: - Podries tenyir-me aquest vestit? - De quin color el vols? - Ah, res de complicat, però que no sigui ni vermell, ni verd, ni blanc, ni negre, ni groc, ni lila... Bé, ja m'entens, no voldria cap color conegut, però fora d'això, res d'especial,. M'ho pots fer? - És clar que si, home! passa a recollir-lo quan vulguis, però que no sigui ni dilluns, ni dimarts, tampoc dimecres, ni dijous i menys divendres. Ah! i dissabte i diumenge tenim tancat. Fora d'això, ja ho saps, sempre que vulguis. Amb la llenya promesa no s'escalfa la casa. Proverbi rus Exigim que els altres es comprometin, precisin... però nosaltres preferim quedar-nos en vaguetats inici
coherència ( + jústicia ) Una espelma Procedència: Pessics, Humor i saviesa orientals.(Ed. Claret) Recull i comentari de Joan Aragonés Nasreddín i els seus amics van fer una juguesca. Si era capaç de passar-se una nit d’hivern al mig de la plaça del poble sense cap mena de calefacció, li pagarien un sopar. En cas contrari, seria ell qui els convidaria a tots. Nasreddín complí les condicions, però, durant la nit tingué al costat una espelma encesa per no quedar-se a les fosques. - Has perdut – li digueren – perquè t’has escalfat amb una espelma. - Per més que ell ho cregués injust, es veié obligat a pagar el sopar. Arribat el dia els digué: - Espereu un moment que acabi de bullir l’olla Com que la sopa no arribava, anaren a la cuina i es trobaren una gran olla damunt una petita espelma. - Com pots fer bullir una olla amb una espelma? - De la mateixa manera que amb una espelma es pot escalfar un home. Quan el propi interès entra per la porta del davant, el seny surt per la de darrere inici
coherència ( + comunicació ) El darrer discurs Charles Chaplin Discurs final de la pel·lícula “El gran dictador” 1.940 Em sap greu, però no vull ser emperador. No es el meu ofici. No pretenc governar ni conquerir ningú. M’agradaria, si fos possible, jueus i gentils, negres i blancs. Tots desitgem, ajudar-nos. Els humans son així. Volem viure per a la felicitat dels altres i no pas per fer-los desagraïts. Per què ens hauríem d’odiar i menysprear? En aquest món hi ha lloc per a tots. La terra que es generosa i rica, pot subvenir totes les necessitats. El camí de la vida pot ser el de la llibertat i el de la bellesa, però, malgrat això, ens hi hem ben perdut. La cobdícia enverinà l’ànima dels homes... aixecà muralles d’odi en el món... ens esta fent avançar a pas d’ànec cap a la misèria i cap a la mort. Hem creat l’època de la velocitat, però ens hi sentim enclaustrats. La màquina que produeix abundor, ena ha deixat en la penúria. Els coneixements ens han fet escèptics; la nostra intel•ligència ens ha fet mesells i cruels. Pensem massa i sentim ben poc. No ens calen màquines, ens cal humanitat. No ens cal intel•ligència, ens cal amor i tendresa. Sense aquestes virtuts la vida és violència i tota es va perdent. L’aviació i la ràdio ens acostaran més. La naturalesa d’aquests ginys es una crida ben clara a la bondat de l’home... una crida a la fraternitat universal... a la unió de tots nosaltres. En aquests moments la meva veu arriba a milions de persones d’arreu del món... milions de desesperats, homes, dones, nens... víctimes d’un sistema que tortura éssers humans i que empresona innocents. A tots aquells que em puguin escoltar els dic “ No desespereu “ La desgràcia que ha caigut damunt nostre no és més que un producte de la cobdícia agonitzant... de l’amargor d’homes que tenen l’avenç del progrés humà. Els homes que odien desapareixeran, els dictadors cauran i el poder que arravataren al poble hi retornarà. I així, mentre morin persones, mai no s’acabarà la lluita per la llibertat. Soldats! No us lliureu a aquestes brutalitats... que us menyspreen... que us esclavitzen... que reglamenten les nostres vides... que dicten els vostres actes, les vostres idees i els vostres sentiments! Que us fan marcar el mateix pas, us sotmeten, us tracten com si fóssiu un bestiar i us utilitzen com a carn de canó! No sou màquines! Sou homes ! I porteu l’amor de la humanitat dins vostre! No odieu! Només odien els que no9 es fan estimar... aquells que no es fan estimat i els inhumans! Soldats! No lluiteu per l’esclavitud! Lluiteu per la llibertat! En el capítol 17 de Sant Lluc hi diu que el regne de Déu és a dins de l’home, no d’un sol home o d’un grup d’homes, sinó de tots el homes. És dins vostre! Vosaltres, el poble, teniu el poder de prendre aquesta vida lliure i bella i de fer-ne una aventura meravellosa! Per tant – en nom de la democràcia – utilitzem aquest poder! Ajuntem-nos! Lluitem per un món just que ens asseguri i el treball i doni futur als joves i protecció als vells. Prometem aquestes coses als malvats pujaren al poder, Però ens han ensenyat! No compleixen allò que prometeres! Mai no ho compliran! Els dictadors s’alliberen esclavitzant el poble. Lluiten ara per alliberar el món per abatre les fronteres nacionals, per acabar amb el luxe, l’odi i la prepotència! Lluiten per un món raonable, un món en què la ciència i el progrés ens portin a la felicitat! Soldats, en nom de la democràcia unim-nos! Hannah, m’estàs escoltant? Onsevulla que siguis, aixeca els ulls! Ho veus Hannah? El sol esquinça el núvols que s’escampen! Sortim de la foscor i arriben cap a la llum! Entrem en un món nou, en un món millor en que els homes estaran per damunt de la cobdícia, de l’odi i de la brutalitat. Mira amunt, Hannah! L’ànima dels homes ha guanyat ales i ja comença a volar. Vola cap a l’arc de Sant Martí, cap a la llum de l’esperança. Mira amunt, Hannah! Mira amunt! inici
coherència ( + autenticitat ) Ser més sans Claudio Naranjo Procedència: Col·laborador/a Patim una espècie de subdesenvolupament emocional que ens impulsa a certes conductes autodestructives, tant en la nostra vida pública com privada. És urgent la recerca d'un camí que ens permeti trobar una manera de ser més sans, i aquest camí està íntimament relacionat amb l'amor i l'espiritualitat. L'amor és el millor símbol de la salut de l'home, és tot l'oposat de l'agressió, de la por i de la paranoia, que al seu torn representen la patologia que ens desuneix. inici
coherència ( + autenticitat ) El bon home i els seu fill Autor/a: Desconegut/da Procedència: Coaborador/a L’amo de Can Jampau tenia un fill, bon xicot, entenimentat i treballador de mena. El seu pare n’estava molt content però trobava que el noi tenia poc criteri propi i que es deixava guiar massa pel parer dels altres. Un dia va dir al seu fill que guarnís la Moresca, que era la mula que tenien al mas, perquè havien d’anar fins a la vila propera on se celebrava el mercat i els calia comprar alguna cosa. El noi així ho va fer i, al cap d’una estona, pare i fill van emprendre amb la mula el camí de la vila. El pare va dir al seu fill que pugés a cavall de la mula i ell es va posar a caminar al seu costat. Al cap de poca estona van trobar dos llenyataires que venien en direcció contrària, amb la destral al coll, i el pare va dir al seu fill que es fixés a veure si sentia el que deien. Un dels llenyataires deia a l’altre - T’hi fixes? Aquest xicot va dalt de cavall i permet que son pare, pobre home, vagi a peu. Com hi ha món el jovent d’avui dia! Ni respecte als pares no tenen! - I tu, què hi dius? - va preguntar el pare al seu fill. - Que trobo que tenen raó. - Doncs baixa de la mula que hi pujaré jo. Així ho van fer, més endavant van trobar uns hortolans que feien camí. De nou el pare va recomanar al fill que es fixés en el que deien. - Quina poca consciència aquest pare! Ell tan còmodament dalt de la mula i el vailet, pobret, que encara no té forces, a peu. Quines coses! - Què te’n sembla d’això? - va preguntar el pare. - Em sembla molt entenimentat - va dir el noi. - Doncs, au, puja tu també i anirem tots dos dalt de cavall No havien fet gaire camí que van passar un parell de traginers que duien blat al molí. I en veure la mula amb pare i fill a cavall no es van saber estar de comentar - Has vist aquest parell? Que no veuen que la mataran, pobra mula? Mira que és estimar-se poc el seu animal! Com que el fill va dir un altre cop que el comentari li semblava molt assenyat, el pare va decidir que baixessin i que anessin tots dos a peu, al costat de la mula. Però vet aquí que abans d’arribar a la vila en van sortir dues dones que anaven a dur el menjar als homes que treballaven a la vinya i en veure’ls van dir - Mira-te’ls aquests! No sé de què els serveix tenir una mula! La fan anar de buit i ells van a peu. Si n’hi arriba a haver de tanoques pel món! Un cop les dones van haver passat el pare es va aturar i va dir al seu fill - Bé, noi, ja ho has sentit. Tant si fem una cosa com si en fem una altra, sempre n’hi ha que no la troben ben feta. O sigui que, fill meu, si et deixes guiar pel parer dels altres hauries de canviar de pensament a cada moment. Val més doncs pensar bé el que s’ha de fer, deixar-los dir i fer les coses segons el teu parer. inici
coherència ( + compartir ) Els rius i el mar Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Es van ajuntar els rius per queixar-se davant el mar dient-li: - Per què si nosaltres et donem aigua dolça i potable, fas tal treball, que converteixes les nostres aigües en salades i impossibles de beure? El mar, percebent que volien donar-li la culpa de l'assumpte, va dir: - Per favor, deixin de donar-me aigua i llavors ja no tornaran a salar-se les seves aigües. inici
coherència ( + senzillesa ) Filosofia i realitat Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Un escrit budista tracta de les sis dificultats de viure en una casa: 1.- dóna treball construir-la, 2.- dóna més treball encara pagar-la, 3.- ha de ser reparada sempre, 4.- pot ser confiscada pel govern, 5.- pot rebre visites i hostes indesitjables, 6.- pot servir d'amagatall per a accions condemnables. D'altra banda, viure sota d'un pont té sis avantatges: 1.- pot ser localitzat fàcilment, 2.- el riu ens mostra que la vida és passatgera, 3.- no ens dóna una sensació de cobdícia, 4.- no necessita de tanques, 5.- sempre passa algú nou amb qui conversar, 6.- no cal pagar lloguer. Bella filosofia. Però quan veiem a les persones que viuen sota de ponts i viaductes, tenim la certesa que a vegades filosofia i realitat no coincideixen. inici
coherència ( + sentit ) Reflexió i tradició Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Diu una llegenda popular que hi havia una vegada una caserna militar al costat d'un poblet del que no recordo el nom, i enmig del pati d'aquesta caserna hi havia un banc de fusta. Era un banc senzill, humil i blanc. I al costat d'aquest banc un soldat feia guàrdia nit i dia. Ningú sabia per què es feia la guàrdia al costat del banc, però es feia. Es feia nit i dia, cada nit, cada dia, i de generació en generació tots els oficials transmetien l'ordre i els soldats l'obeïen. Ningú mai va dubtar, ningú mai va preguntar: la tradició és sagrada i no es qüestiona ni s'ataca. Si es feia així i sempre s'havia fet, per alguna cosa seria. Fins que algú, no se sap bé quin general o coronel curiós, va voler veure l'ordre original. Va caldre regirar a fons els arxius. I després de molt furgar es va saber. Feia 31 anys, 2 mesos i quatre dies un oficial havia manat muntar guàrdia al costat del banc, que estava acabat pintat, perquè a ningú se li ocorregués asseure’s sobre la pintura fresca. inici
coherència ( + autenticitat ) Els deu manaments Jorge Bucay Procedència: Col·laborador/a Extret del llibre: Escolta’m ...I va succeir que un dia a les portes del cel, es van ajuntar alguns centenars d'ànimes, que eren les dels homes i dones que havien mort aquell dia... Sant Pere, guardià de les portes d'entrada al paradís, ordenava el trànsit: — Per indicació del “Capo” anem a formar tres grans grups d'hostes, a partir de l' observança dels deu manaments. El primer grup, el formen aquells que hagin violat tots els manaments almenys una vegada. El segon grup, aquells que hagin violat almenys un dels manaments alguna vegada. I l'últim grup, que suposem el més nombrós, format per aquells que mai en les seves vides hagin violat ni un dels deu manaments. — Bé –va seguir Sant Pere —. Els que hagin violat tots els manaments, que es situïn a la dreta. Més de la meitat de les ànimes es van situar a la dreta. — Ara –va proclamar —, dels que queden, aquells que hagin violat algun dels manaments, que es col•loquin cap a l'esquerra. Totes les ànimes que quedaven es van desplaçar a l'esquerra... Gairebé totes... De fet totes, menys una. Va quedar al centre l'ànima que havia estat d'un bon home, que va viure tota la seva vida el camí dels bons sentiments, dels bons pensaments i de les bones accions. Sant Pere es va sorprendre, només una ànima quedava en el grup de les millors ànimes. Llavors, va cridar a Déu per notificar-li la notícia. — Mira, l'assumpte és així: si seguim el pla original aquest pobre home que ha quedat al centre, en lloc de beneficiar-se per la seva beatitud, s’avorrirà com una ostra en la soledat més extrema. Em sembla que hem de fer alguna cosa sobre això. Déu es va parar davant del grup i els va dir: — Aquells que es penedeixin ara seran perdonats i les seves faltes oblidades. Els que es penedeixin poden tornar a reunir-se al centre, amb les ànimes pures i immaculades. A poc a poc, tots van començar a moure's cap al centre. — Ep! Això és una injustícia! Una traïció! –es va sentir una veu que cridava. Era la veu del que no havia pecat. — Així no val! Si haguessin avisat que anaven a perdonar, jo no hauria viscut com ho he fet!...
coherència ( + autenticitat ) L'àguila i els galls Esop Dos galls es barallaven per la preferència de les gallines; per fi un va posar en fuga a l'altre. El vençut, es va retirar resignadament, prop d’un matoll, ocultant-s’hi. En canvi el vencedor, orgullós, va pujar a una tàpia alta cantant amb gran estrèpit. Però, una àguila, no va tardar a caure-li al damunt raptant-lo. Des d'aleshores el gall que havia perdut la baralla es quedà amb tot el galliner. Qui fa ostentació dels seus propis èxits, no triga a aparèixer qui els hi arrabassi. inici
coherència ( + justicia ) La mirada de l 'amor Jorge Bucay Procedència: Col•laborador/a Extret del llibre: Escolta'm El rei estava enamorat de la Sabrina: una dona de baixa condició a la que havia fet la seva última esposa. Una tarda, mentre el rei estava de cacera, va arribar un missatger per avisar que la mare de la Sabrina estava malalta. Malgrat que existia la prohibició d'usar el carruatge personal del rei, cosa que era pagada amb la vida, ella va pujar al carruatge i va córrer al costat de la seva mare. Al seu retorn, el rei va ser informat de la situació. — No és meravellosa? – va dir —. Això és, de veritat, amor filial. No li va importar la seva vida per visitar la seva mare! És meravellosa! Un altre dia, mentre la Sabrina estava asseguda al jardí del palau menjant fruita, va arribar el rei. La princesa el va saludar i després li va donar una mossegada a l'últim préssec que quedava a la cistella. — Semblen bons! – va dir el rei. — Ho són – va dir la princesa i allargant la mà li va cedir al seu estimat l'últim préssec. — Com m'estima! –va comentar després el rei —. Va renunciar al seu propi plaer, per donar-me l'últim préssec de la cistella, no és fantàstica? Van passar alguns anys i vés a saber per què, l'amor i la passió van desaparèixer del cor del rei. Assegut amb el seu amic més confident, li deia: — Mai es va portar com una reina... va desafiar les meves ordres usant el meu carruatge. És més, recordo que un dia em va donar a menjar una fruita mossegada. La realitat és sempre la mateixa. i el que és, és... No obstant això, com en el conte, l'home pot llegir un fet d'una manera o d’una altra contrària. Compte amb les teves percepcions, deia Baldwin el savi. Si el que veus s'ajusta “ni fet a mida” amb la realitat que a tu més et convé... desconfia dels teus ulls! inici
coherència ( + sensibilitat ) L' ase juganer Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Un ase va pujar a la teulada d'una casa. Es va posar a saltar i va escardar la teulada. El propietari enfadat el va fer baixar d'immediat, castigant-lo severament amb uns assots. L’ase va dir llavors: Per quin motiu em castiguen? Jo vaig veure ahir el mico fer exactament el mateix i tots reien feliçment, com si els estigués donant un gran espectacle. Treballa sempre per al que t'has preparat, no facis el que no és del teu camp. inici
coherència ( + senti inici