COMPROMÍSCOMPROMÍScompromís
( + responsabilitat )
La llebre i el tigre
Piera de Napolitano.
Procedència: Ricardo Ceballos
¡Quin gran decepció tenia
el jove d'aquesta història!.
La seva amargor absoluta era per la forma tan inhumana que es comportaven
totes les persones: pel que semblava, ja a ningú li importava
ningú.
Un dia fent una passejada pel bosc, va veure sorprès que una
petita llebre li duia menjar a un enorme tigre malferit, tant malferit
no podia moure's. Li va impressionar tant aquest fet, que va tornar
l'endemà per a veure si el comportament de la llebre era casual
o habitual. Amb enorme sorpresa va poder comprovar que l'escena es repetia:
la llebre deixava un bon tros de carn prop del tigre. Van passar els
dies i l'escena es va repetir d'una manera idèntica, fins que
el tigre va recuperar les forces i va poder buscar el menjar pel ell
mateix.
Admirat per la solidaritat i cooperació entre els animals, es
va dir: "no tot està perdut. Si els animals, que són
inferiors a nosaltres, són capaços d'ajudar-se d'aquesta
manera, molt més ho farem les persones". I va decidir fer
l'experiència: Es va llençar al terra, simulant que estava
ferit, i es va posar a esperar que passés algú i l'ajudés.
Van passar les hores, va arribar la nit i ningú es va apropar
en la seva ajuda. Ho va intentar de nou a l'endemà, i ja s'anava
a aixecar, molt més decebut, amb la convicció que la humanitat
no tenia el menor remei. Va sentir dintre seu tot el desesper del famolenc,
la solitud del malalt, la tristesa de l'abandó. El seu cor estava
tan devastat que gairebé no sentia desig d'aixecar-se. Aleshores
allí, en aquest instant, ho va escoltar... Amb quina claredat!,
quina meravella!, una preciosa veu, molt dintre d'ell li va dir:
- Si vols trobar als teus semblants, si vols sentir que tot ha valgut
la pena, si vols seguir creient en la humanitat, i trobar als teus semblants
com germans, deixa de fer de tigre i simplement siguis la llebre.
inici
|
ALTRES
VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
compromís
( + justícia )
A mi no em va importar
Autor: Bertolt Brecht
Procedència: Col·laborador/a
Primer es van emportar als comunistes,
però a mi no em va importar
perquè jo no era comunista.
De seguida es van dur a uns obrers,
però a mi no em va importar
perquè jo tampoc era obrer.
Desprès van detenir als sindicalistes,
però a mi no em va importar
perquè jo no sóc sindicalista.
Després van capturar a uns capellans,
però com jo no sóc religiós
tampoc em va importar.
Ara se m'enduen a mi però ja és
massa tard.
inici
|
compromís
( + responsabilitat )
Quan et necessitin, no fugis!
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Tu no pots solucionar el problema de
la fam,
la guerra i la violència que hi ha al món.
No pots curar les espantoses ferides que pateix la humanitat.
Pots sofrir per aquestes realitats...
Pots protestar per tantes injustícies.
Però, després de tot, et trobes amb el dolorós
sentiment de la teva impotència.
O sigui que:
La que ha de canviar és la societat!
El que han de canviar són les estructures!
Però resulta que:
La societat la formen les persones...
I les estructures les fan les persones.
Si no canvien les persones no pot canviar
res.
I la crítica social és pura hipocresia si no sóc
capaç de criticar-me a mi mateix. Únicament quan tu hagis
canviat de veritat i ja no siguis envejós, ni tan violent, podràs
ajudar als altres a començar una nova vida. Llavors podran
millorar la societat i les estructures.
inici
|
compromís
( + responsabilitat )
Cinc madeixes
Carlos G. Vallés
Procedència: Col•laborador/a
El rei, en la seva avarícia,
havia capturat i empresonat a Háyarat Isa, a qui tot el poble
venerava i reverenciava com a home de Déu i profeta del seu poble,
i va fer saber que no el posaria en llibertat fins que el poble pagués
una molt elevada quantitat de diners pel seu rescat. Una manera primitiva
i salvatge de cobrar impostos. El rei sabia que el poble venerava al
sant, i pagaria.
Van pagar molt, en efecte, però la quantitat recaptada no arribava
encara a l'estipulat.
Una velleta d'un poble molt llunyà
es va assabentar també del que succeïa i va voler contribuir
en la seva pobresa. Feia de filadora, i tot el seu capital en aquell
moment eren cinc madeixes tot just filades. Les va agafar i es va encaminar
a palau a lliurar-les per al rescat.
La gent, al veure-la passar, es deien els uns als altres el seu cas,
i no podien menys de somriure davant la ingenuïtat del seu gest
i la inutilitat del seu esforç. Què valien cinc madeixes
de fil en un rescat de milions? Alguns, fins i tot, l'hi deien a la
cara i la intentaven dissuadir de la seva obstinació.
Però ella seguia el seu camí i contestava:
“No sé si posaran en llibertat a Háyarat Saheb o
no. L'única cosa que pretenc és que quan Déu en
el seu judici em pregunti què vaig fer jo quan Háyarat
Saheb estava en la presó, no hagi jo de baixar els ulls avergonyida”.
I va presentar la seva ofrena.
A les oïdes del rei va arribar aquesta història i va alliberar
l'home de Déu.
inici
|
compromís
( + consciència )
Cain sóc jo
Raoul Follereau
Procedència: Col·laborador/a
Quan 800 milions d'éssers disposen, per a tot
un any, uns ingressos inferiors als quals gaudeix l'últim dels
obrers durant un mes i em dic que no puc fer res, llavors Cain
sóc jo.
Quan t'assabentes que si tots els famolencs, desventurats i abandonats,
poguessin desfilar al voltant del món, el seu seguici donaria
vint vegades la volta a la terra, i no quedes espantat, llavors Cain
ets tu.
Quan jo sé (és l'Organització Mundial de la Salut
qui m'informa) que 550 milions d'homes podrien salvar-se del paludisme
amb 160 milions de francs i que no hi ha manera d'obtenir aquesta suma,
si només representa el 0,75% del pressupost militar de França
i el 0,033% del dels Estats Units, i no apel·lo a la consciència
universal, Cain sóc jo.
inici
|
compromís
( + responsabilitat )
El centèsim
nom
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un estudiant va demanar a un mestre
sufí que li revelés el centèsim nom de Déu.
– Qui coneix aquest nom és capaç de canviar el curs
de la història – va comentar.
El mestre li va dir que passés un dia sencer a les portes de
la ciutat. El noi va obeir, i va tornar l'endemà.
– Què és el que has vist? – va preguntar el
mestre.
– Un ancià va intentar entrar a la ciutat per
vendre un moltó . El guarda li va voler cobrar un impost, però l'home no
tenia diners. Llavors el guarda li va robar el moltó i el va
fer marxar. Jo pensava: si sabés el nom ocult de Déu, podria
canviar aquesta situació.
– Podries haver impedit aquesta injustícia, però
vas preferir somiar amb una revelació. Quina ximpleria! Doncs
bé, et revelaré el centèsim nom de Déu: "Actua
a favor del proïsme". Només així podem canviar el
curs de la història.
inici
|
inici
|
inici
|
inici
|
inici
|
.
inici
|
inici
|
inici
|
inici
|
|
