* contes i vivències
DONACIÓ*

donació ( + amor )

Pròxim a néixer
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Refereix una antiga llegenda que un nen a punt de néixer, li va dir a Déu:

- M'envies demà a la terra però, com viuré allà sent tan petit i tan dèbil?

Entre els molts Àngels vaig triar a dos que t'esperen, contestà Déu.

- Però aquí en el cel no faig més que cantar i somriure i ja en tinc prou per ser feliç. Podré fer-ho allà?

- Aquests Àngels et cantaran i somriuran tots els dies i et sentiràs molt feliç amb les seves cançons i somriures.

I com entendré quan em parlen si no conec l'estrany idioma dels homes?

Aquests Àngels et parlaran i t'ensenyaran les paraules més dolces i tendres que escolten els humans.

- Què faré quan vulgui parlar amb tu?

Aquests Àngels ajuntaren les teves petites mans i t'ensenyaran a pregar.

- He sentit que en la terra hi ha homes dolents Qui em defensarà?

Aquests Àngels et defensaran, encara que els costi la vida.

- Però estaré sempre trist perquè no et veuré més Senyor, sense veure't em sentiré molt trist.

- Aquests Àngels et parlaran de mi i et mostraran el camí per tornar a la meva presència, li va dir Déu.

En aquest instant una pau immensa regnava en el cel, no es sentien veus terrestres, el nen deia suaument:

- Diga'm els seus noms senyor, i Déu li contesta aquests Àngels es diuen: PARE I MARE.

 

inici

 

ALTRES VALORS

amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida

donació ( + servei )

Els anys
Autor: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Una velleta de vuitanta anys estava sent entrevistada amb motiu del seu aniversari. La periodista li va preguntar quin consell donaria a les persones de la seva edat.

Bé - va dir l'àvia - a la nostra edat és molt important no deixar d'utilitzar tot el nostre potencial, en cas contrari , aquest es marceix. És molt important estar amb la gent i, sempre que sigui possible, guanyar-se la vida desenvolupant un servei . Això és el que ens manté amb vida i salut.

-Puc preguntar-li què és el que fa per a guanyar-se la vida a la seva edat? -li diu la periodista-. La senyora va respondre:

-Tinc cura d'una velleta que viu en el meu barri. Va ser la seva i inesperada i deliciosa resposta.

inici

 

donació ( + generositat )

Com donar
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Un dia, un home savi i piadós clamà al cel per una resposta. . Era al capdavant d'un grup de missioners que pregaven per la pau del món, per aconseguir que les fronteres no existissin i que tota la gent pogués viure feliç. La pregunta que feien era:
Quina és la clau, Senyor, perquè el món visqui en harmonia?.

Llavors, el cel es van obrir i després d' haver-hi un gran terrabastall, la veu de Déu els va dir: Com - donar .

Tots els missioners es van mirar un a l'altre, sorpresos i estranyats d'escoltar tal paraula dita per Déu. L'home savi i piadós preguntà de nou: Com - donar, Senyor? Què vols dir amb això?.

Déu va respondre: La clau per fer un món millor és: Com vaig donar, doneu!. És a dir, tal com jo us vaig donar, doneu vosaltres al vostre proïsme.
Tal com jo us vaig donar, doneu vosaltres fe, doneu esperança; doneu caritat; tal com jo us vaig donar. Feu-ho sense limitacions, sense pensar en res més que donar, doneu vosaltres al món... i el món, serà un paradís.

Seguim la clau de COM vaig DONAR, DONEU.

inici

 

donació ( +amor)

 

El núvol i la duna
Bruno Ferrero
Procedència: Col·laborador/a

"Tot el món sap que la vida dels núvols és molt agitada, però també molt curta", escriu Bruno Ferrero. Aquí, explicarem una nova història:
Un jove núvol va néixer enmig d'una gran tempesta en el mar Mediterràni. Però gairebé no va tenir temps de créixer allà, doncs un fort vent va empènyer a tots els núvols en direcció a l’Àfrica.
Tan bon punt van arribar al continent, el clima va canviar: un sol generós brillava al cel i a sota s'estenia la sorra daurada del desert del Sàhara. El vent els va continuar empenyent en direcció als boscos del sud, ja que en el desert gairebé no plou.
Mentrestant, així com succeeix amb els joves humans, també succeeix amb els joves núvols. El nostre va decidir separar-se dels seus pares i dels seus amics per conèixer el món.
- ¿Què estàs fent? - va protestar el vent. - El desert és tot igual! Torna a la formació i anem fins al centre d'Àfrica, on existeixen muntanyes i arbres enlluernadors!
Però el jove núvol, rebel per naturalesa, no va obeir. A poc a poc va anar perden altura fins aconseguir planejar amb una brisa suau, generosa, a prop de les arenes daurades. Després de passejar molt, es va adonar que una de les dunes l'hi somreia.
Va veure que ella també era jove, recent formada pel vent que acabava de passar. I al moment es va enamorar de la seva cabellera daurada.
- Bon dia - va dir. - Com es viu allà a sota?
- Tinc la companyia de les altres dunes, del sol, del vent i de les caravanes que de tant en tant passen per aquí. A vegades fa molta calor, però es pot aguantar. I com es viu allà dalt?
- També existeixen el vent i el sol, però l'avantatge és que puc passejar pel cel i conèixer moltes coses.
- Per a mi la vida és curta - va dir la duna. - Quan el vent torni de les selves, desapareixeré.
- I això t'entristeix?
- Em dóna la impressió que no serveixo per a res.
- Jo també sento el mateix. Quan vingui un vent nou, aniré cap al sud i em transformaré en pluja. Aquest és el meu destí.
La duna va vacil•lar una mica, però va acabar dient:
- Saps que aquí en el desert diem que la pluja és el Paradís?
- No sabia que podia transformar-me en alguna cosa tan important - va dir el núvol, orgullós.
- Vaig escoltar diverses llegendes contades per velles dunes. Elles diuen que, després de la pluja, quedem cobertes per herbes i flors. Però jo mai sabré el que és això, perquè en el desert és molt difícil que plogui.
Ara va ser el núvol la que va vacil•lar. Però de seguida va tornar a obrir el seu ampli somriure:
- Si vols, puc cobrir-te de pluja. Encara que acabo d'arribar, m'he enamorat de tu, i m'agradaria quedar-me aquí per sempre.
- Quan t’he vist per primera vegada al cel també jo m’he enamorat - va dir la duna. - Però si tu transformes la teva bonica cabellera blanca en pluja, acabaràs morint.
- L'amor no mor mai - va dir el núvol. - Es transforma. I jo vull mostrar-te el Paradís.
I va començar a acariciar a la duna amb petites gotes. Així van estar junts molt temps fins que va aparèixer l'arc de Sant Martí.
L'endemà, la petita duna estava coberta de flors. Uns altres núvols que passaven en direcció a Àfrica pensaven que allà estava la part de bosc que estaven buscant, i deixaven anar més pluja. Vint anys després, la duna s'havia transformat en un oasi, que refrescava els viatgers amb l'ombra dels seus arbres.
Tot perquè, un dia, un núvol enamorat no havia tingut por de donar la seva vida per amor.

 

inici