WebdePastoral

espiritualitat (+ quotidianitat )

Una diferència vital
Anthony de Mello s.j
Procedència: El cant de l'ocell.

A Uwais, el Sufí, li van preguntar:
- Què t'ha dut a la Gràcia?
Ell respongué:
- Quan em desperto al matí, em sento com un home que no està segur de viure fins rl vespre.
L'interrogador continuà:
- Però no ho sap tothom, això?
Uwais digué:
- Naturalment, però no tots ho senten.

inici

ALTRES VALORS

amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida

espiritualitat (+ vida interior )

Llavors de plenitud
Ira Progoff (Adaptació)
Procedència: Col·laborador/a

El mestre va sentenciar:
- Com el roure està latent en el fons de la gla així la plenitud de la persona humana, la totalitat de les seves possibilitats creadores i espirituals, estan latents en l'ésser humà incomplet que espera en silenci l'oportunitat d'aflorar.
I va afegir:
- Necessitem temps de gratuïtat, d'oració i silenci, per a integrar el que vam ser, assaborir el que som i somiar el que serem.

inici

espiritualitat (+ vida interior)

Esmola la destral
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Una vegada, un home jove de nom Mauro, va arribar a un camp de llenyataires, ubicat a la muntanya, amb el propòsit d'obtenir treball.
Durant el seu primer dia va treballar àrduament i com resultat va talar molts arbres. El segon dia, va treballar tant com el primer, però la seva producció va ser escassament la meitat del primer dia.
Al tercer dia, es va proposar millorar la seva producció. Va colpejar amb fúria el destral contra els arbres, però els resultats van ser nuls.
Al veure el capatàs l'escàs rendiment del jove llenyataire, li va preguntar:
- Quan va ser l'última vegada que vas esmolar la teva destral ?
El jove va respondre:
- Realment no he tingut temps de fer-ho, he estat massa ocupat tallant arbres.

inici

espiritualitat (+ contemplació )

On resideix Déu
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

El gran rabí Yitzahk Meir, quan encara estudiava les tradicions del seu poble, va sentir que un dels seus amics li va dir, en to de broma:
- Li dono una moneda si vostè aconsegueix dir-me on viu Déu.
- I jo li donaré dues monedes, si vostè aconsegueix dir-me on no viu Déu - li va contestar Meir

inici

espiritualitat (+ contemplació )

El cant de la cadernera
Llegenda guaraní
Procedència: Col·laborador/a

Un indi va sentir a la selva el cant d'una cadernera. Mai havia sentit una melodia igual. Va quedar enamorat de la seva bellesa i va sortir a la recerca de l'ocell cantor. Va trobar un pardal. Li va preguntar: -Ets tu el que canta tan bé?. El pardal va contestar: -És clar que sí. -A veure, que et senti jo. El pardal va cantar, i l'indi va marxar. No era aquest el cant que havia sentit.
L'indi va continuar buscant. Va preguntar a una perdiu, a un lloro, a una àguila, a un gall d’indi. Tots li van dir que sí, que eren ells, però no era la seva veu el que ell havia sentit. I va continuar buscant. En les seves oïdes ressonava aquell cant únic, distint, que ajudava a somniar, i no podia confondre's amb cap altre. Va continuar buscant, i un dia a la llunyania va tornar a escoltar la melodia que havia escoltat un cop i que des de llavors portava a l'ànima. Es va aturar silenciós. Va seguir la direcció i va mesurar la distància amb els seus sentits alerta. Es va acostar silenciosament com un indi sap caminar a la selva sense que ni els seus peus s'assabentin. I allí el va veure. No va necessitar preguntar-li res. Ho va saber des de la primera nota, va fixar la seva mirada amb la silueta de l'ocell cantor, i va tornar feliç al seu poblet, Ja sabia quin era l'ocell dels seus somnis.
La veu de l'Esperit és inconfusible en l'ànima. Ens va quedar enregistrada des que el nostre cos va ser cos i la nostra ànima va ser ànima. I anem pel món preguntant ignorants: “Ets tu?”. Mentre preguntem no sabem. Quan se sent, ja no es pregunta. Déu es revela per si mateix, i sabem que està aquí amb fe inconfusible. Que no se'ns esborri mai el cant de la cadernera.

inici

espiritualitat (+ contemplació )

L'ídol
Història hindú
Procedència: Col·laborador/a

Vet aqui que una vegada un mercader va naufragar i va ser arrossegat fins a les costes de Ceylán, on Vibhishana era el rei dels monstres.
El mercader va ser portat a presència del rei. En veure'l, Vibhishana va quedar extasiat de goig i va dir:
- Ah, com s'assembla al meu Branca. És idèntic a ell!.
Llavors va cobrir el mercader de rics vestits i joies i el va adorar.

Diu el místic hindú Ramakrishna: "La primera vegada que vaig escoltar aquesta història vaig sentir una alegria indescriptible. Si a Déu se‘l pot adorar a través d'una imatge de fang, per què no se’l pot adorar a través de l'home?

inici

espiritualitat (+ recerca )

L'home ateu
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Un home ateu es va dirigir a tots els habitants del poble per a convèncer-los sobre la no existència de Déu. Mentre compartia les seves teories amb la gent i argumentava sobre qui li podia provar que Déu existia, un ancià es va acostar i li va demanar una taronja, la va pelar amb tota paciència, i sense cap pressa se la va menjar sencera, quan va finalitzar va preguntar a l'home ateu:
- Senyor podia vostè dir-nos a mi i a tota la gent del poble, com era la taronja que acabo de menjar-me, era dolça o estava amarga?
L'ateu, va somriure sarcàsticament i va dir:
- Avi, com pretén que jo li digui a vostè com era la taronja que vostè s’ha menjat, si dolça o amarga, si no sóc jo qui l’ha menjada?.
L'ancià li va respondre:
- Així mateix és Déu, no es pot dir res sobre Ell, si no s’ha provat .

inici

espiritualitat (+ vida interior )

Cant de l'ocell 2
Anthony de Mello
Procedència: Col·laborador/a

Els deixebles tenien multitud de preguntes que fer sobre Déu. Els va dir el Mestre:
-Déu és el Desconegut i el Incognoscible. Qualsevol afirmació sobre Ell, qualsevol resposta a les vostres preguntes, no serà més que una distorsió de la veritat.
Els deixebles van quedar perplexos:
-Llavors, perquè parles sobre Ell?
- I per què canta l'ocell?,- va respondre el Mestre.
L'ocell no canta perquè tingui una afirmació que fer. Canta perquè té un cant que expressar.

inici

espiritualitat (+ sentit )

Una secreta aspiració
Germà Roger de Taizé
Procedència: Col·laborador/a

Des del profund de la humanitat emana una secreta aspiració. Atrapats pels ritmes anònims de programes i d'horaris, molts dels nostres contemporanis tenen implícitament el desig d'una realitat essencial, d'una vida interior.
Res condueix tant a la comunió amb el Déu viu com una pregària comunitària meditativa, amb aquest cim de la pregària: el cant que es perllonga i que contínua en el silenci del cor quan estem sols. Quan el misteri de Déu es fa perceptible en la bellesa senzilla dels símbols, quan no està ofegada sota una sobrecàrrega de paraules, llavors lla pregària en comunitat, lluny de destil•lar la monotonia i l'avorriment, obre a l'alegria del cel en la terra.
Per a nombrosos cristians al llarg dels segles, algunes paraules represes una vegada i una altra fins a l'infinit han estat un camí de contemplació. Quan aquestes paraules es canten, potser penetren encara més fins el més profund del ser humà.
Per a celebrar una àmplia pregària comunitària, n'hi ha prou amb ser pocs perquè es dilati el cor en una trobada amb Crist. I la universalitat de la comunió es deixa pressentir quan els joves s'integren almenys una vegada per setmana en la pregària de la comunitat local, que reuneix a totes les generacions, des dels nens fins a les persones grans.
La pregària és una força serena que treballa al ser humà, el canvia, el llaura, impedint que es tanquin els ulls davant el mal, les guerres, davant d’allò que amenaça als innocents de la terra. En la pregària es treuen energies per a altres lluites, a fi de transformar la condició humana i fer que la terra sigui habitable.
El que segueix Crist roman al mateix temps al costat dels altres i al costat de Déu, no separa pregària i solidaritats.

inici

espiritualitat ( + fe)

Un ensenyament desconcertant
Anthony de Mello
Procedència: Col·laborador/a

Un dels més desconcertants - i deliciosos - ensenyaments del Mestre era aquest:
Déu està més prop dels pecadores que dels sants.
I ho explicava així:
Des del cel, Déu sosté a cada persona mitjançant una corda.
Quan es peca, es trenca la corda.
Llavors Déu repara la corda amb un nus, que t'apropa un mica més a ell.
Amb cada pecat que comets, es talla una vegada i una altra la corda;
i amb cada nou nus, Déu et va apropant a ell progressivament.
Llàstima que no ens adonem de tot això.

inici

espiritualitat (+ quotidianitat ) Una diferència vital Anthony de Mello s.j Procedència: El cant de l'ocell. A Uwais, el Sufí, li van preguntar: - Què t'ha dut a la Gràcia? Ell respongué: - Quan em desperto al matí, em sento com un home que no està segur de viure fins rl vespre. L'interrogador continuà: - Però no ho sap tothom, això? Uwais digué: - Naturalment, però no tots ho senten. inici	ALTRES VALORS amistat amor aprenentatge austeritat autenticitat autocreixement autoestima bondat celebració coherència compartir compromís comunicació comunitat confiança consciència constància contemplació creixement donació ecologia esperança espiritualitat família fe felicitat generositat gratitud igualtat interioritat justícia llibertat paciència parella pau perdó perseverança proïsme quotidianitat recerca respecte responsabilitat sensibilitat sentit senzillesa servei sociabilitat solidaritat tolerància treball vida
espiritualitat (+ vida interior ) Llavors de plenitud Ira Progoff (Adaptació) Procedència: Col·laborador/a El mestre va sentenciar: - Com el roure està latent en el fons de la gla així la plenitud de la persona humana, la totalitat de les seves possibilitats creadores i espirituals, estan latents en l'ésser humà incomplet que espera en silenci l'oportunitat d'aflorar. I va afegir: - Necessitem temps de gratuïtat, d'oració i silenci, per a integrar el que vam ser, assaborir el que som i somiar el que serem. inici
espiritualitat (+ vida interior) Esmola la destral Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Una vegada, un home jove de nom Mauro, va arribar a un camp de llenyataires, ubicat a la muntanya, amb el propòsit d'obtenir treball. Durant el seu primer dia va treballar àrduament i com resultat va talar molts arbres. El segon dia, va treballar tant com el primer, però la seva producció va ser escassament la meitat del primer dia. Al tercer dia, es va proposar millorar la seva producció. Va colpejar amb fúria el destral contra els arbres, però els resultats van ser nuls. Al veure el capatàs l'escàs rendiment del jove llenyataire, li va preguntar: - Quan va ser l'última vegada que vas esmolar la teva destral ? El jove va respondre: - Realment no he tingut temps de fer-ho, he estat massa ocupat tallant arbres. inici
espiritualitat (+ contemplació ) On resideix Déu Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a El gran rabí Yitzahk Meir, quan encara estudiava les tradicions del seu poble, va sentir que un dels seus amics li va dir, en to de broma: - Li dono una moneda si vostè aconsegueix dir-me on viu Déu. - I jo li donaré dues monedes, si vostè aconsegueix dir-me on no viu Déu - li va contestar Meir inici
espiritualitat (+ contemplació ) El cant de la cadernera Llegenda guaraní Procedència: Col·laborador/a Un indi va sentir a la selva el cant d'una cadernera. Mai havia sentit una melodia igual. Va quedar enamorat de la seva bellesa i va sortir a la recerca de l'ocell cantor. Va trobar un pardal. Li va preguntar: -Ets tu el que canta tan bé?. El pardal va contestar: -És clar que sí. -A veure, que et senti jo. El pardal va cantar, i l'indi va marxar. No era aquest el cant que havia sentit. L'indi va continuar buscant. Va preguntar a una perdiu, a un lloro, a una àguila, a un gall d’indi. Tots li van dir que sí, que eren ells, però no era la seva veu el que ell havia sentit. I va continuar buscant. En les seves oïdes ressonava aquell cant únic, distint, que ajudava a somniar, i no podia confondre's amb cap altre. Va continuar buscant, i un dia a la llunyania va tornar a escoltar la melodia que havia escoltat un cop i que des de llavors portava a l'ànima. Es va aturar silenciós. Va seguir la direcció i va mesurar la distància amb els seus sentits alerta. Es va acostar silenciosament com un indi sap caminar a la selva sense que ni els seus peus s'assabentin. I allí el va veure. No va necessitar preguntar-li res. Ho va saber des de la primera nota, va fixar la seva mirada amb la silueta de l'ocell cantor, i va tornar feliç al seu poblet, Ja sabia quin era l'ocell dels seus somnis. La veu de l'Esperit és inconfusible en l'ànima. Ens va quedar enregistrada des que el nostre cos va ser cos i la nostra ànima va ser ànima. I anem pel món preguntant ignorants: “Ets tu?”. Mentre preguntem no sabem. Quan se sent, ja no es pregunta. Déu es revela per si mateix, i sabem que està aquí amb fe inconfusible. Que no se'ns esborri mai el cant de la cadernera. inici
espiritualitat (+ contemplació ) L'ídol Història hindú Procedència: Col·laborador/a Vet aqui que una vegada un mercader va naufragar i va ser arrossegat fins a les costes de Ceylán, on Vibhishana era el rei dels monstres. El mercader va ser portat a presència del rei. En veure'l, Vibhishana va quedar extasiat de goig i va dir: - Ah, com s'assembla al meu Branca. És idèntic a ell!. Llavors va cobrir el mercader de rics vestits i joies i el va adorar. Diu el místic hindú Ramakrishna: "La primera vegada que vaig escoltar aquesta història vaig sentir una alegria indescriptible. Si a Déu se‘l pot adorar a través d'una imatge de fang, per què no se’l pot adorar a través de l'home? inici
espiritualitat (+ recerca ) L'home ateu Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Un home ateu es va dirigir a tots els habitants del poble per a convèncer-los sobre la no existència de Déu. Mentre compartia les seves teories amb la gent i argumentava sobre qui li podia provar que Déu existia, un ancià es va acostar i li va demanar una taronja, la va pelar amb tota paciència, i sense cap pressa se la va menjar sencera, quan va finalitzar va preguntar a l'home ateu: - Senyor podia vostè dir-nos a mi i a tota la gent del poble, com era la taronja que acabo de menjar-me, era dolça o estava amarga? L'ateu, va somriure sarcàsticament i va dir: - Avi, com pretén que jo li digui a vostè com era la taronja que vostè s’ha menjat, si dolça o amarga, si no sóc jo qui l’ha menjada?. L'ancià li va respondre: - Així mateix és Déu, no es pot dir res sobre Ell, si no s’ha provat . inici
espiritualitat (+ vida interior ) Cant de l'ocell 2 Anthony de Mello Procedència: Col·laborador/a Els deixebles tenien multitud de preguntes que fer sobre Déu. Els va dir el Mestre: -Déu és el Desconegut i el Incognoscible. Qualsevol afirmació sobre Ell, qualsevol resposta a les vostres preguntes, no serà més que una distorsió de la veritat. Els deixebles van quedar perplexos: -Llavors, perquè parles sobre Ell? - I per què canta l'ocell?,- va respondre el Mestre. L'ocell no canta perquè tingui una afirmació que fer. Canta perquè té un cant que expressar. inici
espiritualitat (+ sentit ) Una secreta aspiració Germà Roger de Taizé Procedència: Col·laborador/a Des del profund de la humanitat emana una secreta aspiració. Atrapats pels ritmes anònims de programes i d'horaris, molts dels nostres contemporanis tenen implícitament el desig d'una realitat essencial, d'una vida interior. Res condueix tant a la comunió amb el Déu viu com una pregària comunitària meditativa, amb aquest cim de la pregària: el cant que es perllonga i que contínua en el silenci del cor quan estem sols. Quan el misteri de Déu es fa perceptible en la bellesa senzilla dels símbols, quan no està ofegada sota una sobrecàrrega de paraules, llavors lla pregària en comunitat, lluny de destil•lar la monotonia i l'avorriment, obre a l'alegria del cel en la terra. Per a nombrosos cristians al llarg dels segles, algunes paraules represes una vegada i una altra fins a l'infinit han estat un camí de contemplació. Quan aquestes paraules es canten, potser penetren encara més fins el més profund del ser humà. Per a celebrar una àmplia pregària comunitària, n'hi ha prou amb ser pocs perquè es dilati el cor en una trobada amb Crist. I la universalitat de la comunió es deixa pressentir quan els joves s'integren almenys una vegada per setmana en la pregària de la comunitat local, que reuneix a totes les generacions, des dels nens fins a les persones grans. La pregària és una força serena que treballa al ser humà, el canvia, el llaura, impedint que es tanquin els ulls davant el mal, les guerres, davant d’allò que amenaça als innocents de la terra. En la pregària es treuen energies per a altres lluites, a fi de transformar la condició humana i fer que la terra sigui habitable. El que segueix Crist roman al mateix temps al costat dels altres i al costat de Déu, no separa pregària i solidaritats. inici
espiritualitat ( + fe) Un ensenyament desconcertant Anthony de Mello Procedència: Col·laborador/a Un dels més desconcertants - i deliciosos - ensenyaments del Mestre era aquest: Déu està més prop dels pecadores que dels sants. I ho explicava així: Des del cel, Déu sosté a cada persona mitjançant una corda. Quan es peca, es trenca la corda. Llavors Déu repara la corda amb un nus, que t'apropa un mica més a ell. Amb cada pecat que comets, es talla una vegada i una altra la corda; i amb cada nou nus, Déu et va apropant a ell progressivament. Llàstima que no ens adonem de tot això. inici