feilicitat + ( proïsme )
El camí de la felicitat
E. Vietinghof
Procedència: Col·laborador/a
Aquesta és la història
d'un home que estava fart de plorar. Va mirar al seu voltant i va veure
que tenia davant d'ell la felicitat. Va allargar la mà per agafar-la.
La felicitat era una flor. La va collir. I tan aviat la va tenir, la
flor ja s'havia desfullat.
La felicitat era un raig de sol. Va aixecar els ulls per sentir l'escalfor
a la cara i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La va acaronar amb els seus dits, les
cordes es varen desafinar.
Cap al tard, quan tornava a casa, l'home seguia plorant.
L'endemà seguia buscant la felicitat. A la vora del camí
hi havia un noiet que plorava. Per tranquil·litzar-lo va agafar
una flor i li va donar. L'aroma de la flor va perfumar a tots dos.
Una pobre dona tremolava de fred, coberta amb les seves velles vestidures.
La va portar fins al sol i també ell es va escalfar.
Un grup de nois i noies cantava. Ell els va acompanyar amb la seva guitarra.
També ell va gaudir amb aquella melodia.
A la nit, en tornant a casa, el bon home somreia de veritat. Havia trobat
la felicitat.
inici
|
ALTRES
VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
feilicitat + ( vida )
Tretze línies per a viure
Gabriel Garcia Marquez
Procedència: Col·laborador/a
1.- T'estimo no tant per qui ets, com per qui sóc quan em trobo
amb tu.
2.- Ningú es mereix les teves
llàgrimes, i qui se les mereix no et farà plorar.
3.- Momés el fet que algú
no t'estimi com tu vols, no vol dir que no t'estimi amb tot el cor.
4.- Un amic de debò, és
aquell que t'agafa la ma i t'arriba al cor.
5.- La pitjor manera de trobar a faltar
algú, es estar assegut al seu costat i saber que mai el podràs
tenir.
6.- No paris mai de somriure, fins i
tot quan estiguis trist, perquè mai no saps qui es pot enamorar
del teu somriure.
7.- Pel món, potser només
ets una persona, però ets tot un món per alguna persona.
8.- No passis el teu temps amb algú
que no estigui disposat a passar-lo amb tu.
9.- Potser que Deu vulgui que primer
coneguis a molta gent equivocada abans de conèixer a la persona
encertada; perquè quan finalment la coneguis, en sàpigues
estar agraït.
10.- No ploris perquè tot s'ha
acabat, ans somriu pel que va passar.
11.- Sempre hi haurà gent que
et faci mal, però has de continuar confiant-hi i has d'anar més
alerta amb aquell amb qui has confiat dos cops.
12.- Has de millorar com a persona i
saber qui ets i com ets abans de conèixer més els altres;
així tindràs la confiança que aquesta persona ho
descobrirà.
12.- No t'hi escarrassis tant, les coses
més bones esdevenen quan menys te les esperes.
13.- Tot allò que esdevé
és sempre per alguna raó. Posa-hi raons i cor perquè
sigui realitat.
inici
|
feilicitat + ( positivitat )
Cal saber escollir
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
En Jerry era el tipus de persona que
sempre estava de bon humor i sempre tenia quelcom positiu a dir. Quan
algú li preguntava com li anava, ell responia: - Si pogués
estar millor, tindria un bessó.
Ell era un gerent únic. Tenia diverses cambreres que l'havien
seguit de restaurant en restaurant. La raó era la seva actitud.
Ell era un motivador natural: Si un treballador tenia un mal dia, en
Jerry li fei veure la part positiva de la situació.
Aquesta manera d'actuar, realment em va encuriosir, així que
un dia vaig anar a buscar a en Jerry i li vaig preguntar: -No ho entenc...
no és possible ser una persona positiva sempre, a cada moment...
com t'ho fas...
En Jerry va respondre: -Cada matí em desperto i em dic a mi mateix,
Jerry, avui, tens dues opcions: pots triar estar de bon humor o pots
triar estar de mal humor. Trio estar de bon humor. Cada vegada que succeeix
quelcom dolent, puc triar entre ser una víctima o aprendre de
la situació. Trio aprendre. Cada vegada que algú ve a
mi per queixar-se, puc acceptar la seva queixa o puc assenyalar el costat
positiu de la vida. Trio el costat positiu de la vida.
- Si... clar... però no és tan fàcil, vaig protestar.
- Si que ho és, va dir en Jerry. En la vida, cal saber triar.
Cada situació és una elecció. Tu tries com reacciones
a cada situació. Tu tries com la gent afectarà el teu
estat d'ànim. Tu tries estar de bon humor o mal humor. En resum:
"TU TRIES COM VIURE LA VIDA".
Vaig reflexionar en el que en Jerry m'havia dit. Al cap d'un temps,
vaig deixar la indústria de l'hosteleria per a iniciar el meu
propi negoci. Vam perdre contacte, però amb freqüència
pensava en ell, sobre tot quan havia de fer una elecció en la
vida.
Uns anys més
tard, vaig saber que en Jerry havia fet el que mai s' ha de fer en un
negoci: va deixar la porta del darrere oberta i el van assaltar lladres
armats. Mentre tractava d'obrir la caixa forta, la seva mà tremolant
pel nerviosisme, no encertava la combinació. Els assaltants van
sentir pànic i li van disparar. Amb molta sort, va ser trobat
relativament aviat i portat d'emergència a una clínica.
Després de 18 hores de cirurgia i setmanes de teràpia
intensiva, va ser donat d'alta encara que amb fragments de bala en el
seu cos.
Em vaig trobar amb ell, sis mesos després de l'accident i quan
li vaig preguntar com estava, em va respondre: -Si pogués estar
millor, tindria un bessó.
Li vaig preguntar què havia passat per la seva ment en el moment
del robatori
Em va respondre: -El primer que va venir
a la meva ment va ser que hauria d'haver tancat amb clau la porta del
darrere. Quan estava tirat a terra vaig recordar que tenia dues opcions:
Podia escollir viure o podia escollir morir. Evidentment, vaig escollir
viure.
No vas tenir por ?
- Els metges van ser genials. No deixaven de dir-me que em posaria bé.
Però quan em van portar al quiròfan i vaig veure l'expressió
de les seves cares, realment em vaig espantar... podia llegir en els
seus ulls: És home mort. Vaig saber llavors que havia de prendre
una decisió ...
- Què vas fe?".
- Bé... un dels metges em preguntava si era al·lèrgic
a quelcom i respirant profund vaig cridar Sí!!, a les bales...
Mentre reien els vaig dir: Estic triant viure... opereu-me com si estigues
viu, no mort.
En Jerry va viure pel saber fer dels metges però sobretot per
la seva sorprenent actitud.
Vaig aprendre que cada dia tenim l'elecció de viure plenament.
L'actitud, al final, ho és tot.
inici
|
feilicitat + ( autoestima )
Jo mereixo ser feliç!
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Jo, mereixo ser feliç!
Vull ser feliç!
Estic començant a ser feliç!
Jo, mereixo ser feliç? La vida
mitja d'un home són uns 75 anys, la meitat d'aquest temps, vostè
la passarà dormint, així que només té uns
37,5 anys de vida conscient, un total de només 1.980 setmanes
de vida conscient, s'adona que cada moment d'aquest temps és
un tresor d'incalculable valor que mai més tornarà?
Així que, digui'm ara, quant d'aquest temps ha passat ja?
Quant temps ha malgastat preocupant-se i sent infeliç?
I atès que el seu temps és el bé més escàs
i limitat, no creu que seria molt intel·ligent aprofitar cada
moment al màxim, sent immensament feliç? Oi que sona raonable?
Quan som feliços, la vida és el més bonic del món,
però quan la infelicitat ens té agafats, tot just podem
respirar, i la vida ens sembla una càrrega immensa, tant que
la gran majoria de suïcidis, es produeixen perquè la infelicitat
i el sofriment, eren tan intensos, que la vida ja no tenia sentit. Això
és tant com dir que potser el sentit de la vida, sigui viure
feliç. Sembla exagerat? Potser si, però recordi que els
escrits bíblics afirmen que Déu li va concedir als éssers
humans, a vostè, la terra i tot el que hi ha sobre ella per a
gaudir-la i ser feliç.
O millor encara, preguntis a si mateix . Quan la vida té sentit
potser és quan la seva felicitat és plena i total? Aleshores,
aquest "Potser" vol dir que vostè es deu a si mateix
el ser Feliç, perquè com cada segon de vida, és
un bé preuat de no retorn, doncs potser, el més raonable
sigui apreciar aquest regal i aprofitar-lo gaudint de la més
plena i sana felicitat que sigui possible. No ho creu així?
Qui és vostè, que es mereix ser Feliç?
El primer i més obvi, és que vostè és una
persona que va néixer guanyadora. En el moment de la seva concepció,
hi havia altres mil milions d'espermatozoides competint amb vostè.
Mil milions és una xifra que es diu aviat, però podria
ser capaç de visualitzar tan enorme quantitat?. Seria gairebé
impossible per a la ment humana realitzar aquest assoliment, doncs és
una quantitat tan desmesurada, que només la podem sospesar, d'una
forma abstracta. Doncs allí estava vostè, l'essència
de vostè, competint contra altres mil milions per aconseguir
el més gran dels premis, un premi que només un podia arribar
a guanyar: vostè. Realment excel·lent! Realitzant l'increïble
i meravellós miracle de la vida. Comprèn ara que vostè
és total i plenament el guanyador?
Com a premi a aquest primer i gran assoliment, vostè va rebre
aquestes aproximadament 1.980 setmanes de vida conscient, temps per
aprofitar, per a gaudir, i ser feliç.
En aquest moment, per favor, aturis i gaudeixi d'aquest moment, potser
un moment tan especial, que pot canviar la seva forma de veure i sentir
la vida per sempre.
Ara el més important, és que vostè ha comprès,
que es mereix ser feliç; perquè és un dret que
s'ha guanyat amb el seu naixement. És el seu premi, el mític
sentit de la vida, fet sentiment.
Aquest és l'objectiu al que ha d'apuntar tranquil·lament
amb cada fibra del seu ésser, perquè la felicitat és
aquesta sensació que l'eleva a una plenitud tal que qualsevol
diria que vostè ha evolucionat a un nivell superior.
Repeteixi en veu alta, aquestes tres senzilles frases, per a afirmar
la seva decisió i el seu dret de naixença, en el seu subconscient:
¡Jo, mereixo ser feliç!
Vull ser feliç!
Estic començant a ser feliç!
inici
|
feilicitat + ( respecte )
El gos fidel
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Una parella de joves portava ja uns anys casats i
no podien tenir fills. Per a no sentir-se sols, van comprar un cadell
pastor alemany i el van estimar molt. El cadell va créixer
fins a convertir-se en un gran i fantàstic pastor alemany.
El gos va salvar, en més d'una ocasió,
a la parella de ser atacada per lladres. Sempre va ser molt fidel,
estimava i defensava els seus amos contra qualsevol perill.
Als set anys de tenir el gos, la parella va tenir
el fill tan anhelat. estaven molt contents amb el seu fill i van disminuir
les atencions que tenien amb el gos. Aquest es va sentir relegat i
va començar a sentir gelosia del bebè i ja no era el
gos afectuós i fidel que van tenir durant set anys.
Un dia la parella va deixar el bebè plàcidament
dormint en el bressol i van sortir a la terrassa a sopar. Quina va
ser la seva sorpresa quan es dirigien a l'habitació del bebè
i veuen al gos en el passadís amb la boca ensangonada, movent-los
la cua.
L'amo del gos va pensar el pitjor, a l'acte agredí
el gos donant-li un cop mortal.
Va córrer a l'habitació del bebè
i trobà una gran serp degollada.
L'amo començà a plorar: he matat al
meu gos fidel!
Quantes vegades no hem jutjat injustament a les persones?.
El que és pitjor, les jutgem i condemnem sense investigar a
què és degut el seu comportament, quins són els
seus pensaments i sentiments.
Moltes vegades les coses no són tan dolentes
com semblen, sinó tot el contrari.
La propera vegada que ens sentim temptats a jutjar
i condemnar, recordem la història del gos fidel, així
aprendrem a no alçar falsos testimonis contra una persona fins
el punt de desacreditar la seva imatge davant dels altres.
inici
|
feilicitat + ( responsabilitat )
Recepta per a preparar una vida feliç
Jorge Bucay
Procedència: Col·laborador/a
Prengui uns quants mesos sencers, d'un any qualsevol, netegi'ls d'amargor,
de rumors, d'odis i de gelosia fins deixar-los tan nets com li sigui
possible.
Talli cada mes en 30 o 31 parts. No intenti cuinar
tota la fornada de l'any junta, prepari només una porció
petita cada vegada. Barregi-ho cada dia amb una part de coratge, una
de treball, una de constància i una de paciència
Afageixi a parts iguals: esperança,
solidaritat, bondat i fidelitat.
Aromatitzi amb una part d'oració, una de meditació
i algunes bones accions.
Assaoni la barreja amb bastant bon humor, un rajolí
d’inconsciència i un toc de bogeria.
Aboqui-ho en un gran recipient untat d'amor i cuini'l
amb entusiasme.
Decori'l amb alguns somriures i serveixi'l amb calma,
generositat i alegria.
... i llest! A gaudir de l’exquisit menjar...
inici
|
feilicitat + ( autocreixement )
Set requisits de la felicitat
Göethe
Procedència: Col·laborador/a
Prou FE per reconèixer la realitat de la presència
de Déu en el meu cor.
Prou ESPERANÇA per apartar la por i la preocupació
del futur.
Prou PACIÈNCIA per treballar fins el final
en cada cosa que faci.
Prou VALOR per a reconèixer les meves faltes
i saber-les corregir.
Prou FORCES per afrontar les dificultats i superar-les.
Prou RECURSOS per poder satisfer les meves necessitats.
Prou SALUT perquè el treball em sigui un plaer.
inici
|
feilicitat + ( senzillesa )
Demanar un esperit de bon acontentar
Autor: desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
El Senyor Vishnú digué al seu devot:
"N'estic tip, de les teves peticions inacabables. Te'n concediré
tres. Para esment a escollir-les bé perquè, un cop concedides,
ja no te'n concediré cap més."
Tot content el devot no dubtà:
-la primera és aquesta,- digué- vull que es mori la
meva dona per a poder casar-me amb una altra de millor.
I la seva petició fou immediatament atesa. Però quan
els seus amics i parents es reuniren pel funeral i començaren
a recordar les virtuts de la difunta esposa, el devot s'adonà
que havia estat una mica precipitat. De manera que demanà al
Senyor que li tornés la vida.
Amb tot això, ja no li quedava sinó una petició
a fer. Estava decidit a no cometre un nou error, perquè aquesta
vegada no hi hauria la possibilitat d'esmenar-ho. I començà
a demanar consell als altres. Alguns li aconsellaren que demanés
la immortalitat. Però,de què servia la immortalitat,
li digueren uns altres, si no tenia salut? I de què servia
la salut si no tenia diners? I els diners, si no tenia amics?
Passaven els anys i encara no havia fet la seva elecció: vida,
salut, riqueses, poder, amor...? A la fi suplicà al Senyor:
-Digueu-me què he de demanar.
El Senyor rigué en veure els maldecaps del pobre home i li
digué:
- Demana que siguis capaç d'acontentar-te amb qualsevol cosa.
inici
|
feilicitat + ( recerca )
La felicitat
Segons un text de 1693 trobat en l'Església
de Saint Paul de Baltimore (USA)
Camina plàcidament entre el soroll i la pressa,
i recorda quina pau pot haver en el silenci.
Viu en pau amb totes les persones. Digues la teva veritat tranquil•lament
i clarament; escolta als altres, fins i tot a l'avorrit i a l'ignorant;
ells també tenen la seva història. Evita les persones
sorolloses i agressives. Si et compares amb uns altres, pots tornar-te
vanitós i amarg; perquè sempre hi haurà persones
més grans i més petites que tu.
Gaudeix dels teus assoliments així com dels teus plans. Mantingues
l'interès en la teva pròpia carrera, encara que sigui
humil; és una veritable possessió en les fortunes del
temps. Usa la precaució en els teus negocis; perquè
el món està ple de paranys. Però no per això
et tanquis a la virtut que pugui existir; molta gent lluita per alts
ideals, i arreu la vida està plena d'heroisme.
Sigues tu mateix. Especialment, no fingeixis afectes. Tampoc siguis
cínic respecte a l'amor; perquè enfront de tota aridesa
i desencantament l'amor és perenne com l'herba.
Recull mansament el consell dels anys, renuncia graciosament a les
coses de la joventut. Nodreix la teva força espiritual perquè
et protegeixi en la desgràcia sobtada. Però no t'angoixis
amb fantasies.
Molts temors neixen de la fatiga i la solitud. Juntament amb una sana
disciplina, sigues amable amb tu mateix. Tu ets una criatura de l'univers,
no menys que els arbres i les estrelles; tu tens dret a estar aquí.
I et resulti evident o no, sens dubte l'univers es desenvolupa com
deu. Per tant, estiguis en pau amb Déu, de qualsevol manera
que ho concebis i siguin quins siguin els teus treballs i aspiracions,
manté, en la sorollosa confusió, pau amb la teva ànima.
Amb totes les seves farses, treballs i somnis trencats, aquest segueix
sent un món bonic. Vés amb compte, esforça't
a ser feliç.
inici
|
Himne de l'alegria
P. Albiol
Procedència: Col·laborador/a
Si ets pecador, alegra't, perquè avui mateix
pots deixar de ser-ho.
Si ets just, alegra't, perquè Déu té les seves
complaences en tu.
Si estàs malalt, alegra't, perquè la malaltia passarà,
però romandrà el seu mèrit.
Alegra't si parlen malament de tu amb mentida, perquè la veritat
prevaldrà per fi i serà més el goig futur que
la confusió present.
Alegra't si et menyspreen, perquè són majoria els que
no t'ofenen.
Alegra't si t'estimen, perquè no pots aspirar a major bé.
Alegra't si ets pobre, perquè pots fer eternament feliç
al ric.
Alegra't si ets ric, perquè pots fer temporalment feliç
al pobre.
Alegra't si treballes, perquè el treball et dignifica.
Alegra't si descanses, perquè així et disposes per al
treball.
Alegra't si ets ignorant, perquè pecaràs menys.
Alegra't si ets savi, perquè mereixeràs més.
Alegra't si et traeixen, perquè ets superior al traïdor.
Alegra't si et ridiculizen, perquè és millor servir
de gaubança que de pena.
Alegra't si ets temptat, perquè la gràcia no et falta
per a ajudar-te a vèncer.
Alegra't si vius, perquè encara tens temps de merèixer.
Alegra't si mors, perquè ja no podràs ofendre a Déu.
inici
|
feilicitat + ( celebració )
Contemplar un forat
Antohny de Mello
Procedència: Col·laborador/a “L'oració
de la granota. 2”
Un avar va enterrar el seu or al peu d'un arbre que
creixia en el seu jardí. Totes les setmanes el desenterrava
i el contemplava durant hores. Però, un bon dia, va arribar
un lladre, va desenterrar l'or i l'hi va robar. Quan l'avar va anar
a contemplar el seu tresor, tot el que va trobar va ser un forat buit.
L'home va començar a fer crits de dolor. A l'instant els seus
veïns van acudir corrent a esbrinar el que passava. I, quan ho
van esbrinar, un d'ells va preguntar:
- Utilitzava vostè el seu or en alguna cosa
- No,- va respondre l'avar. L'única cosa que feia era contemplar-lo
totes les setmanes.
- Bé, llavors - va dir el veí - pel mateix preu pot
vostè seguir venint totes les setmanes i contemplar el forat.
No són els nostres diners, sinó la nostra capacitat
de gaudir, el que ens fa rics o pobres.
inici
|
Testament
Baden Powell
Procedència: Col·laborador/da
Com a testament Baden Powel va dir el següent:
He tingut una vida molt joiosa i desitjo que tots vosaltres tingueu
també vides molt joioses. Crec que Déu ens ha posat
en aquesta vida per a ser feliços i gaudir.
Però la felicitat no ve de la riquesa, ni de tenir èxit
en la vida, ni donant-se gust a un mateix. La vertadera manera d'obtenir
la felicitat és fent feliços als altres. Intenteu deixar
aquest món millor de com l'heu trobat. Estigueu sempre llestos
per servir els altres.
inici
|
Felicitat
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un cadell estava atrafegat tractant d'agafar la seva
pròpia cua. Va passar un gos vell i savi, i al veure'l tan
desesperat, li va preguntar:
- Què estàs fent, que
et veig tan atrafegat en aquesta espècie de gimnàstica
tan impossible?
- M'han dit que la felicitat està
en la meva cua. Si aconsegueixo agafar-la, seré feliç.
El gos savi el va mirar amb mansa
comprensió i li va dir:
- És cert que la felicitat
està a la cua. Per això, jo faig el que he de fer i
vaig on he d'anar i ella sempre em segueix.
|
feilicitat + ( sensibilitat )
L'art de donar
el que no es té
José Luis Martín Descalzo
Procedència: Col·laborador/a
A en Gerard Bessière li va preguntar
algú com s’ho feia per estar sempre content. I en Gerard
va confessar càndidament que això no era cert, que ell
també tenia les seves hores de tristesa, de cansament, d'inquietud,
de malestar. I llavors, insistiren els seus amics, com és que
somreia sempre, que pujava i baixava les escales xiulant, que la seva
cara i la seva vida semblaven estar sempre il·luminades?. I en
Gerard va confessar humilment que, enfront dels problemes que de vegades
tenia dintre, ell coneixia el remei, encara que no sempre sabia utilitzar-lo:
sortir d'un mateix, buscar l'alegria on fos (en la mirada d'un nen,
en un ocell, en una flor) i, sobretot, interessar-se pels altres, comprendre
que ells tenen dret a veure'l alegre i llavors lliurar-los aquest fons
serè que hi ha en la seva ànima, per sota de les pròpies
amargors i dolors. Per a descobrir, en fer-ho, que quan un vol donar
felicitat als altres la dóna, encara que ell no la tingui, i
que, en donar-la, també a ell li creix, de rebot, en el seu interior.
M'agradaria que el lector tragués
d'aquest paràgraf tot el suc que té. I que comencés
per descobrir una mica allò que molts obliden: que ser feliç
no és no tenir problemes, sinó aconseguir que aquests
problemes, fracassos i dolors no anul·lin l'alegria i serenitat
de base de l'ànima. És a dir: la felicitat està
en la "base de l'ànima", en aquesta pedra sòlida
en la qual un està reconciliat amb sí mateix, ple de la
seguretat que la seva vida sap on va i per a què serveix, sabent-se
i sentint-se nascut de l'amor. Quan algú té ben construïda
aquesta base de l'ànima, tots els dolors i amargors queden en
la superfície, sense aconseguir minar ni esquerdar l'alegria
primordial i interior.
Després hi ha també l'alegria
exterior i aquesta depèn, sobretot, del "sortir d'un mateix".
No pot estar alegre qui es passa la vida enroscat en si mateix, donant
voltes i voltes a les pròpies ferides i misèries, auto
compadint-se. Ho està, en canvi, qui viu amb els ulls ben oberts
a les meravelles del món que l'envolta: la Natura, els rostres
dels seus veïns, el goig de treballar.
I, sobretot, interessar-se sincerament
pels altres. Descobrir que els que ens envolten "tenen dret"
a veure'ns somrients quan s'apropen a nosaltres mendicant comprensió
i amor.
inici
|
| |
