|
gratitud ( + NADAL )
Els llums de l'arbre de Nadal
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
En vespres de Nadal, la meva dona i jo fèiem un
balanç de l'any que estava a punt d'acabar, mentre menjàvem en l'únic
restaurant d'un poble dels Pirineus. Jo vaig començar a queixar-me d'alguna
cosa que no havia passat exactament com ho hagués desitjat.
La meva dona va concentrar la seva atenció en un
arbre de Nadal que decorava el menjador. Vaig creure que ja no estava
interessada en la conversa i vaig canviar de tema: - És bonica la
il·luminació d'aquest arbre!,- vaig dir.
- Ho és més, si el mires amb atenció, enmig
d'aquestes desenes de bombetes, n’hi ha una que està cremada. T'estava
escoltant, i em semblava que, en lloc de veure l'any com desenes de
benediccions que brillaven, has anat a fixar-te precisament en l'única
bombeta que no donava cap llum.
inici
|
ALTRES VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
|
gratitud ( + celebració )
El sabater pobre
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un dia va baixar el Senyor a la terra en forma de
captaire, s'acosta a casa d'un sabater i li va dir: - Germà, fa temps que no menjo i em sento molt cansat,
encara que no tinc ni una sola moneda voldria demanar-te que m'arreglis les
meves sandàlies per a poder seguir caminant.
El sabater li va respondre: - Jo sóc molt pobre i ja
estic cansat que tothom vingui a demanar i ningú vingui a donar!.
El Senyor li va contestar: Jo puc donar-te el que
vulguis.
Diu el sabater: - Diners inclosos?.
El Senyor li va respondre: Jo puc donar-te deu milions d'euros, però a canvi
de les teves cames.
-Per què vull jo deu milions d’euros si no podré caminar, ballar, moure'm
lliurement?, va dir el sabater.
Llavors el Senyor replica: Està
bé, et podria donar cent milions d'euros, a canvi dels teus braços.
El sabater li respon: Per què vull jo cent milions d'euros si no podré
menjar, treballar, jugar amb els meus fills... ?
Llavors el
Senyor li va dir: En aquest cas,
jo et puc donar mil milions d'euros a canvi dels teus ulls.
El sabater va respondre espantat: De què em serveixen mil milions d'euros si
no puc veure l'alba, ni a la meva família i els meus amics, ni totes les
coses que m’envolten ?
Llavors el Senyor li va dir: Ah
germà meu, ja veus si nets d’afortunat
i no t'adones !.
inici
|
|
gratitud ( + NADAL )
El veritable valor de les coses
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Només faltaven cinc dies per Nadal. Encara no
m'havia atrapat l'esperit d'aquestes festes. Els comerços plens, i dins de
les botigues el caos era major. No es podia ni caminar pels passadissos.
Perquè he vingut avui? Em vaig preguntar.
Em feien mal els peus i també el cap. En la meva
llista estaven els noms de persones que deien no voler res, però jo sabia que
si no els comprava quelcom es sentirien decebuts.
Vaig omplir ràpidament el meu carret amb compres
d'últim minut i em vaig dirigir a una de les caixes registradores. Vaig triar
la que tenia la cua més curta, calculant que serien almenys vint minuts
d'espera.
Enfront de mi hi havia dos xiquets, un nen d'uns deu
anys i la seva germaneta d'uns cinc.
Ell estava mal vestit amb un
abric gastat, sabates esportives molt grans, potser tres talles més grans.
Els texans li quedaven curts. Portava en les seves brutes mans uns quants
bitllets arrugats. La seva
germaneta lluïa com ell, només que el cabell estava enredat. Ella portava un
parell de sabates de dona daurats i resplendents.
Les cançons nadalenques ressonaven per tota la
botiga i jo podia escoltar a la menuda taral·lejar-les. A l'arribar a la caixa
registradora, la nena li va donar les sabates acuradament a la caixera, com
si es tractés d'un tresor. La caixera els va donar el rebut i va dir: són
6.000. El nen va posar els seus arrugats bitllets en el comptador i va
començar a rebuscar-se les butxaques.
Finalment va comptar 4.500. Bé crec que tindrem que
tornar-los, tornarem un altre dia i els comprarem, va afegir. Davant d'això
la nena va dibuixar una decepció en el seu rostre i va dir: -Però a Jesús li
haguessin encantat aquestes sabates. El nen la va consolar: Tornarem a casa
treballarem un mica més i tornarem a buscar les sabates. No ploris, tornarem.
Sense tardar jo vaig donar les 1.500 que faltaven a
la caixera.
Ells havien estat esperant en la cua molt de temps i
després de tot era Nadal. I en això un parell de bracets em van rodejar amb
una tendre abraçada i una veu em va dir, moltes gràcies senyor.
Vaig aprofitar l'oportunitat per a preguntar-li què
volia dir que a Jesús li encantarien aquestes sabates. I la nena amb els seus
grans ulls rodons em va contestar: -la meva mare està malalta i marxa al cel.
El meu pare ens va dir que se n'aniria abans de Nadal per a estar amb Jesús.
El meu catequista diu que els carrers del cel són d'or lluent com aquestes
sabates. No estarà la mare més bonica caminant per aquells carrers amb
aquestes sabates?
Els meus ulls es van inundar al veure una llàgrima
baixar perla seva careta radiant. Per
descomptat que sí!, li vaig contestar. I en silenci li vaig donar
gràcies a Déu per enviar-me aquests nens per recordar-me el veritable valor de les coses.
inici
|
|
gratitud ( + amor )
Et deixaré uns pares
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Et deixaré per un temps uns
pares perquè els estimis mentre estiguin vius, podran ser deu, vint, trenta
anys o més, fins que els cridi. Et
pregunto: podràs tenir cura d'ells?
Vull que aprenguis a viure amb ells, els he buscat
un fill i t'he escollit a tu. No t'ofereixo que es quedaran amb tu per sempre, només te'ls deixo.
Ells et donaran tendresa i et donaran alegria. El dia que els cridi no ploraràs ni
m'odiaràs, perquè els torno a Mi.
La seva absència corporal quedarà compensada per l'amor i pels molts i
agradables records.
Tinguis present que si quelcom t'entristeix, que si
el dolor et fereix algun dia, la teva pena és meva i així, amb tot això, el
teu dol serà més suportable i hauràs de dir amb agraïda humilitat:
FACIS, SENYOR, LA TEVA VOLUNTAT!
inici
|
|
gratitud ( + responsabilitat )
Ser experts en humanitat en aquest món
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Si poguéssim reduir la població de la Terra a un
poble d'exactament 100 habitants, mantenint totes les proporcions i
estadístiques existents, seria quelcom com el següent:
Hi hauria:
57 Asiàtics, 21 Europeus, 14 de l'Hemisferi Occidental, Nord i Sud, 8
Africans
52 serien dones. 48 serien homes
70 serien no cristians, 30 serien cristians
70 serien no blancs, 30 serien blancs
89 serien heterosexuals, 11 serien homosexuals (reconeguts)
6 persones posseirien el 59% de tota la riquesa del món i els 6% serien dels
Estats Units.
80 viurien en barraques, 70 no sabrien llegir, 50 sofririen malnutrició, 1
estaria a punt de morir; 1 estaria a punt de néixer
1 (sí, només 1) tindria educació universitària, 1 tindria ordinador
Si t'has alçat aquest matí més sà que malalt ... tens més sort que el milió
de persones que no passaran d'aquesta setmana.
Si mai has experimentat el perill de la guerra, la soledat de
l'empresonament, l'agonia de la tortura o el dolor de la fam ... estàs millor
que 500 milions de persones.
Si pots anar a l'església (sinagoga, mesquita, temple, ...) sense por de ser
assetjat, arrestat, torturat o assassinat ... ets més afortunat que 3.000
milions de persones en el món.
Si tens menjar a la nevera, portes roba i tens un lloc per a dormir ... ets
més ric que el 75% de les persones del món.
Si tens diners en el banc, en la teva cartera o en algun moble ... ets part
del 8% de persones més riques d'aquest món.
Si els teus pares encara viuen i estan encara casats ets un cas molt, molt
rar, fins i tot en el món Occidental.
Si pots llegir aquest missatge, tens la doble benedicció de tenir algú que
pensa en tu i a més estàs millor que uns 2.000 milions de persones que no
saben llegir.
inici
|
|
gratitud ( + amor )
Pagat en la seva totalitat
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Una nit , un nen es va atansar a la seva mare, que
preparava el sopar a la cuina, i li va donar un tros de paper en el que hi
havia escrit alguna cosa.
Després que la mare es va eixugar les mans, i va llegir:
Per tallar la gespa 5 euros
Per netejar la meva habitació aquesta setmana 1euro
Per anar a la botiga quan m'hi envies 0.50 euros
Per ocupar-me del meu germà quan m'ho demanes 0.25 euros
Per treure la brossa 1euro
Per obtenir bones notes 5euros
Per netejar i escombrar el pati 2 euros
Total que em deus 14.75 euros
La mare el va mirar i molts records passaven per la seva ment. Agafa el
bolígraf, gira el full de paper en que el nen havia escrit i va anotar el
següent:
Pels nou mesos que et vaig portar a la panxa mentre creixies en el meu
interior, SENSE CÀRREC.
Per totes les nits que he estat asseguda al teu costat, guarint-te i pregant
per tu, SENSE CÀRREC.
Per tots els moments difícils i totes les llàgrimes a través dels anys, SENSE
CÀRREC.
Per totes les nits de temor i per les preocupacions que sabia que tindria,
SENSE CÀRREC.
Per les joguines, el menjar, la roba i per netejar el teu nas, SENSE CÀRREC,
fill.
Quan sumes tot, el cost total del vertader amor és SENSE CÀRREC.
Quan el nen va acabar de llegir el que la mare havia escrit, hi havia llàgrimes en els seus ulls. Va mirar
directament a sa mare i va dir: Mama, t'estimo. Després va prendre el
bolígraf i amb lletres grans va escriure:
PAGAT EN LA SEVA TOTALITAT
inici
|
|
gratitud ( + llibertat )
L'àguila d'ala tallada i la guineu
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Una vegada un home va capturar una àguila, li va tallar les ales i la va
deixar al corral amb totes les seves gallines. Afligida, l'àguila, que era
poderosa, abaixava el cap i no menjava: se sentia com una reina empresonada.
Va passar un altre home que la va veure, li va agradar i va decidir
comprar-la. Li va arrencar les plomes tallades i les va fer créixer novament.
Refeta l'àguila amb seves ales, va alçar el vol, va caçar una llebre per
portar-la en agraïment al seu alliberador.
La va veure una guineu i maliciosament la mal aconsellava dient-li:
- No li portis la llebre a qui et va alliberar, sinó al que et va capturar;
perquè el que et va alliberar ja és bo sense més estímul. Procura més aviat
ablanir l'altre, no sigui que t'atrapi novament i t'arranqui completament les
ales.
inici
|
|
gratitud ( + interioritat )
Aprofita-la
Autor/a Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
- Pare
- Digues fill
- Estic sofrint molt, tinc molts problemes
- Què passa, perquè?
- Em sento sol, sense suport ...
- Sense suport? em tens a mi, fill
- Però no és el mateix, tu no pots venir i abraçar-me i consolar-me, tu no
pots...
- Ei! Perquè no?
- Doncs perquè tu estàs aquí dalt i jo aquí baix
- Si però jo sempre estic amb tu
- Si però... és que tu no ho entens, Senyor. Tu ets un pare amorós en qui puc
confiar però jo necessito algú com tu aquí baix
- Ja els hi vaig enviar una vegada i mira el que li van fer
- Cert
- Fill, jo estic amb tu en tot moment, estic amb tu en la teva mare que
t'abraça cada die, estic amb tu en l'amic que et consola perquè plores, però
tu no ho veus ... Hi ha persones que et donen i tu no les acceptes ...
Si tens una amistat, aprofita-la
Si tens una família aprofita-la
Si tens un amor aprofita'l
Si tens un error aprofita'l per ser millor
Si tens dificultats obre't a tota ajuda
Si tens problemes, resol-los amb alegria
I si tens una vida aprofita-la, perquè si no l'aprofites de res et serviria.
- Pare, avui he comprès que de vegades tu em dones més ajuda de la que
necessito, i que si tinc un problema et tinc a tu en moltes altres persones,
i que quan em senti sol per no tenir suport, miri cap amunt i es dibuixi en
mi un somriure, perquè sé que hi ha algú que mai em deixa.
- Gràcies Pare, Com et podria pagar tota la teva ajuda?
- Aprofitant-la, fill, aprofitant-la.
inici
|
|
gratitud ( + quotidianitat )
El rei David, el mosquit i l’aranya
Llegenda hebraica
Procedència: Col·laborador/a
Un dia mentre el rei David passejava pel jardí es va
aturar a observar una aranya que teixia la seva teranyina i va pensar:
- De què serveix aquest insecte que treballa sense parar teixint una tela que
no ha de ser útil ni per al seu mateix vestit?
Al cap de poc va sentir la picada d’un mosquit i el rei David, tot empipat,
va exclamar en veu alta:
- Digues, Senyor, per què has creat aquests insectes que només saben fer mal?
I una veu li va respondre:
- Arribarà el dia en què tindràs ocasió de comprendre la importància dels
insectes, David.
Temps després, el rei David va haver de fugir,
desert enllà, perseguit pels homes del seu enemic Saül, que li volia prendre
el tron. Una nit, aprofitant la foscor, va aconseguir
d’esmunyir-se fins a la tenda del seu perseguidor amb el propòsit de
desarmar-lo. Ja gairebé ho havia aconseguit, quan el capità de Saül, que es
deia Abner, i que dormia al seu costat, es va remoure, tot somniant, i va atrapar
David entre les seves cames. Abner era un home alt i cepat, d’una força extraordinària
i David va quedar reduït a la immobilitat. No sabia pas com fer-s’ho per
poder escapar sense despertar el capità Abner. David tremolava de por i
sentia com una suor freda li amarava tot el cos. Però de sobte un mosquit va
picar Abner en una cama. El capità va modificar la jeia i va alliberar David
que es va poder escapar.
Fugint de Saül i dels seus homes, David es va haver de refugiar dins una
cova. Al cap d’una estona, una teranyina va cobrir tota l’entrada. Saül i
Abner que seguien el rastre de David, es van aturar davant d’aquella cova.
-Podria ser que estigués amagat aquí dins - va dir Abner. - Vine, entrem-hi,
i si el trobem el matarem aquí mateix.
- Però com vols que hagi entrat en aquesta cova? Que no ho veus que hi ha
aquesta teranyina a l’entrada? Si David s’hi hagués ficat, l’hauria trencat - va respondre Saül
- Vinga, no perdem temps i continuem la persecució.
I els dos perseguidors es van allunyar d’aquell indret continuant les seves
recerques.
Aleshores David, va caure de genolls i va agrair la
seva salvació a Déu amb aquestes paraules:
- Senyor, reconec que fins i tot l’animal més insignificant té la seva
utilitat. Una aranya i un mosquit poden ser útils com el cavall que arrossega
l’arada i el carro i com el gos que guarda els ramats. Perdona que hagi
dubtat encara que només fos per un moment de la bondat i la perfecció de la
teva obra.
inici
|
|
gratitud ( + amor )
El lleó i el ratolí
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Heus aquí que, un dia, un gran lleó va adormir-se
profundament, dintre el bosc.
Mentre ell dormia un ratolí agosarat es passejava amunt i avall a prop seu.
Tant i tant devia passar que, quan el lleó va despertar-se, el va veure just
davant mateix de la seva pota.
És clar que el gran lleó, amb un no-res, podia matar el ratolí xic.
Però no el va matar. El gran lleó va comportar-se com un bon rei dels
animals. Generós no va valer-se del seu gran poder per fer-li mal i el va
deixar escapar.
El ratolí en va restar tan content i tan agraït que va prometre de pagar-li
la generositat així que ell pogués.
Un altre dia el lleó, sortint eixelebrat del bosc,
va caure en un parany que uns caçadors li havien parat. Era una gran xarxa de
grosses cordes
El ratolí va sentir els rugits del lleó, va córrer cap a la xarxa i, rosega
que rosega, va aconseguir tallar les cordes i el lleó va quedar lliure
Això que va passar amb el lleó i el ratolí passa ben
sovint al món.
inici
|
|
gratitud ( + senzillesa )
Acció desinteressada
Anthony de Mello
Procedència: Col·laborador/a. "Un minuto para el absurdo"
- El que més em deprimeix és
l'absoluta vulgaritat de la meva existència. Mai en la vida he fet res tan
important com per merèixer l'atenció del món.
- T'equivoques si penses que és l'atenció del món el que fa que una acció
sigui important, va dir el Mestre.
Va continuar una llarga pausa.
- Bé, però és que tampoc he fet res que hagi influït en algú, ni per a bé ni
per a mal...”
- T'equivoques si penses que és la influència en els altres el que fa que una
acció sigui important,- va tornar a dir el Mestre.
- Però, llavors, què és el que fa que una acció sigui important?
- El realitzar-la per si mateixa i posant en això tot el propi ser. Llavors
resulta ser una acció desinteressada, semblant a l'activitat de Déu”.
inici
|
|
gratitud ( + vida )
Gràcies a la vida
Violeta Parra
Procedència: Col·laborador/a
Gràcies a la vida
que m'ha donat tant!
Em va donar dos estels
que, quan els obro,
distingeixo perfectament
el negre del blanc
i dalt del cel
el seu fons estrellat,
i en les multituds
l'home, que jo estimo.
Gràcies a la vida
que m'ha donat tant!
Em va donar el cor
que mou el seu marc
quan miro el fruit
del cervell humà,
quan miro el que és bo
tan lluny del dolent,
quan miro el fons
dels teus ulls clars.
Gràcies a la vida
que m'ha donat tant!
M'ha donat el riure, i m'ha donat el plor;
així jo distingeixo
felicitat de trencament,
els dos materials
que formen el meu cant,
i el cant de vostès que és el mateix cant.
inici
|
|
gratitud ( + respecte )
El vell gos caçador
Esopo
Un vell gos caçador, que en la seva joventut, ple de
fortalesa, mai s’havia rendit davant cap bèstia del bosc, en la seva ancianitat, va trobar un
senglar en una cacera. El va agafar per l’orella, però no el va poder retenir
degut a la debilitat de les seves dents, així que el senglar va escapar. El
seu amo, va arribar ràpidament, i mostrant el seu disgust, el va reprendre
grollerament. El gos mirant-lo llastimosament, digué:
- Amo, el meu esperit és tant bo com sempre, però no puc sobreposar-me a les
flaqueses del meu cos. Jo prefereixo que em lloïs pel que he sigut i no que
em maltractis pel que ara sóc.
Respecta sempre els teus ancians, que encara que ja
no poden fer de tot, varen donar el millor de la seva vida pel teu benefici.
inici
|
|
|
