justícia (+ proïsme )
L'hoste de Déu
Procedència: Pessics. Humor i saviessa orientals
(Ed. Claret)
Recopilació i comentaris de Joan Aragonès
Un pobre trucà a casa de Nasreddín
i es presentà així:
- Aquí teniu un hoste de Déu que us demana ajut
Nasreddín l'invità a seguir-lo fins a la mesquita. Un
cop allí digué:
- Hoste de Déu, aquí teniu casa vostra. Us havíeu
equivocat d'adreça.
No diguis que has donat a un pobre. Quan un pobre demana allò
que sobra al ric ve a cobrar, no a demanar (Quevedo)
inici
|
ALTRES
VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
justícia (+ astúcia )
Creativitat davant els problemes
Z.K.S. de León
Procedència: Col·laborador/a
Diu una antiga llegenda que en l'Edat
Mitjana un home molt virtuós va ser injustament acusat d'haver
assassinat a una dona.
En realitat l'autèntic autor
era una persona molt influent del regne i per això des del primer
moment es va procurar un boc expiatori per a encobrir el culpable.
L'home va ser portat a judici ja coneixent
que tindria escasses o nul·les oportunitats d'escapar al terrible
veredicte ....la forca!
El Jutge, també posat d'acord,
va mirar de fer creure que aquell era un judici just; per això
va dir a l'acusat: "Coneixent la teva fama d'home just i devot
del Senyor volem deixar en mans d'Ell el teu destí. Escriurem
en dos papers separats les paraules "culpable i innocent"
tu triaràs i serà la mà de Déu la que decideixi
el teu destí".
Per descomptat el mal funcionari havia
preparat dos papers amb la mateixa llegenda: "CULPABLE" i
la pobra víctima encara sense conèixer els detalls s'adonava
que el sistema proposat era una trampa. No hi havia escapatòria.
El Jutge va comminar l'home a prendre
un dels papers doblegats. Va respirar profundament, va quedar en silenci
uns quants segons amb els ulls tancats i quan la sala començava
ja a impacientar-se va obrir els ulls i amb un estrany somriure va prendre
un dels papers i portant-lo a la seva boca el va engolir ràpidament.
Sorpresos i indignats els presents li
van retreure airadament: - Però que fas?, i ara! com sabrem el
veredicte?.
-És molt
senzill, va respondre l'home. És qüestió de llegir
el paper que queda i sabrem el que deia el que m'he engolit.
A desgrat i amb enuig mal dissimulat
van haver d'alliberar l'acusat i mai van tornar a molestar-lo.
inici
|
justícia (+ respecte )
El preu de la sal
Tradició islàmica
Procedència: Col·laborador/a http://www.clubelsemanal.com
Nuxivan havia reunit als seus amics
per menjar, i estava cuinant un suculent tros de carn. De cop i volta,
es va adonar que se li havia acabat la sal. Nuxivan va cridar al seu
fill:
– Ves al llogaret i compra sal. Però paga un preu just:
ni més car ni més barat.
– Comprenc que no hagi de pagar de més. Però si
puc regatejar una mica, per què no estalviar uns diners?
– En una ciutat gran, això últim seria aconsellable.
Però en una ciutat petita com la nostra, el llogaret sencer perdria.
Qui ven la sal per sota del seu preu és perquè necessita
desesperadament els diners. Qui s'aprofita d'aquesta situació
mostra una falta de respecte per la suor i la lluita d'un home que ha
treballat per a produir una mica.
– Però això és molt poca cosa per a destruir
un llogaret sencer.
– També, al principi de la història, la injustícia
era petita. Però el següent que va venir va cometre una
injustícia una mica més gran, pensant que no tenia cap
importància, i mira a on hem arribat.
inici
|
justícia (+ proïsme )
El preu de l'olor de carn rostida
Recopilació i comentari de Joan Aragonés
Procedència: Humor i saviesa orientals.(Ed. Claret)
Un pobre home anava pel carrer amb un tros de pa en el
sarró. D'un restaurant sortia una agradable olor de carn rostida.
Va treure el pa, el va passar pel baf de la carn i se’l va menjar.
L’hostaler el conduí davant Nasreddín, que llavors
exercia de jutge, exigint una forta quantitat de diners per l'olor que
havia impregnat el pa.
Nasreddín agafà un parell de monedes i les feu sonar en
l'orella de l’hostaler tot dient-li:
- El so de les monedes és el preu just per l'olor de la carn.
Estar contents amb poc és difícil,
amb molt és impossible.
inici
|
justícia (+ solidaritat )
El banquet del primer món
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a. Missió Oberta
Vet aquí que una vegada un grup de persones,
estaven convidats a un banquet en un castell medieval. Era una festa
esplèndida. Els millors menjars. Els vins més costosos.
No faltava l'orquestra. Els convidats tenien bona gana, i una vegada
sadollats, en lloc d'anar a casa, continuaven degustant aliments.
Eren tan voraços que es van acabar el menjar. L'amo de la casa
va enviar els seus criats, a buscar més aliments entre els
pobres camperols de l'entorn. També el gas va començar
a escassejar, i els cuiners van ordenar a alguns criats que tallessin
fusta de les columnes i de la teulada per a fer foc i continuar cuinant.
Passat una bona estona les columnes cedien i apareixien esquerdes
en el sostre. Però els serfs i els comensals anaven tan a la
seva, que no s'adonaven de les conseqüències de les seves
accions.
inici
|
justícia (+ treball )
Els constructors
Kahlil Gibrán
Procedència: Col·laborador/a
A l'Antioquia, on el riu Assi corre a trobar-se amb
el mar, es va construir un pont per a apropar una meitat de la ciutat
a l'altra meitat. Va ser construït amb enormes pedres carregades
des de l'alt dels pujols sobre el llom de les mules.
Quan el pont va ser acabat es va gravar sobre el pilar en grec i en
arameu:
“Aquest pont va ser construït pel rei Antíoc
II”.
Una tarda, un jove tingut per alguns, per boig, va
baixar fins el pilar on s'havien gravat les paraules, i les va cobrir
amb carbó i va escriure al damunt:
“Les pedres del pont van ser portades des de
les muntanyes per les mules. Al passar d'anada o de tornada sobre
el pont, cavalcaven sobre els lloms de les mules de Antioquia, els
constructores d'aquest pont”.
I quan la gent va llegir el que el jove havia escrit,
alguns van riure i uns altres es van meravellar.
Però una mula va dir a una altra:
- No te'n recordes que vam ser
nosaltres les que carrejàvem aquestes pedres? I, no obstant
això, fins ara es deia que el pont l'havia construït el
Rei Antíoc.
inici
|
justícia (+ igualtat )
Preguntes d'un obrer davant un
llibre
B. Brech
Procedència: Col·laborador/a
Tebas, la de les Set Portes, qui la va construir?
En els llibres figuren els reis.
Van arrossegar els reis els grans blocs de pedra?
I Babilònia, destruïda tantes vegades, qui la va tornar
a construir altres tantes vegades? En quines cases de la daurada Lima
vivien els obrers que la van construir?
La nit que va ser acabada la Muralla xinesa, on eren els paletes?
Roma la Gran està plena d'arcs de triomf.
Qui els va erigir? Sobre qui van triomfar els cèsars?
Bizancio, tan cantada,
tenia només palaus per als seus habitants?
Fins a la famosa Atlántida, la nit que el mar se l'empassava,
els habitants clamaven demanant ajuda als seus esclaus.
El jove Alexandre va conquistar l’Índia. Ell sol?
César va vèncer als Gals. No duia amb si ni tan sols
un cuiner?
Felip II va vèncer la Guerra dels Set Anys. Qui la va vèncer,
a més?
Una victòria en cada pàgina. Qui cuinava els banquets
de la victòria?
Qui pagava les seves despeses?
... Una pregunta per cada història
inici
|
justícia (+ respecte )
El sufi contra
el poder IV
Sâdi
de Shiraz
Procedència: Col·laborador/a . www.WebIslam.com
Va arribar a Bagdag un dervishe de
qui eren conegudes les seves dites i eren escoltades per Allah. El
governador Hayyay Yusuf, un conegut tirà, va ser informat de
la seva arribada, el va cridar i li va dir:
- Fes una dita per mi.
El dervishe així ho va fer:
- Allah, treu-li la vida a aquest home.
- Subhanal-lah - va cridar el governador - Quina classe de dita és
aquesta?
El dervishe va replicar:
- És una dita per tu i pels musulmans. Perquè la teva
mort els alliberarà de la teva tirania i tu seràs alliberat
de futurs disbarats.
Oh vosaltres que turmenteu als vostres súbdits!
Quant temps podreu regnar?
De què us serveix el vostre poder?
Més us convé la mort que la tirania.
inici
|
justícia (+ respecte )
El sufi contra el poder V
Sâdi de Shiraz
Procedència: Col·laborador/a . www.WebIslam.com
Es conte que estaven preparant uns kebabs per a Naushirwan
amb la caça que acabaven de matar en el vedat. Els cuiners
es van quedar sense sal, pel que van enviar a un esclau a un poble
pròxim perquè n'aconseguís una mica. Quan se
n'anava, Naushirwan li va demanar que s'assegurés de pagar
el preu de la sal que obtingués, no fos a convertir-se en costum
enportar-se alguna cosa sense pagar i quedés arruïnat
el poble.
Alguns van preguntar:
- Quin mal podria ocasionar tal nimietat?
Ell va respondre:
- Un petit acte de tirania sembla que no té importància,
però els que vénen després van multiplicant-la
i acaba sent de magnituds imponderables.
Si un rei menja sense permís
una poma de l'hort d'un vassall,
els seus súbdits se sentiran autoritzats a arrencar-li l'arbre.
El malvat que extorsiona no viu per sempre,
però sí és eterna la maledicció sobre
ell.
inici
|
justícia (+ respecte )
El sufi contra el
poder VI
Sâdi de Shiraz
Procedència: Col·laborador/a . www.WebIslam.com
Conten la història d'un
home poderós que va copejar el cap a un home just amb una pedra.
El dervishe no va poder respondre a l'agressió. Un dia van
empresonar el seu atacant per haver causat la ira del rei. El dervishe,
que tot aquest temps havia guardat la pedra, va anar a veure l'home
i li va pegar amb ella al cap. El presoner es va quedar desconcertat
i li va preguntar:
- Qui ets i per què em copeges amb aquesta pedra?
L'ancià va respondre:
- Soc tal i tal i aquesta és la mateixa pedra amb la que em
vas copejar en tal data.
La seva víctima va inquirir:
- Per què no et vas venjar abans?
- Abans - va dir el savi - temia la teva autoritat, però ara
considero que és el moment adequat per ensenyar-te bones maneres,
doncs és cert que:
Si veus a un home indigne que adquireix poder,
és que els savis han renunciat a l'autoritat.
Mentre no tinguis ungles afilades,
millor és no entrar a la lluita.
El fa un pols a un puny d'acer,
causa dolor al seu propi canell.
Espera fins que la fortuna lligui les seves mans
inici
|
justícia (+ proïsme )
Donació
Sant Ambrós
Procedència: Col·laborador/a
Quan dones, no dones al pobre allò que
és teu, sinó que li retornes el que era seu. Ja que, el
que és de tots i ha estat creat per a ús de tots, t’ho
apropies per a tu sol.
La terra és de tots, no només
dels rics. En canvi, són molts més els que no en tenen
part, que els que en gaudeixen. Per això, quan ajudes, no ho
dones gratuïtament, perquè ets generós, sinó
que estàs pagant un deute de consciència".
inici
|
justícia (+ coherència )
La violència de les ombres
Mamerto Menapache
Procedència: Col·laborador/a.
Publicat en el llibre Contes Rodats, Editorial Pàtria Gran
Déu li havia regalat un bonic
cor. Era capaç d'estimar i apassionar-se. Tenia capacitat per
veure. Els seus ulls sempre miraven les coses, i no li costava vibrar
amb el que veia. Per això les injustícies el sacsejaven
fort. Molts li tenien desconfiança perquè coneixien el
seu cor arrabassat i violent.
A sobre era bastant ingenu. Li agradava parlar, mostrar-se i manifestar
el que portava dins. Això feia que estimés coses contradictòries,
i molts van creure que era un incoherent. Altres van creure poder utilitzar-lo,
i quan ell va seguir el seu rumb, no ho van comprendre.
Ànima de nen, buscava ansiosament la veritat, i volia a tota
costa, practicar la justícia. Portar la justícia a la
pràctica era per a ell una obsessió. Potser hi havia alguna
cosa biològica en aquesta fam de justícia. Per això
es comprometia tan a fons quan veia, en algun lloc o persona, la realitat
del compromís per la justícia. Però com que la
justícia és una realitat volguda per diversos bàndols
que creuen posseir-la en exclusiva (com es barallen els gossos per un
mos), li va succeir més d'una vegada el voler, ell també,
posseir-la des de diferents rumbs. Des de tots costats li van bordar
per a animar-lo, i de tots costats li van llançar la seva mossegada.
I ell seguia apassionat per portar la justícia a la pràctica.
Potser sense cap projecte, guiat com per un instint. Estimava la part
de justícia que trobava en cada home, i va pretendre sacsejar
la vergonya en cada grup.
I això és perillós. És perillós posar-se
a plena llum quan caminen deslligades les tenebres. I en cada compromís,
en cada realitat hi ha una topada amb la llum i les tenebres, entre
la por i la vergonya. I és perillós per a un home estimar
la llum en cada cosa, i en cada cosa pretendre vèncer la nit
mitjançant la vergonya.
Per això la por que hi ha a cadascun de nosaltres es va posar
a perseguir-lo. D'amagat, per descomptat. La por sol ser covarda, i
prefereix no mostrar la cara al descobert. Per això el dia que
el van matar, ningú va voler ser responsable del succés.
Ens donàvem la culpa mútuament, i fins i tot vam creure
ser sincers.
No importa el nom del qui el va matar, i el nom i cognom del qui ha
mort. El va matar la violència de les ombres, i el seu nom està
escrit en el llibre de la vida. Un poble el va plorar en silenci. Aquest
poble que també estima la justícia, i que com tots els
perseguits per portar la justícia a la pràctica, tindrà
en herència el Regne dels cels.
Perquè al morir un home per practicar la justícia, s'opera
en ell la victòria definitiva de la llum sobre les ombres. La
llum venç en aquest home a les tenebres. I així se li
obren les portes del Regne de la llum.
Feliços vosaltres quan sigueu perseguits i insultats, i quan
diguin tota classe de coses falses sobre vosaltres. Alegreu-vos, no
us poseu tristos: perquè rebreu un gran premi en els cels; perquè
així també van perseguir els profetes que van viure abans
que vosaltres.
inici
|
