paciència ( + quotidianitat )
El bigoti del tigre
Llegenda Coreana
Una dona jove anomenada Yun Ok va anar
un dia a casa d'un ermità de la muntanya a la recerca d'ajuda.
L'ermità era un savi de gran renom, confeccionava encanteris
i beuratges màgics.
Quan Yun Ok va entrar a casa seva, l'ermità, sense aixecar els
ulls de la xemeneia que estava mirant va dir:
- Per què has vingut?
Yun Ok va respondre:
- Oh, Savi Famós, estic desesperada! Fes-me un beuratge!
- Sí, sí, fes-me un beuratge! Tots necessiten beuratges!
Podem curar un món malalt amb un beuratge ?
- Mestre - va insistir Yun Ok-, si no m'ajudes, estaré veritablement
perduda.
- Quin és el teu problema? - va dir l'ermità, resignat
per fi a escoltar-la.
- Es tracta del meu marit - va començar Yun Ok-. Me l’estimo
molt.
Durant els últims tres anys ha estat lluitant a la guerra. Ara
que ha tornat, gairebé no em parla, ni a mi ni a ningú.
Si jo parlo, no sembla sentir-me. Quan parla, ho fa amb aspror. Si li
serveixo menjar que no li agrada, li dóna un cop de puny i se'n
va enfadat de l'habitació. A vegades, quan hauria d'estar treballant
al camp d'arròs, el veig assegut al cim de la muntanya, mirant
cap el mar.
- Si, això passa a vegades quan els joves tornen a casa seva
després de la guerra - va dir l'ermità -, Continua.
- No hi ha res més que dir. Vull un beuratge per donar-li al
meu marit, per què es torni afectuós i amable, com era
abans.
- Ah! Tan fàcil, no? - va replicar l'ermità -. Un beuratge!
Molt bé, torna en tres dies i et diré què ens farà
falta per fer aquest beuratge.
Tres dies més tard, Yun Ok va tornar a la casa del savi de la
muntanya.
- Ho he pensat - li va dir -. Puc fer el teu beuratge. Però l'ingredient
principal és un pèl del bigoti d'un tigre viu. Porta’l
i et donaré el que necessites.
- Un pèl del bigoti d'un tigre viu! - va exclamar Yun Ok-. Com
faré per aconseguir-ho?
- Si aquest beuratge és tan important, obtindràs èxit
- va dir l'ermità. I va girar el cap, sense més a dir.
Yun Ok se'n va anar a casa seva. Va pensar molt en com aconseguiria
el pèl del bigoti del tigre. Fins que una nit, quan el seu marit
estava dormint, va sortir de casa seva amb un bol d'arròs i salsa
de carn a la mà. Va anar al lloc de la muntanya on sabia que
vivia el tigre.
Mantenint-se allunyada de la seva cova, va estendre el bol de menjar,
cridant al tigre perquè vingués a menjar.
El tigre no va venir.
Al vespre següent, Yun Ok va tornar a la muntanya, aquesta vegada
una mica més a prop de la cova. De nou va oferir al tigre un
bol de menjar.
Cada nit Yun Ok va anar a la muntanya, acostant-se cada vegada més
a la cova, uns passos més que la nit anterior. A poc a poc, el
tigre es va acostumar a veure-la allà.
Una nit, Yun Ok es va acostar a pocs passos de la cova del tigre. Aquesta
vegada l'animal va donar uns passos cap a ella i es va aturar. Tots
dos van quedar mirant-se sota la lluna. El mateix va passar al vespre
següent, i aquesta vegada estaven tan a prop que Yun Ok va poder
parlar al tigre amb una veu suau i tranquil·litzadora.
La nit següent, després de mirar amb cura els ulls de Yun
Ok, el tigre va menjar els aliments que ella li oferia. Després
d'això, quan Yun Ok a les nits anava a la cova, trobava el tigre
esperant-la al camí.
Quan el tigre havia menjat, Yun Ok podia acariciar-lo suaument amb la
seva mà. Gairebé sis mesos havien passat des de la nit
de la seva primera visita. Al final, una nit, després d'acariciar
el cap de l'animal, Yun Ok va dir:
- Oh, Tigre, animal generós, cal que tingui un pèl dels
teus bigotis. No t'enfadis amb mi!- I n’hi va arrencar un. El
tigre no es va enfadar, com ella temia. Yun Ok va baixar pel camí,
no caminant sinó corrent, amb el pèl aferrat fortament
a la mà.
L'endemà, quan el sol va treure el cap per l’horitzó,
ja estava a casa de l'ermità de la muntanya.
- Oh, Famós! - va cridar -. El tinc! Tinc el pèl del bigoti
del tigre! Ara pots fer el beuratge que em vas prometre perquè
el meu marit torni a ser afectuós i amable.
L'ermità va prendre el pèl i el va examinar. Satisfet,
doncs realment era de tigre, es va inclinar cap endavant i el va deixar
caure al foc que cremava a la seva xemeneia.
- Oh senyor! - va cridar la jove dona, angoixada- Què has fet
amb el bigoti!
- Digues, com ho has aconseguit? - va preguntar l'ermità.
- Vaig anar a la muntanya cada nit amb un bol de menjar. Al principi
em vaig mantenir lluny, i m’hi anava acostant una mica més
cada vegada, guanyant la confiança del tigre. Li vaig parlar
amb veu afectuosa i tranquil·litzadora per fer-li entendre que
només desitjava el seu bé. Vaig ser pacient. Cada nit
li portava menjar, sabent que no menjaria. Però no vaig cedir.
Ho vaig anar fent una i una altra vegada. Mai li vaig parlar amb aspror.
Mai li vaig fer retrets. I per fi, una nit va donar uns passos cap a
mi. Va arribar un moment en què m'esperava al camí i menjava
del bol que jo portava a les mans. Acariciava el seu cap i ell feia
sons d'alegria. Només després d'això vaig poder
arrancar-li el pèl el bigoti.
- Sí, sí - va dir l'ermità -, vas domar el tigre
i et vas guanyar la seva confiança i el seu amor.
- Però tu has llençat el bigoti al foc - va exclamar Yun
Ok plorant -. Tot ha estat per res!
- No, no em sembla que tot hagi estat per res - va respondre l'ermità
-. Ja no fa falta el bigoti. Yun Ok, deixa'm que et pregunti una cosa:
El teu marit, és potser un home més cruel que un tigre?
Respon menys que el tigre, a l'afecte i la comprensió? Si pots
guanyar amb afecte i paciència l'amor i la confiança d'un
animal salvatge i assedegat de sang, sens dubte pots fer el mateix amb
el teu marit.
En sentir això, Yun Ok va callar uns moments. Després
va avançar pel camí reflexionant sobre la veritat que
havia après a casa de l'ermità de la muntanya.
inici
