parella (+ individualitat )
Volar alt
Jorge Bucay
Procedència: Col·laborador/a
Una vegada un guerrer indígena molt respectat
i la filla d'una dona que havia estat matrona de la tribu, es van enamorar
, s'estimaven profundament, i havien pensat en casar-se, per a això
necessitaven el permís del cacic de la tribu.
Però abans de formalitzar el casament van anar a veure al bruixot,
un home molt savi i molt poderós, que tenia elixirs, conjurs,
i herbes increïbles, per a saber si els astres estaven al seu favor,
si els Déus els anaven a protegir.
El bruixot, els va dir que ells eren bons nois, joves i que no hi havia
cap raó perquè els déus s'oposessin.
Aleshores ells li van dir que volien fer algun conjur, que els donés
la formula per a ser feliços sempre.... El bruixot els va dir:
- Bé, hi ha un conjur que podem fer, però no sé
si estan disposats perquè és bastant treballós.
- Sí, clar, - li van dir.
Aleshores el bruixot li va demanar al guerrer que:
1) escalés la muntanya més alta,
2) busqués allí el falcó més vigorós,
3) el que voli més alt,
4) el que li sembli més fort,
5) el que tingui el bec més afilat,
6) i que el portés viu.
I el bruixot li va dir a ella:
A tu no et serà tan fàcil:
1) has d'endintzar-te al bosc,
2) buscar l'àguila que et sembli que és la millor caçadora,
3) la que voli més alt,
4) la que sigui més forta,
5) la de millor mirada,
6) has de caçar-la sola, sense que ningú t'ajudi i l'has
de portar viva aquí.
Cadascun va sortir a complir la seva tasca.
Quatre dies després van tornar amb l'au que se'ls havia encomanat,
i li van preguntar al bruixot:
- Ara què fem?, les cuinem?, les mengem?, prenem la seva sang?,
què fem amb elles?
El bruixot els va dir:
- Anem a fer el conjur que es dirà: ¡volar alt!
- Sí - li van dir -
El bruixot va preguntar a ambdós:
- eren fortes les seves ales, eren sanes, independents?
- Si, van contestar
- Molt bé, va dir el bruixot, ara lliguin entre si per les potes
i deixin-les anar perquè volin...
inici
|
ALTRES
VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
parella (+ amor )
Carn i Esperit
Recopilació de contes orientals: Ramiro Calle
Procedència: Contes d'amor i amistat. Editorial Jaguar
Un home estimava profundament a la seva
companya, la qual no era precisament bella: des de nena tenia la cara
picada per la verola. No obstant això, amb aquella dona, les
nits eren de carn i esperit. Una alba ella li va dir:
- Estimat meu, el meu molt estimat, quin greu em sap que la meva pell
no sigui suau com un nenúfar per a rebre les teves caricies.
- Per què em dius això, benvolguda? - va preguntar l'home
estranyat
I ella, intuïtivament, va comprendre en aquell moment que ell mai
havia reparat en la seva pell lletja . Havia mirat més enllà
i així, oh benaurada!, l'havia trobat realment a ella.
inici
|
parella (+ amor )
Amor en els detalls
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Aquest fet va succeir a Monterrey, Mèxic,
Ell havia mort feia un any i aviat s'esdevindria una data important:
el dia de Sant Valentí.
Cada any feia enviar un pom de roses a casa, amb una targeta que deia:
"T'estimo més que l'any passat, però el meu amor
creixerà encara més durant aquest any".
Aquest anava a ser el primer any que
la Rosa no el podria rebre. En el moment que l'enyorava més truquen
a la porta. La seva sorpresa va ser enorme en trobar-hi un pom de roses
tot just al davant i amb una targeta que deia "T'estimo".
Va tenir un esglai en pensar que pogués ser una broma de mal
gust.
Va trucar a la botiga de flors per demanar explicacions del fet. Va
ser el mateix amo el qui la va atendre. Li va dir que coneixia que el
seu espòs havia mort feia un any i li va preguntar si havia llegit
què posava la targeta. Li va fer saber que les roses havien estat
pagades pel seu espòs per avançat i així totes
les altres pels anys de la resta de la seva vida.
En penjar el telèfon a la Rosa
se li van omplir els ulls de llàgrimes i va obrir la targeta
per llegir què li deia el seu espòs: "Hola amor meu!
Sé que ha estat un any difícil per a tu. Espero que et
puguis recuperar aviat. Però vull dir-te que seguiré estimant-te
sempre i que un dia tornarem a estar junts. Cada any tindràs
un pom de roses a la porta fins el dia que no contestis, després
de cinc intents al llarg del dia. Llavors estaran segurs de que les
han de dur on seràs tu, que és al meu costat. T'estima!
El teu espòs!"
inici
|
parella (+ amor )
Cosmologia taoista
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Els taoistes expliquen que en el principi
del temps, l'Esperit i la Matèria es van travar en combat mortal.
Finalment, l'Esperit va triomfar i la matèria va ser condemnada
a viure per a sempre en l'interior de la Terra. Abans que això
passes, tanmateix, el seu cap va copejar en el firmament i va deixar
el cel estavellat reduït a trossos.
La deessa Niuka va sortir del mar, enlluernant
amb la seva armadura de foc; lluint els colors de l'arc de Sant Martí
en un poal i va poder col·locar altra vegada les estrelles en
el seu lloc. Però no va aconseguir trobar dos petits trossos
i el firmament va quedar incomplet.
Segons els taoistes allí comença
la dualitat de l'amor: sempre existeix una ànima que recorre
la Terra a la recerca de la seva Altra Part perquè ambdues puguin
col·locar-se en el racó buit del cel i, d'aquesta manera,
completar la Creació.
inici
|
parella (+ amor )
Estimar és una decisió
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un home va anar a visitar a un savi conseller i li
va dir que ja no estimava a la seva parella i que pensava oblidar-la.
El savi el va escoltar, el va mirar als ulls i solament
li va dir una paraula: Estima-la. Després va callar.
- Però és que ja no sento gens per ella.
- Estima-la, va repetir el savi.
I davant el desconcert del senyor, després
d'un oportú silenci, el vell savi va afegir el següent:
- Estimar és una decisió, no un sentiment; Estimar és
dedicació i lliurament.
Estimar és un verb i el fruit d'aquesta acció és
l'amor.
L'Amor és com un exercici de jardineria: arrenca el que fa
mal, prepara el terreny, sembra, rega, tinguis cura d'ella i tingues
paciència.
Estiguis alerta, perquè hi haurà plagues,
sequeres o excessos de pluges, no per això abandonis el teu
jardí.
Estima a la teva parella, és a dir, accepta-la, valora-la,
respecta-la, dóna-li afecte i tendresa, contempla-la i comprent-la.
Això és tot, Estima-la".
inici
|
Has de divorciar-te i casar-te
amb altra dona
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un jove marit demanava consell a un sacerdot sobre
el seu matrimoni en perill.
Aquest parlava de la seva esposa amb tants detalls
negatius que semblava impossible que pogués seguir vivint amb
ella.
El consell va ser: - Has de divorciar-te de la teva
dona.
Aquell jove marit va quedar sorprès que un
sacerdot li donés aquest consell, i gairebé va caure
d'esquena quan va insistir dient-li: - Si, has de divorciar-te i casar-te
amb altra dona!
- Però, com pot dir-me
això? No ho enten, - va replicar.
I el sacerdot explicà somrient. - Si , has
de divorciar-te de la dona ideal dels teus somnis, i casar-te amb
la dona de carn i ossos que tens a casa teva.
inici
|
parella (+ amor )
La cosa més preciosa que
té el pare
Autora: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un pare va preguntar al seu fill Aleix de cinc anys
d'edat:
- Què és el que més t'agrada
del pare?
I el nen va contestar:
- El que més m'agrada del pare és.................
la mare!
inici
|
parella (+ amor )
Quan el pare i la mare...
Autora: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Una vegada van preguntar a una nena:
- Quan t'adones que a casa teva tot va bé?
I la nena va contestar:
- Quan el pare i la mare es fan petons.
inici
|
parella (+ diàleg )
Una història especial
Autora: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Era un noi que tenia càncer. Un càncer
que no tenia cura. Tenia 17 anys i podia morir en qualsevol moment.
Sempre va viure a casa seva, sota la cura de la seva mare. Un dia
caminant pel seu barri mirava els aparadors de les botigues. Al passar
per una botiga de música; mirant l'aparador, va notar la presència
d'una noia de la seva edat. Amor a primera vista! va obrir la porta
i va entrar sense mirar res que no fos ella. Apropant-se a poc a poc,
va arribar al mostrador on es trobava la noia. Ella el va mirar somrient
i li va dir:
- Et puc ajudar en alguna cosa? .
Mentre ell pensava que era el somriure més
bell que havia vist en tota la seva vida. va sentir el desig de besar-la
en aquell mateix instant. Quequejant li va dir:
"Si, eeehhh, uuhhh... m'agradaria comprar un
CD."
Sense pensar; va agafar el primer que va veure i li
va donar els diners.
- Vols que t'ho emboliqui?, va preguntar la jove,
somrient de nou.
Ell va respondre que si movent el cap; i ella va anar
al magatzem per a tornar amb el paquet embolicat. Ell el va agafar
i va sortir de la botiga. Des d'aquell dia va visitar la botiga tots
els dies per a comprar un CD. Sempre l'hi embolicava la jove. Després
ell, ja a casa el guardava en un armari.
Ell era molt tímid per a convidar-la a sortir
i, encara que ho intentava, no podia. La seva mare es va assabentar
d'això i va intentar animar-lo i que s'atrevís a convidar-la
a sortir, així que al dia següent es va encoratjar i es
va dirigir a la botiga. Com tots els dies va comprar altra vegada
un CD; i com sempre, ella va anar al magatzem per embolicar-lo...
Ell va prendre el CD; i mentre ella no ho estava veient, ràpidament
va deixar escrit el seu telèfon en el mostrador i va sortir
corrent de la botiga.
"Riiiiiiiiiiiiiiing!"
La seva mare va contestar:
- Digui? Era la noia! Va reguntar
pel seu fill; la mare, va començar a plorar: "va Morir
ahir". Li va dir.
Es va fer un silenci perllongat, tallat pels laments
de la mare.
Més tard; la mare va entrar a l'habitació
del seu fill per recordar-lo. Va obrir l'armari. En comptes de la
roba, el primer que va trobar era un munt de CD's embolicats. Ni un
estava obert. En va agafar un i es va asseure sobre el llit per a
veure'l; a l'obrir-lo, va trobar un paper entre l'embolcall i el CD,
Deia:
"Hola! Vols sortir amb mi Tom?" ... Sofia.
Al veure això, la mare va començar a
obrir l'un i l'altre, i en cada CD embolicat havia un paper, igual...
inici
|
La princesa
Walter Riso
Procedència: Col·laborador/a
Conten que una bella princesa estava buscant parella.
Aristòcrates i adinerats senyors havien arribat de totes parts
per a oferir els seus meravellosos regals. joies, terres, exèrcits
i trons formava la llarga llista d'obsequis per a conquerir a tan
especial criatura.
Entre els candidats es trobava un jove plebeu, que no tenia més
riqueses que amor i perseverança. Quan li va arribar el moment
de parlar, va dir:
- Princesa, t'he estimat tota la meva vida. Com que sóc un
home pobre i no tinc tresors per a donar-te, t'ofereixo el meu sacrifici
com prova d'amor... Estaré cent dies assegut sota la teva finestra,
sense més aliments que la pluja i sense més robes que
duc posades... Aquest és el meu dot...
La princesa, commoguda per aquest gest d'amor, va decidir acceptar:
- Tindràs la teva oportunitat: Si passes la prova, em casaré
amb tu.
Així van passar les hores i els dies. El pretendent va estar
assegut, suportant els vents, la neu i les nits gelades. Sense pestanyejar,
amb la vista fixa en la balconada de la seva estimada, el valent vassall
va seguir ferm en la seva obstinació, sense defallir un moment.
De tant en tant la cortina de la finestra real deixava traslluir l'esvelta
figura de la princesa, la qual, amb un noble gest i un somriure, aprovava
la gesta. Tot anava d'allò més bé. Fins i tot
alguns optimistes havien començat a planejar el festeig......
A l'arribar el dia noranta-nou, els pobladors de la zona havien sortit
a animar a l'aspirant a monarca. Tot era alegria i festa, fins que
de sobte, quan faltava una hora per a complir-se el termini, davant
la mirada atònita dels assistents i la perplexitat de la infanta,
el jove es va aixecar i sense donar cap explicació, es va allunyar
lentament del lloc.
Unes setmanes després, mentre passejava per un solitari camí,
un nen de la comarca el va veure i li va preguntar :
- Què et va passar?... Estaves a un pas d'aconseguir-ho...
Perquè vas perdre aquesta oportunitat?... Perquè et
vas retirar?...
Amb profunda consternació i algunes llàgrimes mal dissimulades,
va contestar en veu baixa:
- No em va estalviar ni un dia de sofriment... Ni tan sols una hora...
No mereixia el meu amor...
inici
|
parella (+ sensibilitat )
Sonata per a violí
i piano
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Els enamorats no han de pretendre ésser iguals ni fer-se idèntics.
L'ésser humà és com un instrument musical. Segurament
heu sentit tots alguna sonata per a violí i piano, i heu observat
que les notes de l'instrument de corda no són les mateixes que
les que emet el de percussió. El violí sap que el seu
so, la seva melodia, no són els mateixos que els de l'altre.
Cadascun dels instruments va al seu aire, però tot i això
se sent un so bonic i no hi ha desconcert, perquè tots dos músics
són fidels a la partitura y a l’esperit de l’autor.
Cal ser fidel a la partitura i al sentit que el compositor volia donar
a la seva música. Hi ha una diferència enorme entre una
melodia tocada per un estudiant que se l'ha preparada com una lliçó,
i la interpretació que li dóna el qui per a interpretar-la
en un concert ha anat a trobar el compositor, o, si aquest ja no és
viu, ha estudiat el seu temps, la seva vida i els motius que el portaren
a escriure-la.
Així doncs, els enamorats tindran èxit si cerquen el sentit,
la finalitat, l'expressió, que té el seu amor. Així
com hi ha detalls que eren en l’imaginació del compositor
però que no podia expressar en el pentagrama i que pot explicar
a l'instrumentista i que aquest serà després capaç
d'expressar en la interpretació, així els enamorats podran
descobrir des de la consciència de la seva relació com
ha de ser el seu amor perquè sigui un triomf personal, una satisfacció
per a tots dos i perquè siguin capaços de viure la melodia
del seu amor fins al darrer moment de la vida, sense que sigui monòtona,
sense que hi hagi estridències, sense que marxi un per indrets
que no siguin comuns també per a l'altre.
|
| |
