pau ( + generositat )
El pa més
petit
Christoph Von Schmid
Procedència: col·laborador/a
Al temps de la carestia, un home ric
va fer anar a casa seva els vint infants més pobres de la ciutat
i els va dir:
- En aquest paner hi ha un pa per a
cada u de vosaltres. Preneu-lo i torneu a venir cada dia a aquesta hora,
fins que Déu ens doni un temps millor.
Els infants s'abocaren damunt el paner,
es barallaren pel pa, perquè cadascú volia tenir el pa
més bonic i més gros, i després marxaven, sense
ni tan sols donar les gràcies.
Només la Francesca, una nena
vestida pobrament i molt neta, va quedar una mica apartada de l'avalot,
prengué el pa més petit, que era el darrer que quedava
al paner, i, agraïda, va besar la mà de l'home i se'n va
anar modestament i callada cap a casa seva.
L'endemà, els nois varen ésser
tan poc educats com el dia abans, i a la pobra Francesca li va tocar
aquesta vegada un panet tan petit que no era ni la meitat dels altres
pans. Però quan va arribar a casa i la seva mare malalta va tallar
el pa, llavors en varen caure un seguit de monedes noves de plata.
La mare, espantada, va dir:
- Corre, de pressa, vés a tornar
aquests diners; ben segur que han caigut a la pasta per un descuit.
La Francesca els portà tot seguit,
però aquell bon home li va dir:
- No, no ha estat cap descuit. Aquests
diners,els he fet pastar amb el pa més petit, per premiar-te
a tu, bona nena. Sigues sempre tan sòbria, pacífica i
condescendent. Aquell qui s'estima més acontentar-se amb el pa
més petit que barallar-se pel gros, rep una benedicció
més gran que si hi haguessin diners pastats dintre el pa. Ésser
sobri, pacífic i agraït, reporta més que barallar-se
i renyir
inici
