* contes
PERDÓ*

Testimoni de perdó Construir ponts i no tanquesEl do de perdonarEl perdó veritable - El fill gran - Jo... perdono -


perdó ( + amor)

Testimoni de perdó en un refugi del Salvador
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Al voltant de l'altar hi havia varis cartells amb els noms dels familiars morts i assassinats. Haguéssim volgut anar al cementiri a posar flors a les seves tombes, però com estavem tancats al refugi, vam dibuixar i pintar flors al voltant dels seus noms.

Al costat dels cartells amb els noms de les famílies, hi havia un altre sense flors amb aquest rètol :
"Els nostres enemics morts. Què Déu els perdoni i els converteixi".

En acabar l'eucaristia preguntarem a un avi què significava aquell cartell i ens va dir:
- Aquests cartells els vam fer com si anéssim a portar flors als nostres difunts, ens semblava que d'aquesta manera estàvem amb ells, som cristians, sap? Vam creure que també ells, els enemics, havien de ser a l'altar. Són els nostres germans, tot i que ens maten i assassinen. Vostè sap que la Bíblia diu: "és fàcil estimar als nostres, però Déu ens demana que també estimen als que ens persegueixen".

inici

 

ALTRES VALORS

amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


perdó ( + comunicació )

Construir ponts i no tanques...
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

No fa gaire temps, dos germans que vivien en granges contigües van tenir problemes. Va ser el primer conflicte seriós que tenien en 40 anys de treballar junts, compartint maquinària i intercanviant collites i béns en forma contínua.

Aquesta llarga i beneficiosa col·laboració va acabar de sobte. Va començar amb un petit malentès i va anar creixent fins a arribar a ser una gran diferència entre ells, fins que va explotar en un intercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.
Un matí algú va trucar a la porta d'en Lluís. En obrir la porta, va trobar un home amb eines de fuster. - Estic buscant feina per uns dies, va dir el foraster, i potser vostè necessita algunes petites reparacions ací a la seva granja i jo puc ajudar-lo.

- Sí, va dir el germà gran, tinc un treball per a vostè. Miri a l'altre costat del rierol aquella granja, allà hi viu el meu veí, bé, de fet és el meu germà petit. La setmana passada hi havia un bell prat entre nosaltres i ell va prendre el seu bulldozer i va desviar el llit del rierol perquè quedés clara la distància entre nosaltres.
Ell va fer això, potser per a enfurir-me, però jo n'hi vull fer una de més grossa. Veu vostè aquella pila de troncs al costat del graner? Vull que construeixi una tanca, una tanca de dos metres d'alt. No vull veure'l mai més.

El fuster li va dir: - Crec que comprenc la situació. Mostri'm on estan els claus i la pala per a fer els clots dels pals i li lliuraré un treball que el deixarà satisfet.
El germà gran va ajudar al fuster a reunir tots els materials i va deixar la granja per la resta del dia per a anar a comprar provisions al poble. El fuster va treballar de valent tot el dia mesurant, tallant, clavant.
Al capvespre, quan el granger va tornar, el fuster just havia acabat el seu treball. El granger va quedar amb els ulls completament oberts. No hi havia cap tanca de dos metres!
En el seu lloc hi havia un pont - un pont que unia les dues granges a través del rierol! - Era una fina peça d'art, fins i tot amb passamans.

En aquest moment, el veí, el seu germà petit, va venir des de la seva granja i abraçant el seu germà li va dir: - Ets un gran tipus, mira que construir aquest pont preciós després del que he fet i dit!.
Estaven en plena reconciliació els dos germans, quan van veure que el fuster prenia les seves eines.
- No, espera!, li va dir el germà gran. Queda't uns quants dies. Tinc molts projectes per a tu.
- M'agradaria quedar-me, va dir el fuster, però tinc molts ponts per construir.

inici

 


perdó ( + confianza )

El do de perdonar
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: El salmista

Que el Senyor ens concedeixi la Gràcia de no tenir assumptes pendents.
De reconciliar-nos amb el germà tan aviat com puguem, per alliberar el nostre cor de les pesades cadenes de la rancúnia.

Això et proposo avui:
Posa't davant el Senyor,
I perdona de tot cor els que t'han ofès.
Busca en el teu record la causa de la teva ira, de les teves pors, dels teus perjudicis;
Tot allò que està tan ensorrat, que fa mal, que fa por remoure.

Només podràs ser lliure per créixer, per estimar, per acollir, per acostar-te a Ell,
Quan aprenguis a trobar, entendre i finalment esquinçar per sempre tot allò que t'aferra a l'odi, la rancúnia, la tristesa, la soledat; Ja que sovint, els que estimes no tenen la delicadesa de ser tal con tu te'ls has imaginat.

Perdonar no és una feblesa; és la grâcia de Déu que passa a través nostre.

Ho provaràs?
Ningú t'ha dit que sigui fàcil, però per Jesús sabem QUE VAL LA PENA.

inici

 


perdó ( + tolerància )

El perdó veritable
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Tomás Borge, ministre d'Interior del Govern Sandinista, era un vell lluitador.
Va rebre moltes tortures.
Va passar cinc mil hores encadenat, encaputxat...
Quan van detenir el torturador del propi Borge, el comandant li va dir si sabia quin seria el seu càstig. El detingut ni es va atrevir a mirar-lo als ulls.
Llavors el comandant li va dir:
- Camina quatre passes enllà. I el guàrdia va caminar.
I li va dir Borge.
- Gira't. I l'altre va obeir amb el cap baix, tremolant.
Llavors Borge el va abraçar dient-li:
- Has hagut de viure per a veure que tot aquest temps has viscut en l'error.

inici

 


perdó ( + justicia )

El fill gran
Anthony de Mello
Procedència: Col·laborador/a “El cant de l'ocell”

Estava Déu passejant pel cel quan, per a la seva sorpresa, es va trobar amb que tot el món es trobava allí. Ni una sola ànima havia estat enviada a l'infern. Això el va inquietar, perquè per ventura no tenia obligació amb si mateix de ser just? A més, per què havia estat creat l'infern, si no s'havia d’usar?
De manera que va dir a l'àngel Gabriel:
- Reuneix a tot el món davant el meu tron i llegeix-los els Deu Manaments.
Tot el món va acudir i va llegir Gabriel el primer manament. Llavors va dir Déu:
- Tot el que hagi pecat contra aquest manament haurà de traslladar-se a l'infern immediatament.
Algunes persones es van separar de la multitud i van marxar plenes de tristesa a l'infern.
El mateix va fer amb el segon manament, amb el tercer, el quart, el cinquè... En aquells dies, la població del cel havia decrescut considerablement. Després de ser llegit el sisè manament, tot el món va marxar a l'infern, només un sol individu gros, vell i calb.
Déu va dir a Gabriel:
- És aquesta l'única persona que ha quedat en el cel?
- Sí, va respondre Gabriel.
- Vaja!, va dir Déu, s'ha quedat bastant solitari, no és veritat? Ves i digués a tots que tornin.
Quan el gros, vell i calb individu va sentir que tots anaven a ser perdonats, es va indignar i va dir a Déu:
- Això és injust! Per què no m'ho vas dir abans?
- Mira! Un altre fariseo a la vista! Un altre fill gran! L'home que creu en recompenses i càstigs i que és un fanàtic de la més estricta justícia!

inici

 


inici

perdó ( + proïsme )

Jo... perdono
Miguel Limardo
Procedència: Col·laborador/a

Durant la guerra de la independència dels Estats Units un home va ser condemnat a mort per alta traïció. Un soldat que s'havia assenyalat per les seves grans accions heroiques es va apropar a Jorge Washington per a suplicar-li que perdonés a aquell home que estava condemnat a morir. Washington li va contestar d'aquesta manera:
- Sento molt no condescendir a la súplica que vostè em fa pel seu amic, però en aquestes condicions no és possible. La traïció ha de ser condemnada a mort. El soldat va reposar:
- Però si és que jo no li suplico per un amic sinó per un enemic.
El general va reflexionar per uns instants i després li va dir:
- Em diu vostè que no és el seu amic sinó el seu enemic?
- Sí, és el meu enemic. M'ha injuriat, m'ha causat grans mals. Washington li va dir amb veu pausada:
- Això canvia el quadre de la situació. Com puc refusar la súplica d'un home que té la noblesa d'implorar el perdó per al seu enemic? I allí mateix li va concedir el perdó.


inici