perseverança ( + amor )
El joc del futbol
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un xicot vivia sol amb el seu pare,
els dos tenien una relació extraordinària i molt especial.
El jove pertanyia a l'equip de futbol del seu col·legi, usualment
no tenia l'oportunitat de jugar, bé, quasi mai, no obstant son
pare estava sempre a les grades fent-li companyia. El jove era el més
baix de la classe quan va començar la secundària i insistia
a participar en l'equip de futbol del col·legi; son pare sempre
l'orientava i li explicava clarament que "ell no havia de jugar
futbol si en realitat no ho desitjava "... però el jove
estimava el futbol, no faltava a cap entrenament ni partit, estava decidit
a donar el millor de si mateix, se sentia feliçment compromès.
Durant el pas per la secundària
el van recordar com e "l'escalfador de la banqueta", pel fet
que sempre romania assegut... son pare amb el seu esperit de lluitador,
fent-li companyia, dient-li paraules d'alè era el millor suport
que un fill podria esperar. Quan va començar la universitat,
va intentar entrar a l'equip de futbol, tots estaven segurs que no ho
aconseguiria, però va vèncer a tots, entrant a l'equip.
L'entrenador li va donar la notícia, admetent que l'havia acceptat
per dos motius: perquè demostrava donar el seu cor i la seva
ànima en cada un dels entrenaments i al mateix temps donava als
altres membres de l'equip un entusiasme perfecte.
La notícia va omplir per complet
el seu cor, va córrer al telèfon més pròxim
i va trucar al seu pare, qui va compartir amb ell l'emoció. Li
enviava totes les temporades, les entrades perquè assistís
als partits de la Universitat. El jove atleta era molt persistent, mai
va faltar a un entrenament ni a un partit durant els quatre anys de
la Universitat, i mai va tenir l'oportunitat de participar en cap partit.
Era el final de la temporada i just
uns minuts abans que comences el primer partit de les eliminatòries,
l'entrenador li va donar un telegrama. El jove el va prendre i després
de llegir-lo es va quedar en silenci..., tremolant li va dir a l'entrenador:
- Mon pare ha mort aquest matí,
no hi ha problema que falti al partit avui?. L'entrenador el va abraçar
i li va dir
- Pren-te la resta de la setmana lliure,
fill. I no se t'ocorri venir el dissabte.
Va arribar el dissabte, i el partit
no anava molt bé, a la segona part, quan l'equip tenia un gol
de desavantatge, el jove va entrar als vestidors i calladament es va
col·locar l'uniforme i va córrer cap a on estava l'entrenador
i el seu equip, que estaven impressionats de veure al seu lluitador
company de tornada.
- Entrenador per favor, permeti'm jugar...
jo he de jugar avui, va implorar el jove.
L'entrenador va pretendre no escoltar-lo,
de cap manera podia permetre que el seu pitjor jugador entres en el
tancament de les eliminatòries. Però el jove va insistir
tant, que finalment l'entrenador sentint llàstima va acceptar:
- Bé fill, pots entrar, el camp
és tot teu.
Minuts després l'entrenador,
l'equip i el públic, no podien creure el que estaven veient.
El noiet desconegut, que mai havia participat en cap partit, ho estava
fent tot perfectament, ningú podia detenir-lo en el camp, corria
fàcilment com tota una estrella. El seu equip va començar
a reaccionar, fins que va empatar el joc. En els segons de tancament
el xicot va interceptar un passe i va córrer amb la pilota tot
el camp fins ficar el gol de la victòria. La gent que estava
en les grades cridava emocionada i el seu equip el va portar enlairat
per tot el camp. Finalment quan tot va acabar, l'entrenador va notar
que el jove estava assegut calladament i sol en un cantó, es
va acostar i li va dir:
- Xicot no puc creure-ho, has estat
fantàstic! Digues, com ho has aconseguit?.
El jove va mirar l'entrenador i li va
dir: "Vostè sap que mon pare va morir... però no
sabia que mon pare era cec". El jove va fer una pausa i va tractar
de somriure.
- El meu pare va assistir a tots els
meus partits, però avui era la primera vegada que podia veure'm
jugar... i jo he volgut demostrar-li que sí que podia fer-ho.
inici
