quotidianitat ( + vida )
Només per avui
Joan XXIII
Procedència: Col·laborador/a
1. Només per avui tractaré
de viure exclusivament al dia, sense voler resoldre els problemes de
la meva vida, tots de cop.
2. Només per avui tindré
màxima cura del meu aspecte: cortès en les meves maneres,
no criticaré ningú, no pretendré criticar o disciplinar
ningú, sinó a mi mateix.
3. Només avui seré feliç
en la certesa que he estat creat per a la felicitat, no sols a l'altre
món, sinó en aquest també.
4. Només per avui m'adaptaré
a les circumstàncies, sense pretendre que les circumstàncies
s'adaptin totes als meus desigs.
5. Només per avui dedicaré
deu minuts a una bona lectura; recordant que, com l'aliment és
necessari per a la vida del cos, així la lectura és necessària
per a la vida de l'ànima.
6. Només per avui faré
una bona acció i no ho diré a ningú.
7. Només per avui faré
alguna cosa que no desitjo fer; i si em sentís ofès en
els meus sentiments procuraré que ningú no se n'assabenti.
8. Només per avui em faré
un programa detallat. Potser no el compliré totalment, però
el redactaré. I em guardaré de dues calamitats: la pressa
i la indecisió.
9. Només per avui creuré
fermament - encara que les circumstàncies demostrin el contrari-
que la bona Providència de Déu s'ocupa de mi com si ningú
més no existís al món.
10. Només per avui no tindré
temors. De manera particular no tindré por de gaudir del que
és bell i de creure en la bondat.
inici
|
ALTRES
VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
quotidianitat ( + confiança )
El conte dins el conte
Jorge Bucay
Procedència: Col·laborador/a
Feia mesos vivia espantat per terribles
pensaments d'aniquilació que el turmentaven... sobretot a la
nit. Es ficava al llit tement no veure l'alba de l'endemà i no
aconseguia dormir-se fins que el sol despuntava, de vegades just una
hora abans d'haver d'aixecar-se per a anar a treballar. Quan va saber
que l'Il·luminat passaria la nit als afores del poble, es va
adonar que tenia a les seves mans una oportunitat única, ja que
no era freqüent que els viatgers passessin ni tan sols de prop
d'aquest poblat entre les muntanyes de Caldea.
La fama precedia al misteriós
visitant, i encara que ningú l'havia vist, es deia que el mestre
tenia les respostes a totes les preguntes. Per això, aquella
nit, sense que cap de casa seva ho notés, va anar a veure a la
cabana que, segons l'havien informat, havia muntat al costat del riu.
Quan va arribar, el sol acabava d'amagar-se
a l'horitzó. Va trobar a l'Il·luminat meditant...va esperar
respectuosament uns minuts fins que el mestre va notar la seva presència...
En aquest moment, i com si l'estigués
esperant, va girar-se cap a ell i, amb una plaguda expressió,
el va mirar als ulls en silenci.
- Mestre ajuda'm - va dir l'home - Pensaments
horribles assalten les meves nits i no tinc pau ni ànim per a
descansar i gaudir de les coses que visc. Diuen que tu ho resols tot.
Ajuda'm a escapar d'aquesta angoixa...
El mestre va somriure i li va contestar:
- T'explicaré un conte:
Un home ric va enviar el seu criat al
mercat a la recerca d'aliments. A la poca estona d'arribar allí,
aquest es va creuar amb la mort, que el va mirar fixament als ulls.
- El criat es torna pàl·lid
de l'esglai i va sortir corrent deixant darrera seu les compres i la
mula. Amb fatiga, va arribar a casa del seu amo.
- Amo, amo! Per favor, necessito un cavall i una
mica de diners per a sortir ara mateix de la ciutat... Si surto ja mateix
potser arribi a Tamur abans del vespre... Per favor, amo, per favor!
L'amo li va preguntar sobre el motiu
de tan urgent petició i el criat li va explicar amb dificultat
el seu encontre amb la mort.
L'amo de la casa va pensar uns segons
i i, apropant-li una borsa de monedes, li va dir:
- Bé. Sigui. Ves-te'n. Agafa
el cavall negre, que és el més veloç que tinc.
- Gràcies amo - va dir el servent. I després de besar-li
les mans, va córrer a l'estable, va muntar el cavall i va partir
veloçment cap a la ciutat de Tamur.
Quan el servent va marxar, l'acabalat home va caminar cap al mercat
buscant a la mort.
- Perquè has espantat al meu servent? Li va preguntar quan la
va veure.
- Espantar-lo jo? - pregunta la mort.
- Sí va dir l'home ric - Ell m'ha dit que avui s'ha creuat amb
tu i l' has mirat amenaçadorament.
- Jo no ho l'he mirat amenaçadorament - va dir la mort - l'he
mirat amb sorpresa. No esperava veure'l aquí aquesta tarda, perquè
se suposa que dec recollir-lo a Tamur aquesta nit!.-
Entens? - va preguntar l'Il·luminat.
- Clar que entenc, mestre, Intentar escapar dels mals pensaments és
sortir a buscar-los. Fugir de la mort és anar al seu encontre.
- Així és.
- Tinc tant que agrair-te, mestre...- va dir l'home -. Sento que des
d'aquesta mateixa nit dormiré tan tranquil recordant aquest conte
que m'aixecaré serè cada matí...
- Des d'aquesta nit... - va interrompre l'ancià - no hi haurà
més matins.
- No entenc - va dir l'home
- Aleshores, no has entès el conte.
L'home sorprès, va mirar a l'Il·luminat.... i va veure
l'expressió de la seva cara ... ja no era la mateixa...
inici
|
quotidianitat ( +
L'Ós
Autor: Jorge Bucay
Procedència: Extret del llibre: Contes per a pensar. Ed. Integral
Aquesta és la història d'un sastre, un zar i un ós.
Un dia, el zar va descobrir que un dels botons de la seva jaqueta preferida
havia caigut.
El zar era capritxós, autoritari i cruel. Així que furiós
per l'absència del botó, va manar buscar el sastre i va
ordenar que al dia següent fos decapitat amb la destral del botxí.
Res contradeia a l'emperador de totes les Russies, així que
els guardes van anar fins la casa del sastre i, arrencant-lo d'entre
els braços de la seva família, el va dur a la masmorra
del palau per a esperar allí la mort.
Al capvespre, quan el carceller li va dur al sastre l'últim
sopar, ell va bellugar el cap i va mussitar: "pobre zar".
El guarda no va poder evitar una gran rialla.
- Pobre zar? Pobre de tu. El teu cap quedarà bastant lluny del
teu cos demà mateix.
- Tu no ho entens - va dir el sastre - Què és el més
important per al nostre zar?
- El més important? - va contestar el guarda - . No ho se. El
seu poble.
- No siguis estúpid. Dic alguna cosa realment important per a
ell.
- La seva esposa?
- Més important!
- Els diamants! - va creure endevinar el carceller.
- Què és el més li importa al zar en el món?
- Ja ho se! ¡el seu ós!, i?
- Demà, quan el botxí acabi amb mi, el zar perdrà
la seva única oportunitat d'aconseguir que el seu ós parli.
- Tu ets entrenador d'óssos?
- Un vell secret familiar... - va dir el sastre - Pobre zar...
Desitjós de guanyar-se favors amb el zar, el guarda va córrer
a explicar al sobirà el seu descobriment.
El sastre sabia ensenyar a parlar els ossos!
El zar estava encantat. Va manar a buscar immediatament el sastre,
i quan el va tenir davant seu li va ordenar:
- Ensenya-li al meu ós el nostre llenguatge!
El sastre va baixar el cap.
- M'encantaria complaure'l, il·lustríssim, però
ensenyar a parlar a un ós és una tasca àrdua i
necessita temps... lamentablement, temps és el que menys tinc.
- Quant temps dura l'aprenentatge? - va preguntar el zar.
- Depèn de la intel·ligència de l'ós...
- L'ós és intel·ligent! - va interrompre el zar
- De fet és l'ós més intel·ligent de tots
els óssos de Rússia.
- Bé. Si l'ós és intel·ligent... i sent
desitjos d'aprendre... jo crec... que l'aprenentatge duraria... duraria...
no menys de... dos anys!
El zar va pensar durant un moment.
- Bé la teva pena serà suspesa durant dos anys mentre
entrenis a l'ós. Demà començaràs! - va ordenar.
- Altesa - va dir el sastre - Si tu manes al botxí a ocupar-se
del meu cap, demà estaré mort, i la meva família
se les enginyarà per a sobreviure. Però si em commutes
la pena, ja no tindré temps per a dedicar-me al teu ós...
Heuré de treballar de sastre per a mantenir a la meva família...
- Això no és un problema - va dir el zar - a partir d'avui,
i durant dos anys, tu i la teva família estareu sota la protecció
reial. Sereu vestits, alimentats i educats amb el diners del zar i res
que necessiteu o desitgeu us serà negat... Però, això
si: si dintre de dos anys l'ós no parla... et penediràs
d'haver fet aquesta proposta... Pregaràs que el botxí
t'hagués matat... Entens, ¿veritat?
- Si, altesa.
- Bé, guàrdies! - va cridar el zar - que duguin el sastre
a casa seva en el carruatge de la cort. Doneu-li dues bosses d'or, menjar
i regals per als nens. Ja! Fora!
El sastre, fent reverències i caminant cap endarrere, va començar
a retirar-se mentre mussitava agraïments.
- No ho oblidis - li va dir el zar apuntant-lo amb el dit directament
al front - si en dos anys l'ós no parla...
Quan tots a casa ploraven per la pèrdua del pare de família,
el sastre va aparèixer en el carruatge del zar, somrient, eufòric
i amb regals per a tots.
L'esposa del sastre estava bocabadada. El seu marit, al que poques
hores abans s'havien endut al cadafal, tornava ara, acabalat i exultant...
Quan van estar sols, l'home els va narrar els fets.
- Estàs boig! - va cridar la dona - Ensenyar a parlar a l'ós
del zar! Tu, que ni tan sols has vist a un ós de prop. Estàs
boig. Ensenyar a parlar a un ós... Boig, estàs boig...
- Calma, dona, calma. Mira, m'anaven a tallar el cap demà a
l'alba, i ara tinc dos anys. En dos anys poden passar tantes coses...
En dos anys - va seguir el sastre - es pot morir el zar... Em puc morir
jo... I el més important: Potser l'ós parla!
inici
|
quotidianitat ( + vida interior )
Dèu i les noves tecnologies
Autora:
MªAngeles Bartlett
Procedència: Col·laborador/a
a.. Grava a Déu al teu disc dur
b.. Navega pel seu internet: el món està ple d'Ell
c.. El pots trobar a qualsevol programa: al de la pregària, al
de l'oci, al de la natura, al de l'home, ..
Tan sols has de saber buscar-lo.
d.. Tingues compte! Hi ha virus perillosos: egoisme, mandra, orgull,
odi, etc. - que destrueixen la comunicació amb Ell.
e.. Tingues sempre un bon antivirus.
f.. Truca'l de tant en tant o si no tens forces de parlar-li, fes-li
trucades perdudes.
g.. No estiguis sempre comunicant o no et podrà trucar mai.
h.. Si no contesta, potser es que no tens prou saldo o has confós
el numero. Però no pateixis que segur que Ell haurà rebut
el teu missatge.
i.. Recorda que no estàs mai sol. Hi ha moltes persones on-line.
j.. I per damunt de tot ... no l'esborris mai.
inici
|
quotidianitat ( + felicitat )
Maduixa
salvatge
Autors: R.Taylor, S.Seton i D.Greer
Procedència: del llibre "Plaers senzills"
Una història Zen
compta que un monjo estava grimpant per una escarpada muntanya. De
sobte, davant d'ell, va aparèixer un tigre que rugia i li tancava
el pas. A la seva esquena, el pendent es convertia en un abisme immens.
Mentre decidia què anava a fer, el monjo va dirigir la mirada
al vessant que tenia al seu costat. Allí, els seus ulls es
van fixar en una petita planta que havia aconseguit arrelar en una
esquerda. I de l'única tija de la planta penjava una perfecta
maduixa salvatge, vermella i madura, que lluïa amb la rosada.
El monjo va estendre la mà, va arrencar la diminuta fruita,
la va assaborir amb la llengua i va tancar els ulls extasiat.
ASSABORIR CADA MOMENT. Tractar de trobar un toc de felicitat en els
esdeveniments quotidians. I tractar d'aturar-se davant les maduixes
salvatges, sense importar la forma en que es presentin.
inici
|
quotidianitat ( + petites coses )
Acceptació
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un individu anava passejant pel camp i es va trobar
un pastor. Per començar una conversa amb ell, el va saludar
i li va preguntar:
- Quin temps creieu que tindrem avui, bon home?.
I el pastor li va contestar: - El temps que jo vull.
L'altre, lògicament, es va quedar estranyat
de la resposta i li va dir: - I com esteu tan segur que farà
el temps que vós voleu?.
I aquí el pastor li va explicar la seva teoria:
- Mireu; quan em vaig adonar que no sempre puc tenir el que vull,
vaig aprendre una cosa que sempre m'ha estat molt útil: voler
sempre el que tinc. Per això estic tan segur que farà
el temps que jo vulgui.
inici
|
quotidianitat ( + proïsme )
Algunes persones...
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Algunes persones vénen a les nostres
vides i ràpidament se'n van…
Algunes persones ...............*oooO/
es converteixen en amics i..... (..... )
romanen per un temps............ \.. (
deixant petjades belles............. \ _)
en els nostres cors...
*oooO/
...(..... ) i mai tornem a ser igual, perquè
hem fet un bon amic!!
....\... (
.....\_ )
Ahir és història.
Demà un misteri.
Avui és un regal.
És per això que és cridat el present!
|
quotidianitat ( + celebració
)
El caminant
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Moltes vegades tenia la sensació
que el temps se li escorria entre els dits, però l'inquietava
saber que encara no li deixava empremta.
Per a ell, això era com haver sentit de prop la mort, ara desitjava
saber-se intensament viu; volia caminar sense presses, descalç,
per algun camí d'arbres immensos, contemplatius d'aquella verda
felicitat. Tenia el gust de caminar així, sense cap classe
de permís, de manera que els seus peus pàl·lids
i nus poguessin olorar el prat, poguessin percebre com aquest es transformava
en terra, en sorra, fins a arribar al mar...
Un matí es va acomiadar de casa seva i va marxar: Anava a provar
de caminar fins on acaba el riu.
En realitat, aquest seria el seu cinquè intent, però
aquesta vegada l'animava no sols un objectiu en la ment: tenia ara
en el cor un anhel.
Va caminar. La seva senda va començar sent hostil i es va anar
fent cada vegada més estreta, més del que ell i la seva
imaginació havien, hàbilment acordat. La calor era,
a estones, asfixiant i només per moments molt breus bufava
fins el seu front un lleuger vent que li regalava de sobte una mica
de consol.
Com ho va imaginar, va tenir diverses caigudes; no obstant, totes
les vegades que va estar a punt de desistir arribava de cop a un lloc
totalment diferent. Així va conèixer els llocs més
llunyans i bells, carregats d'arbres i pardals, paratges humits immensament
bells. Però es preguntava, cada vegada, quant faltava per a
arribar al seu destí.
Un dia, fatigat i molest, amb vagues esperances, ell no va voler seguir:
els seus peus encallits, ulcerats, es van negar a fer-ho. Va desitjar
abandonar el camí, oblidar-se de tot i de si mateix. En aquest
instant va aparèixer l'aurora. Va mirar cap a l'horitzó
i va llegir: "Viure no és fàcil; No obstant , és
una experiència meravellosa".
Cada nit, en l'íntima pau del seu llit, ell es deté
i eleva la mirada : després s'inclina, tanca els ulls i els
seus llavis esbossen un suaument i vehement "gràcies".
Ara sap que la terra que xafa, aquí és el seu destí.
Mentre els seus ulls traduïen amb paciència l'horitzó,
la seva intel·ligència rústica va rebre el suau
i dolç fregament de la mà de Déu.
inici
|
quotidianitat ( + sentit )
El dia més bonic: És avui!
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
No hi ha un dia més bonic que el dia d'avui.
La suma de moltíssims ahirs, forma el meu passat. El meu passat
es compon de records alegres... tristos... Alguns estan fotografiats
i ara són cartolines on em veig petit, on els meus pares segueixen
sent joves, on la meva ciutat sembla una altra.
El dia d'ahir va poder ser un bonic dia... però
no puc avançar mirant constantment cap endarrere, tinc el risc
de no veure els rostres que van al meu costat. Pot ser que el dia
de demà amenaça encara més bonic... però
no puc avançar mirant només l'horitzó, tinc el
risc de no veure el paisatge que s'obra al meu voltant.
Per això, jo prefereixo el dia d'avui. M'agrada
trepitjar-lo amb força, gaudir del sol o estremir-me amb el
seu fred, sentir com cada instant, diu: present!!. Sé que és
molt breu, que aviat passarà i no podré modificar-lo
després, ni passar-lo en net. Com tampoc puc planificar massa
el dia de demà: és un lloc que encara no existeix. Ahir
vaig ser. Demà, seré. Avui, sóc. Per això:
Avui, et dic que t'estimo. Avui, t'escolto. Avui,
et demano disculpes pels meus errors. Avui, t'ajudo. Avui, comparteixo
el que tinc. Avui, em separo de tu sense guardar-me cap paraula per
demà.
Perquè avui respiro, veig, penso, sento, sofreixo,
oloro, ploro, treballo, toco, ric, estimo... Avui... Avui estic viu.
Com tu.
inici
|
quotidianitat ( + conciencia )
El matador
de dracs
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
El cèlebre
autor xinès Zhungzi explica la història de Zhu Pingman,
qui va sortir a la recerca per aprendre la millor manera de matar
dracs.
El mestre va entrenar
a Zhu Pingman durant deu anys seguits, fins que aquest va aconseguir
desenvolupar a la perfecció la tècnica més sofisticada
per a matar dracs.
Des d'aleshores Zhu
Pingman va passar la resta de la seva vida buscant dracs per a poder
mostrar a tots les seves habilitats, amb la desil·lusió
que mai en va trobar cap.
L'autor de la història comenta:
"A tots nosaltres ens van preparar per a matar dracs i vam acabar
sent devorats per les formigues dels detalls, a les quals mai parem
esment."
inici
|
quotidianitat ( + consciència
)
El valor del temps
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Perquè vostè entengui el valor d'un
any: pregunti-li a un estudiant que no hagi passat els seus exàmens
finals.
Perquè vostè entengui el valor d'un mes: pregunti-li
a una mare que hagi tingut un fill prematur.
Perquè vostè entengui el valor d'una setmana: pregunti-li
a l'editor d'una revista setmanal.
Perquè vostè entengui el valor d'una hora: pregunti-li
als enamorats que estan esperant el moment de trobar-se.
Perquè vostè entengui el valor d'un minut: pregunti-li
a una persona que hagi perdut el tren, l' autobús o l'avió.
Perquè vostè entengui el valor d'un segon: pregunti-li
a qualsevol que hagi sobreviscut a un accident.
Perquè vostè entengui el valor d'una mil·lèssima
de segon: pregunti-li a algú que hagi guanyat una medalla de
plata en les Olimpíadas.
inici
|
quotidianitat ( + gratitud )
Deixa't arreplegar per la nova vida
Autor: M. Ferrés
Procedència: Col·laborador/a
És massa la vida que hi ha en el teu món
per acontentar-te a viure'n petites engrunes.
Ets massa persona perquè t'enganyis a tu mateix/a
i els altres vegetant en aquest món.
És massa resseca la terra que trepitges perquè
no miris que hi pugui néixer una flor.
És massa el bé que pots fer donant la
vida, que esdevé una injustícia reservar-te-la.
És massa grossa la força del compartir
la vida, perquè t'entestis a viure com un/a egoista.
És massa veritable la felicitat, perquè
continuïs encadenant-te a tu mateix/a, sense esperança.
És massa present la Creu de Crist, perquè
els problemes et puguin vèncer.
És massa vivificant l'Esperit de Déu,
perquè t'hi puguis tancar una vegada més.
És massa vida la vida, perquè no la
celebris.
Obre les mans, el cor i el cap
i deixa't arreplegar per la vida nova!
inici
|
quotidianitat ( + fer camí
)
El passat
Autor/a Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Sant Antoni vivia en el desert, quan es va aproximar
un jove.
- Pare, vaig vendre tot el que tenia i vaig donar el diners als pobres.
Només vaig guardar unes poques coses perquè m'ajudin
a sobreviure aquí. M'agradaria que m'ensenyés el camí
de la salvació.
Sant Antoni va demanar al noi que vengués també les
poques coses que havia guardat i amb el diners obtinguts comprés
carn a la ciutat. Al retorn, devia portar la carn lligada al seu cos.
El noi va obeir. Al tornar, va ser atacat per gossos i falcons, que
volien un tros la carn.
- Ja estic aquí - va dir el noi, mostrant el cos esgarrapat,
mossegat i les robes en esquinçalls - Per què em va
manar fer això?
- Per a mostrar-te que el que vas portar del teu passat no serveix
en el teu present. Quan hagis d'escollir un nou camí, no portis
experiències velles. Aquells que donen un pas nou però
volen mantenir una mica de la seva antiga vida acaben estripats pels
propis records.
El passat ja és amb nosaltres, no cal portar-lo encara
més a la nostra vida.
inici
|
quotidianitat
( + vida )
Dos de Diógenes
Jorge Bucay
Procedència: Col·laborador/a
Extret del llibre: Escolta'm
Diuen que Diógenes passejava
pels carrers d'Atenes vestit en parracs i dormint en els vestíbuls.
Compten que un matí, quan Diógenes estava abaltit encara
en l'entrada de la casa on havia passat la nit, va passar pel lloc un
adinerat terratinent.
— Bon dia — va dir el cavaller.
— Bon dia — va contestar Diógenes.
— He tingut una molt bona setmana, així que he vingut a
donar-te aquesta borsa de monedes.
Diógenes el va mirar en silenci, sense fer un moviment.
— Agafa-les, no hi ha trampes. Són meves i te les dono
a tu, que sé que les necessites més que jo.
— Tu en tens més? — va preguntar Diógenes.
— Sí, clar — va contestar el ric — moltes més.
— I no t'agradaria tenir més de les que tens?
— Sí, per descomptat que m'agradaria.
— Llavors desa't les monedes que em donaves, perquè tu
les necessites més que jo.
I compten alguns que el diàleg va seguir així:
— Però tu també has de menjar i això requereix
diners.
— Tinc ja una moneda — i li va mostrar — i aquesta
em donarà per a un bol de blat avui al matí i potser algunes
taronges.
— Estic d'acord, però també hauràs de menjar
demà i demà passat i l'endemà d'on trauràs
els diners demà?
— Si tu m'assegures, sense temor a equivocar-te, que jo viuré
fins demà, llavors, potser agafaré les teves monedes...
inici
|
quotidianitat
( + vida )
Viu
el moment
Autor/a: desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Somia el que vulguis somiar, vés on vulguis
anar, sigues el que vulguis ser, perquè només tens una
vida i una oportunitat per fer les coses que vols fer.
Tingues la suficient felicitat que et faci dolç, els suficients
entrebancs que et facin fort, la suficient tristesa que et faci humà
i la suficient esperança que et faci feliç.
Posa't sempre a la pell d'altres persones, si sents que et fa mal, probablement
també n'hi farà a ella. La majoria de la gent feliç
no necessàriament té el millor de cada cosa, ells només
agafen el millor de les coses que troben al llarg del seu camí.
La felicitat existeix per aquells que ploren, aquells que els fa mal,
aquells que han buscat, aquells que s'han entrebancat, perquè
només ells poden apreciar la importància de les persones
que han coincidit en les seves vides!
inici
|
quotidianitat ( + senzillesa )
Cada
matí...
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Agafeu:
Una tassa de BONDAT i poseu dins:
dos decilitres de Paciència,
quatre culleradetes de Bona Voluntat
una mica d'Esperança i...
una dosi de Bona Fe.
Afegiu dos grams de Tolerància
quatre pessics de Simpatia
un grapadet d'aquesta planta estranya que es diu Humilitat
una gran quantitat de Bon Humor.
Barregeu-ho tot amb molta cura
deixa-ho coure a foc lent
... i tindreu un BON DIA!
Bon Profit !!!!
inici
|
quotidianitat ( + senzillesa )
Una lliçó
de filosofia canina
Autor/a:
Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Intenta-ho:
1. Mai deixis l'oportunitat de sortir a passejar.
2. Experimenta la sensació de l'aire fresc i del vent en la teva
cara només per plaer.
3. Quan algú a qui estimes s'apropa, corre a saludar-lo.
4. Quan faci falta, practica l'obediència.
5. Deixa que els altres sàpiguen quan estan envaint el teu territori.
6. Sempre que puguis fes una migdiada i estira’t abans d'aixecar-te.
7. Corre, salta i juga diàriament.
8. Sigues sempre lleial.
9. Menja amb gust i amb entusiasme, però para quan ja estiguis
satisfet.
10. Mai pretenguis ser alguna cosa que no ets.
11. Si el que desitges està enterrat, cava fins a trobar-ho.
12. Quan algú tingui un mal dia, guarda silenci, seu a prop seu
i tracta d'agradar-lo.
13. Quan vulguis cridar l'atenció, deixa que algú et toqui.
14. Evita mossegar per qualsevol problema.
15. En els dies càlids, tomba’t sobre la teva esquena en
la grava.
16. En els dies calents, beu molta aigua i descansa sota un arbre frondós
o en el teu racó preferit.
17. Quan et sentis feliç, balla i balanceja el teu cos.
18. No importa quantes vegades siguis censurat, no assumeixis cap rancor
i no t'entristeixis... corre immediatament cap els teus amics.
19. Alegra't amb el senzill plaer d'una caminada.
20. Estigues sempre alerta però tranquil.
21. Dóna afecte amb alegria i deixa que t'acariciïn.
|
quotidianitat
( + autenticitat )
Tretze principis per a la vida
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
1. La veritat
Ser sincer al parlar. No diguis res
si no saps amb seguretat que és cert.
2. L’Agilitat
Saber aprofitar el temps, el que cal
fer fes-ho immediatament. El temps és molt valuós perquè
el malgastem.
3.La Diligència
Pren decisions conscientment. Decideix
que és el que has de fer i després fes-ho amb entusiasme.
En cas de dubte, demana consell. No et quedis en estat de confusió.
4. El Respecte
Has de tenir molt de compte amb els
sentiments de les altres persones. Tot ésser humà és
preciós per haver estat creat a la imatge de Déu. Sigues
amable amb tothom.
5. La Tranquil·litat
Tenir serenitat. No deixar que petites
coses ens treguin la nostra tranquil·litat. Conserva la calma
i la serenitat. Demostra assossec en tot el que facis.
6. La Serenitat
Recorda el consell del rei Salomó,
"les paraules del savi són dites calladament". Parla
pausadament. Fomenta aquest hàbit, et comprendran i et comprendràs
millor.
7. La Higiene
És important mantenir la higiene
personal, robes, casa i llocs públics nets. Respecta tant al
teu cos, com les teves vestimentes.
8. La Paciència
Cal cultivar la paciència sigui
quina sigui la situació. Hi ha un moment per tot en la vida,
no pretenguis avançar-lo.
9. L'Ordre
És important concentrar-se en
tot el que cal fer, sense distreure's. Guardar cada cosa en el seu respectiu
lloc, evitaràs pèrdua de temps i de paciència.
Maneja el teu temps i que els teus objectes estiguin amb ordre. Planifica
i organitza. Així realitzes els teus projectes amb èxit.
10. La Humilitat
Reconeix les pròpies limitacions,
i ignora els errors del proïsme. Aprèn de tots. Cada persona
té algun coneixement o virtut que no posseïm nosaltres.
No som perfectes.
11. La Rectitud
Recorda el consell del savi Hilel, "el
que t’és desagradable a tu no ho facis a l'altre"
Aquell que estima i practica la justícia és just i la
seva consciència és neta. Fes sempre el que és
correcte, especialment en el que respecta a les teves obligacions.
12. L'Austeritat Moderada
Recorda allò que ensenyava Ben
Zoma: és ric, aquell que està satisfet amb el que té.
Els diners són per ser usats, no estimats. És un mitjà
i no un fi en si mateix. No malgastis els diners innecessàriament.
A altres persones els seria de vital importància.
13. El Silenci
Pensa en el valor de las paraules abans
de parlar. La parla és una de les armes més poderoses.
És l’única característica humana. El silenci
és l’expressió dels savis. Pensa abans de parlar
i no parlis a menys que tinguis alguna cosa molt important par dir.
|
quotidianitat
( + coherència )
El millor camí
Ricardo Díaz
Procedència: Col·laborador/a
Seguir el camí fàcil... és el millor
per aconseguir una vida plena?
Fàcil és ocupar un lloc en una agenda telefònica.
Difícil és ocupar el cor d'algú...
Fàcil és ferir a qui ens estima. Difícil és
curar aquesta ferida...
Fàcil és dictar regles. Difícil és seguir-les...
Fàcil és somiar totes les nits. Difícil és
lluitar per un somni...
Fàcil és exhibir la victòria. Difícil és
assumir la derrota amb dignitat...
Fàcil és admirar una lluna plena. Difícil és
veure la seva altra cara...
Fàcil és ensopegar en una pedra. Difícil és
aixecar-te...
Fàcil és gaudir la vida tots els dies. Difícil
és donar-li el veritable valor...
Fàcil és prometre a algú alguna cosa. Difícil
és cumplir aquesta promesa...
Fàcil és criticar als altres. Difícil és
millorar un mateix...
Fàcil és cometre errors. Difícil és aprendre'n
d'ells...
Fàcil és plorar per l'amor perdut. Difícil és
cuidar-lo per no perdre'l...
Fàcil és pensar en millorar. Difícil és
deixar de pensar-ho i només fer-ho...
Fàcil és dir que estimem. Difícil és demostrar-ho
cada día...
|
quotidianitat
( + senzillesa ) |
