respecte ( + consciència )
La
calúmnia
Autor/a:
Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Havia una vegada un
home que va calumniar greument a un amic seu, per l'enveja de veure
l'èxit que aquest havia arribat a tenir.
Temps més tard
es va penedir de la ruïna que li havia causat amb les seves calúmnies,
i va visitar un home molt savi a qui li va dir:
- Vull arreglar tot el mal que he fet al meu amic. Com puc fer-ho?
L'home va respondre:
-Pren un sac ple de plomes lleugeres i petites i llança-les per
allà on vagis.
L'home molt content per una solució tan fàcil, va prendre
el sac ple de plomes i al cap d'un dia les havia deixat anar totes.
Va tornar on el savi i li va dir:
- Ja he acabat", i el savi li va contestar:
- Aquesta és la part més fàcil. Ara has de tornar
a omplir el sac amb les mateixes plomes que has deixat anar. Surt al
carrer i busca-les.
L'home es va sentir molt trist, doncs sabia el que això significava
i no va poder recollir-ne gairebé cap.
Al tornar, l'home savi li va dir:
- Així com no has pogut reunir un altre cop les plomes que han
volat amb el vent, així mateix les calúmnies que vas dir
sobre el teu amic han volat de boca en boca i el mal ja està
fet. Només et queda demanar-li perdó al teu amic, doncs
no hi ha forma de canviar el que has fet.
inici
|
ALTRES
VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
respecte ( + autenticitat )
Expectatives
Anthony de Mello
Procedència: Col·laborador/a “Un minut per a l'absurd”.
Quan el Mestre escoltava dir a algú:
-"La megva dona, m'agradaria molt més, si actués
d'una altra manera", solia explicar el que li va passar a ell un
dia mentre contemplava una posta de sol en el mar.
- No és magnifica?, li va dir entusiasmat a una passatgera que
es trobava al costat d'ell recolzada a la barana.
-Sí - va dir de mala gana la dona -. Però no creu vostè
que estaria millor amb una mica més de rosa a l'esquerra?
- Tothom - va dir el Mestre - et resultarà encantador si prescindeixes
de les expectatives que t'havies forjat sobre com hauria de ser.
inici
|
respecte ( + espiritualitat )
Temples de
Déu
José Fierro
Procedència: Col·laborador/a
Quan el silenci aguanta les nostres ganes de parlar,
en pròpia defensa raonable.
Quan el perdó es fa tant fi, tant subtil, que no té recompensa.
Quan estimem a Déu al límit humà, en la línia
de l'aparent absurd, curt l'entusiasme, l'emoció escassa...
aleshores i més vegades, el Senyor, acampa complagut a la nostra
tenda.
Som temples de Déu. Defensors,
guardiants dels temples vivents.
Que ningú embruti amb menyspreu als nens del carrer, i a ningú
se li acudeixi anomenar-los "de reemplaç".
Prohibit maltractar, amb dura fam, a éssers carregats d'Esperit,
de por i ensurt.
Passar de llarg i no visitar a Déu, allotjat en el trist i assedegat
de mirades, de cos i ànima desvalgut,
és negar la seva proximitat diàfana.
Compte amb els que menyspreuen, obliden, profanen els temples vius,
en suposada ruïna humana ...!
Doncs segueix essent l'alba, casa nostra, i no la posta de sol...
inici
|
respecte ( +vida interior )
La fira de les religions
Autor: Anthony de Mello
Procedència: Col·laborador/a
El meu amic i jo vam anar a la fira:
la "FIRA MUNDIAL DE LES RELIGIONS". No era una fira comercial.
Però la competència era ferotge i la propaganda sorollosa.
Els fulletons de la parada jueva deien que Déu es compadia de
tots i que els jueus eren el seu poble escollit. Cap altre poble no
era tan escollit com ells.
En la parada musulmana van saber que Déu era misericordiós
amb tothom i que Mahoma era el seu únic profeta. Que la salvació
s'obté escoltant el profeta de Déu.
El missatge de la parada cristiana era: Déu és amor i
no hi ha salvació fora de l'Església. O bé s'entra
a l'Església, o bé es corre el perill de la condemna eterna.
En sortir vaig preguntar al meu amic què en pensava de Déu.
-Que és intolerant, fanàtic i cruel-, em respongué.
En arribar a casa vaig dir a Déu: -Com pots suportar aquestes
coses, Senyor? No veus que han estat usant malament el teu nom durant
segles?
I és com si Déu em digués: Jo no vaig ésser
qui va organitzar la fira. Fins i tot m'hauria fet vergonya visitar-la.
inici
|
Una tassa de brou
Autor/a: Batista Cerruti: història real, viscuda
a Suïssa, en un restaurant autoservei
Procedència: Col·laborador/a
Una senyora de setanta-cinc anys, agafa una tassa i
li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s'asseu
en una de les taules del local. Quan tot just s'ha assegut, s'adona
que s'ha descuidat el pa. S'aixeca i és dirigeix a agafar un
panet per menjar-se'l amb el brou, i torna al seu lloc.
Sorpresa! Davant de la seva tassa de brou s'hi troba assegut un magrebí,
que està menjant sense immutar-se.
Això és massa ! - pensa la senyora, - però no
em deixaré robar !
I dit i fet, parteix el panet a bocins i els tira dins la tassa que
tenen al davant el magrebí i ella, i hi posa també la
cullera.
El magrebí, complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú
fins acabar-se la sopa, tot en un absolut silenci.
Acabada la sopa, el magrebí, s'aixeca, s'acosta a la barra
i torna amb un gran plat d'espaghettis i ... dues forquilles.
Mengen tots dos del mateix plat, en silenci. Acaben el plat i s'acomiaden:
- Fins aviat !,- li diu la senyora.- Adéu ! - li respon l'home,
amb un somriure als ulls. Sembla satisfet d'haver fet una bona acció,
i s'allunya.
La dona el segueix amb la mirada; vençut el seu estupor busca
amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjada a
l'espatllera de la cadira...Però: Sorpresa !
La bossa de mà ha desaparegut. Així doncs aquest magrebí...
Quan ja anava a cridar: Lladre, agafeu aquell lladre !, mira al seu
voltant, i veu la seva bossa de mà penjada en una cadira, dues
taules més enrera d'on estava ella, i sobre la taula una plata
amb una tassa de brou, ja fred.
Immediatament s'adona del que ha passat: No ha sigut el magrebí
el que ha menjat la seva sopa. Ha sigut ella qui, equivocant-se de
taula, ha menjat gràcies al magrebí, com una gran senyora
inici
|
Canviar de lloc
Bertolt Brecht
Procedència: Col·laborador/a
No fa molt temps vaig veure una casa que es cremava.
El seu sostre era ja pastura de les flames. Atansant-me, vaig advertir
que encara hi havia gent en el seu interior. Vaig anar a la porta
i els vaig cridar que el sostre estava cremant.
Però aquella gent no semblava tenir pressa. Un va preguntar
quin temps feia fora; si plovia, si no feia vent, si hi havia un altra
casa, i altres coses semblants. Sense contestar, vaig tornar a sortir.
Aquesta gent, vaig pensar, es cremaran abans que acabi amb les seves
preguntes.
Veritablement, amics, a qui el terra cremant no ho noti en els peus
fins el punt de desitjar amb gust canviar de lloc, gens he de dir-li.
inici
|
respecte ( + tolerància )
El paquet de galetes
Autor/a: Patrícia
C. Moradenques
Procedència: Col·laborador/a
Quan aquell vespre va arribar a la vella
estació la van informar que el tren en què ella havia
de viatjar es retardaria més o menys una hora.
L'elegant senyora, una mica fastiguejada, va comprar
una revista, un paquet de galetes i una ampolla d'aigua per a passar
el temps. Va buscar un banc en l'andana central i va seure preparada
per a l'espera.
Mentre fullejava la seva revista, un jove es va col·locar
al seu costat i va començar a llegir un diari. Imprevistament,
la senyora va observar com aquell xicot, sense dir una sola paraula,
estirava la mà, agafava el paquet de galetes, l'obria i començava
a menjar-se-les, una a una, despreocupadament.
La dona es va molestar per això, no volia ser
grollera; però tampoc deixar passar aquella situació
o fer veure que rés havia passat; així que, amb un gest
exagerat, va prendre el paquet i va treure una galeta, la va exhibir
enfront del jove i se la va menjar mirant-lo fixament als ulls.
Com a resposta, el jove va prendre una altra galeta
i mirant-la se la va posar a la boca i va somriure. La senyora ja
enutjada, va prendre una nova galeta i, amb ostensibles senyals d'enuig,
va tornar a menjar-ne una altra, mantenint un cop més la mirada
amb el xicot.
El diàleg de mirades i somriures va continuar
entre galeta i galeta. La senyora cada vegada més irritada,
i el xicot cada vegada més somrient.
Finalment, la senyora es va adonar que en el paquet
només quedava l'última galeta.
- No podrà ser tan descarat,- va pensar mentre mirava alternativament
al jove i al paquet de galetes. Amb calma el jove va allargar la mà,
va prendre l'última galeta, i amb molta suavitat, la va partir
exactament per la meitat. Així, amb un gest amorós,
va oferir la meitat de l'última galeta a la seva companya de
banc.
-Gràcies! - va dir la dona prenent amb rudesa
aquella meitat.
-De rés - va contestar
el jove somrient suaument mentre menjava la seva meitat.
Llavors el tren va anunciar la seva partida...
La senyora es va alçar furiosa del banc i va
pujar al seu vagó. En arrancar, des de la finestreta del seu
seient va veure el xicot encara assegut a l'andana i va pensar: -Què
insolent, què mal educat!. Sense deixar de mirar amb ressentiment
al jove, va sentir la boca resseca pel disgust que aquella situació
li havia provocat. Va obrir la seva bossa de mà per a treure
l'ampolla d'aigua i es va quedar totalment sorpresa quan va trobar,
dins de la seva bossa, el seu paquet de galetes INTACTE.
inici
|
El brahmán ingenu
Popular hindú
Procedència: Col·laborador/a
Un bon dia un brahman travessava els voltants d'un
poble. El brahman es dedicava a peregrinar i resar. Passant per allí
va veure a un bell tigre que es regirava furiós dintre de la
gàbia on l'havien tancat uns camperols.
El brahmán es va compadir del tigre i es va apropar. Aleshores
el tigre li va suplicar que el deixés sortir d'aquella gàbia
on vivia presoner.
El brahmán li va contestar que no era convenient que el deixes
anar. Podria devorar-lo. Però tant i tant va insistir el tigre
que al final el brahmán, no sense abans haver-li fet prometre
que no el devoraria, el va deixar sortir de la gàbia.
Quan el tigre es va veure lliure, es va apropar al brahmán
i li va dir que es preparés perquè anava a engolir-ho.
El brahmán li va recordar la promesa que li havia fet, però
el tigre no va atendre als precs del brahman.
No sabent què fer, li va suplicar que abans de menjar-se'l
escoltés el parer dels tres primers animals que transitessin
per aquell camí. Si el parer dels tres animals era a favor
del tigre, s'oferiria per a ser menjat.
Es van asseure el tigre i el brahmán a la vora del camí
esperant que passessin animals.
El primer a passar va ser un elefant ancià. Li van preguntar
si era noble i just que el tigre devorés al brahmán
que l'havia alliberat. L'elefant els va dir:
- Quan jo era jove el meu amo em feia treballar sense descans. Ara
que estic vell i ja no tinc forces, el meu amo m'ha abandonat i em
moro de fam i de set. Els homes són dolents. Si el tigre et
mengés, oh brahmán, faria alguna cosa justa.
El tigre va començar a llepar-se el musell. Estava ja disposat
a clavar els seus ullals sobre el brahmán. Però el brahmán
el va fer esperar que passessin dos nous animals.
El següent animal va ser un àguila. El brahmán
va preguntar a l'àguila si era just que el tigre el devorés.
L'àguila va respondre amb veu majestuosa:
- Jo estic sempre volant entre els núvols i mai he fet mal
als homes, però ells em disparen trets i maten als meus pollets
en el niu. Els homes són cruels. Em sembla molt bé que
el tigre et devori, oh brahmán.
De nou el tigre va estar a punt de engolir-se al brahmán. Però
el brahmán li va suplicar que esperés l'opinió
del tercer animal, tal com havien acordat.
El tercer animal que va passar per aquell senderol, va ser un xacal.
I van tornar a fer-li la pregunta. El xacal, al principi semblava
no entendre res, no feia sinó preguntes de com estava el tigre
tancat en la gàbia. I tant i tant va preguntar que el tigre,
cansat de les preguntes del xacal, es va ficar dintre de la gàbia
per a mostrar de forma pràctica com es trobava.
El xacal mirava l'escena com volent comprendre. Quan ja va estar el
tigre dintre dels barrots, encara va preguntar:
- I si estaves dintre de la gàbia, per què no vas sortir
tu sol?.
El tigre va rugir dient-li que no va sortir perquè estava tancat.
I dient això, va tancar la porta per a mostrar-li com es trobava
tancada la gàbia.
Quan el xacal va veure que el tigre tancava la porta, es va dirigir
al brahmán i li va dir:
- Bé, ja tens al tigre tancat de nou. T'aconsello que segueixis
caminant i que deixis la gàbia tal com està. No tornis
a obrir-la perquè poden pagar justos per pecadores. La teva
bondat no serà recompensada, sinó que serà castigada
a causa de les moltes maldats que els homes fan als animals.
El xacal va saludar al brahmán i va marxar per on havia vingut.
El tigre va quedar tancat en la gàbia.
inici
|
respecte ( + consciència )
Acceptació personal
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Una dona, es queixava davant d'una amiga que havia
anat a veure-la, de que una veïna seva era bruta i deixada. -Si
veiessis com van els seus fills de bruts. I com té la casa!
És una autèntica desgràcia viure amb uns veïns
com aquests... Mira la roba que té estesa en el pati: fixa't
en les taques negres que hi ha en els llençols i en les tovalloles...
L'amiga es va acostar a la finestra, mirà fora
i digué: -Perdona, però a mi em sembla que la roba de
la teva veïna és perfectament neta. Les taques que tu
dius estan en els vidres de la teva finestra!.
|
Bellesa i lletjor
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un dia assolellat, dos germanes anomenades Bellesa
i Lletjor van decidir sortir juntes a passejar. Al passar al costat
del riu, van sentir desigs de prendre un bany, sota el fort sol d'estiu;
així que es van desposseir de les seves robes i van entrar
lentament a les aigües.
Van joguinejar, van esquitxar amb els seus salts dins
de l'aigua i van riure fins ja avançada la tarda.
Al sortir, es van vestir cometent una equivocació:
Bellesa es va posar les robes de Lletjor, i Lletjor es va vestir amb
les robes de Bellesa
Avui en dia la gent segueix confonent-les ...
"La vertadera Bellesa o Lletjor d'una persona,
s'observa en el seu cor.".
inici
|
Caràcter violent
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Era una vegada un jove amb un caràcter peculiarment
violent.
El seu pare li va donar una bossa de claus i li va
dir que claves un clau en la tanca del jardí cada vegada que
perdés la paciència i es barallés amb algú.
El primer dia, arriba a clavar 37 claus en la tanca.
Durant les setmanes següents va aprendre a controlar-se,
i el nombre de claus col·locats en la tanca disminuïa
dia rera dia: havia descobert que era més fàcil controlar-se
que clavar claus. Finalment, va arribar el dia durant el qual el jove
no va clavar cap clau a la tanca.
Llavors va anar a veure al seu pare i li va dir que
havia aconseguit no clavar cap clau durant tot el dia.
Son pare li va dir llavors que tragués un clau
de la tanca del jardí per cada dia durant el qual no hagués
perdut la paciència.
Els dies van passar i finalment el jove va poder dir-li
a son pare que havia tret tots els claus de la tanca.
El pare va conduir llavors al seu fill davant de la
tanca del jardí i li va dir:
- Fill meu, t'has portat bé, però mira
tots els forats que hi ha a la tanca del jardí. No tornarà
a ser com abans. Quan et baralles amb algú i li dius quelcom
desagradable, li deixes una ferida com aquesta. Pots apunyalar a un
home i després traure-li el ganivet, però sempre li
quedarà una ferida. No importa totes les vegades que t'excuses,
la ferida verbal fa tant de mal com una ferida física. Els
amics són joies rares, fan riure i t'animen. Sempre estan disposats
a escoltar-te quan els necessites, et sostenen i t'obren casa seva.
Per això, guarda als teus amics com si fossin un vertader tresor
i estima'ls fins a trobar-los a faltar, perquè si això
passa una part de la teva vida se n'haurà anat amb ells..
inici
|
repecte ( + senzillesa )
El
guru jove i el guru vell
Autor: Jorge Bucay
Procedència:
Col·laborador/a
Hi havia a l'Índia
dos gurus que tenien les seves escoles prop una de l'altre. Un d'ells
era vell i l'altre molt jove. Aquest més jove havia estat alumne
del guru vell. Tots els matins els dos feien classes en llocs diferents.
Tots els matins milers de persones s'ajuntaven a escoltar al guru
jove. Només una desena escoltava la paraula del més
vell.
Un dia el vell va
anar a parlar amb el més jove i li va dir:
- Et puc fer una pregunta?
- Clar que si, mestre.
- Tu creus que tens més coneixements que jo? - va dir el més
vell
- No, si tot el que sé, ho vaig aprendre de vós, mestre.
- Tu creus que ets més didàctic que jo?.
- No, no hi ha ningú més didàctic que vós
mestre - va dir el més jove
- Tu creus que la saviesa es pot aprendre en els llibres, en l'estudi?.
- No, jo crec que la saviesa ve amb els anys, i només el temps
pot donar-te-la.
- Així que creus que jo tinc més coneixements que tu!
- va dir el més vell - creus que sóc més hàbil
que tu!. Aleshores no entenc. Em pots explicar per què tu tens
milers d'alumnes i jo tot just una desena?.
El guru més
jove va dir:
- Potser sigui perquè
a mi em sorprèn que vinguin i a vós li sorprèn
que no vinguin.
|
respecte ( + vida interior )
El monjo i la prostituta
Autora: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Vivia un monjo en les rodalies del temple de Shiva.
En la casa de davant vivia una prostituta. Al veure la quantitat d'homes
que la visitaven, el monjo va decidir cridar-la:
- Ets una gran pecadora - la va renyar. - Li faltes el respecte a
Déu tots els dies, i totes les nits. Serà possible que
no puguis parar-te i reflexionar sobre la teva vida després
de la mort?
La pobra dona va quedar molt commoguda amb les paraules del monjo;
amb sincer penediment li va pregar a Déu, implorant el seu
perdó. També va demanar que el Totpoderós l'ajudés
a trobar una nova manera de guanyar-se el pa. Però no va trobar
cap treball diferent. I després d'una setmana de passar fam,
va tornar a la prostitució.
Però, cada vegada que lliurava el seu cos a un desconegut,
li resava al Senyor i li demanava perdó.
El monjo, irritat perquè el seu consell no habita produït
cap efecte, va pensar per a si: "A partir d'ara, i fins el dia
a de la mort d'aquesta pecadora, comptaré quants homes entren
en aquesta casa."
I des d'aquest dia, no va fer altra cosa que no fos vigilar la rutina
de la prostituta: per cada home que veia, col·locava una pedra
en una pila.
Passat temps, el monjo va tornar a cridar a la prostituta i li va
dir:
- Veus aquesta pila? Cada pedra representa un dels pecats mortals
que has comès, tot i els meus advertiments. I ara t'ho torno
a dir: Tinguis cura amb les males accions!
La dona va començar a tremolar a l'adonar-se com s'anaven acumulant
els seus pecats. Al tornar a casa seva, va vessar llàgrimes
de sincer penediment i pregant va dir:
- Oh, Senyor! quant la teva misericòrdia em lliurarà
d'aquesta miserable vida que duc?
La seva pregària va ser escoltada. Aquell mateix dia, l'àngel
de la mort va passar per casa seva i se la va emportar. Per la voluntat
de Déu, l'àngel va creuar el carrer i també va
carregar amb el monjo.
L'ànima de la prostituta va pujar immediatament al Cel, mentre
que els dimonis es van dur el monjo a l'Infern. Quan es van creuar
a mig camí, el monjo va veure el que estava passant i va clamar:
- Oh, Senyor! És aquesta la teva justícia? Jo, que vaig
passar la meva vida en devoció i pobresa, ara sóc dut
a l'infern, mentre que aquesta prostituta, que va viure en constant
pecat, està pujant al cel!
Al sentir això, un dels àngels va respondre:
- Són sempre justos els designis de Déu. Tu vas creure
que l'amor de Déu es limitava a jutjar el comportament del
proïsme. Mentre que omplies el teu cor amb la impuresa del pecat
aliè, aquesta dona pregava fervorosament dia i nit. L'ànima
d'ella va quedar tan lleugera després de plorar, que podem
dur-la fins el Paradís. La teva ànima va quedar carregada
de pedres i no podem fer-la pujar fins l'alt.
|
respecte (
+ proïsme )
L'eco
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un dia, en Jordi, que no sabia què era l'eco,
es divertia pel camp a cavall d'un pal d'escombra, com si fos un ase,
i cridant:
-Arri! Arri!
Però, immediatament, va sentir les mateixes paraules
en un bosc proper.
Tot pensant que fos algú que estava amagat, li va preguntar admirat:
-Qui ets tu?
La veu misteriosa va repetir immediatament:
-Qui ets tu?
En Jordi, enfurismat, li va replicar a crits:
- Tu ets un estúpid.
De seguida la veu misteriosa va repetir les mateixes paraules.
Llavors en Jordi es va enrabiar d'allò més i li va anant
etzibant unes paraules cada cop més insultants al desconegut,
que suposava amagat. Però l'eco les hi retornava amb la màxima
fidelitat.
En Jordi va córrer cap al bosc per descobrir l'insolent i venjar-se'n,
però no hi va trobar ningú. Llavors va anar cap a casa,
i es va desfogar amb la seva mare del que li havia passat. Li va dir
que un desvergonyit, amagat dins el bosc, l'havia insultat repetidament.
T'has confós, fill meu, perquè el que has sentit ha estat
l'eco de les teves pròpies paraules - li va dir la mare -. Si
haguessis cridat alguna paraula afectuosa, la veu de què parles
t'hagués respost també afectuosament... .
inici
|
respecte (
+ amor )
L'única manera per a no tenir enemics
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
El president dels EE.UU, Abraham Lincoln, era famós
per l'extrema cortesia que dispensava als seus adversaris polítics.
La conducta del president no sempre era compartida pels seus propis
ministres.
Un d'ells, un dia, li va dir fastiguejat: Per què
els tractes com si fossin els teus amics? Mereixerien més aviat
que els eliminessis!
- És el que faig, - va
respondre Lincoln. Per ventura no elimino a un enemic cada vegada que
el converteixo en amic?.
inici
|
respecte (
+ tolerància )
Les tres reixes
Autora: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
El jove deixeble d'un savi filòsof arriba a casa d'aquest i li
diu:
- Escolta mestre, un amic teu va estar parlant de tu
amb malevolència...
- Espera! - interromp el filòsof - Ja has fet passar les tres
reixes?
- Les tres reixes?
- - Si. La primer és la VERITAT. Estàs segur que el que
vols dir-me és absolutament cert?
- No. Ho vaig escoltar explicar a uns veïns.
- Almenys l'hauràs fet passar per la segona reixa, que és
la BONDAT. Això que desitges dir-me, és bo per algú?
- No en realitat no. Al contrari...
- Ah!. L'última reixa és la NECESSITAT. És necessari
fer-me saber això que tant t'inquieta?
- Francament, no.
- Aleshores - va dir el savi somrient -, si no és veritable,
ni bo, ni necessari, enterrem-ho en l'oblit.
inici
|
respecte (
+ honradesa )
El gos i el reflex al riu
Autor: Esopo
Procedència: Col·laborador/a
Un gos travessava un riu portant al
seu morro un tros de carn. Va veure el seu reflex a l'aigua del riu
i va creure que era un altre gos que portava un tros de carn més
gran.
Desitjant més la carn de l'altre, va deixar anar el seu tros
de carn per arravatar el tros que portava el que creia el seu company.
El resultat va ser que es va quedar sense el propi i sense l'aliè:
aquest perquè no existia, i l'altre perquè se'l va portar
el corrent.
Al desitjar el bé aliè,
es pot perdre el que s’ha adquirit amb el
propi esforç.
inici
|
respecte (
+ astúcia )
El xaval i els frares
Tradicional
Procedència: col·laborador/a
Era un noi molt bromista que tenia cura
de cabres. Tots els diumenges la seva mare li tallava el cabell perquè
no atrapés «bestioletes», i a ell li feia molta ràbia
que l’anomenessin “pelat”.
Un dilluns, després d’esmorzar va agafar les seves cabres
i se'n va anar a la muntanya, en això passen uns frares caminant
i li diu el més gras al noi:
— D'on ets, “pelat”?
— Del cap, senyor.
— Digues, aquest camí on va?
— A cap lloc, aquest camí s'està quiet.
— Ves per on! com és de petit, i se les sap totes! —
comenta un d'ells.
— Doncs el que segur que no sap és el parenostre, —
afirma el gras.
I li contesta el noiet: — Tampoc saben vostès les dents
que té una cabra. Cada porta va bé en el seu marc, i cadascun
en el seu ofici.
Així que se'n van els frares no molt contents, perquè
un noiet els havia dit l'última paraula, i ells no van saber
que respondre-li.
Al retorn, per si de cas tornaven ha trobar al noiet, van preguntar
en el poble que quantes dents té una cabra i els van dir que
quatre. Així que quan van veure el noi de lluny es van posar
molt contents:
— Hola xaval, ja t'has après el parenostre?
— Ja els he dit que quan em diguin vostès les dents que
té una cabra els dic jo el parenostre.
—Si que ho sabem, O sigui que cada porta va bé en el seu
marc, i cadascun en el seu ofici?, ji, ji, ji, noi llest — li
diu el gras.
— A veure, Quantes en té?
— ¡Cuaaaatre! — Li diuen els frares.
I diu el noi: — Dalt o a sota?
inici
|
respecte (
+ pau )
El rei i el seu falcó
Autor/a: Desconegut/da
Procedència Col·laborador/a
L'imperi mongol de Genghis Khan (1162-1227), s'estenia des de l'est
d'Europa fins el Mar del Japó, va arribar un dia amb el seu exèrcit
a Xina i a Pèrsia, i va conquistar moltes terres. En tots els
països, els homes referien les seves gestes, i deien que des d'Alexandre
Magne no existia un rei com ell. Un matí, quan descansava de
les seves guerres, va sortir a cavalcar pels boscos. L’acompanyaven
molts dels seus amics. Cavalcaven jovialment, duent els seus arcs i
fletxes. Els seus criats els seguien amb els gossos. Era una alegre
cacera. Els seus crits i els seus riures ressonaven en el bosc. En el
canell, el rei duia el seu falcó favorit, doncs en aquests temps
s'ensinistrava als falcons per a caçar. A una ordre dels seus
amos, començaven a volar i buscaven les peces des de l'aire.
Si veien un cèrvol o un conill, es llançaven sobre ell
amb la rapidesa d'una fletxa.
Tot el dia Genghis Khan i els seus caçadors van travessar el
bosc, però no van trobar tants animals com esperaven. Al vespre
van emprendre el retorn. El rei cavalcava sovint pels boscos, i coneixia
totes les senderes. Així que mentre la resta de la partida prenia
el camí més curt, va escollir un camí més
llarg per una vall entre dues muntanyes. Havia estat un dia calorós,
i el rei tenia set. El seu falcó favorit havia tirat a volar,
i sens dubte trobaria el camí de retorn. El rei cavalcava a poc
a poc. Una vegada havia vist una font d'aigües clares prop d'aquell
viarany. Tant de bo pogués trobar-la ara! Però els tòrrids
dies d'estiu havien assecat totes les fonts de muntanya. Per fi, amb
alegria, va veure aigua degotant d'una roca. Sabia que hi havia una
font més amunt. En la temporada de les pluges, sempre corria
per allí un riu molt cabdal, però ara baixava una gota
per segon. El rei va baixar del cavall. Va prendre un bol de plata del
seu morral, i el va sostenir per a recollir les gotes que queien amb
lentitud. Trigava molt en omplir-se, i el rei tenia tanta set que tot
just podia esperar. Quan el bol es va omplir, el va dur als llavis i
es va disposar a beure. De sobte va escoltar una xiulada en l'aire,
i li van arrabassar el bol de les mans. L'aigua es va vessar per terra
. El rei va alçar la vista per veure qui havia fet això.
Era el seu falcó. El falcó va volar d'aquí cap
enllà diverses vegades, i per fi es va posar en les roques, a
la vora de la font. El rei va recollir el bol, i de nou es va disposar
a omplir-lo. Aquesta vegada no va esperar tant temps. Quan el bol va
estar mitjà ple, se’l va apropar a la boca. Però
tot just ho va intentar, el falcó va tornar a volar i l'hi va
arrabassar de les mans. El rei va començar a enfurir-se . Ho
va intentar de nou, i per tercera vegada el falcó li va impedir
beure. El rei va muntar en còlera.
- Com t'atreveixes a actuar així? Si et tingués en les
meves mans et retorçaria el coll!. Va omplir el bol de nou. Però
abans de tractar de beure, va desembeinar l'espasa:
- Amic falcó, aquesta és l'última vegada. No acabava
de pronunciar aquestes paraules quan el falcó va baixar i li
va arrabassar el bol de la mà. Però el rei ho estava esperant.
Amb una ràpida estocada va abatre a l'au. El pobre falcó
va caure sagnant als peus del seu amo.
- Ara tens el que mereixes!, va dir Genghis Khan. Però quan va
buscar el seu bol, va descobrir que havia caigut entre dues pedres,
i que no podia recobrar-lo. D'una manera o altre, beuré aigua
d'aquesta font, es va dir. Va decidir grimpar l'empinada costa que conduïa
al lloc d'on degotava l'aigua. Era un ascens esgotador, i com més
pujava, més set tenia. Per fi va arribar al lloc. Allí
havia, en efecte un toll d'aigua però què hi havia en
el toll? Una enorme serp morta, de l'espècie més verinosa.
El rei es va detenir. Va oblidar la set. Va pensar només en el
pobre ocell mort. - El falcó em va salvar la vida! I com li he
pagat? Era el meu millor amic i l’he mort!.
Va baixar la costa. va agafar suaument a l'ocell i el va posar en el
seu morral. Després va muntar a cavall i va tornar de pressa,
dient-se:
“Avui he après una lliçó, i és que
mai es deu actuar impulsat per la fúria”.
inici
|
respecte (
+ tolerància )
Veure
Autor/a:
Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un ancià que tenia un greu problema
de miopia era un expert en avaluació d'art. Un dia va visitar
un museu amb alguns amics. Se li van oblidar les ulleres a casa i no
podia veure els quadres amb claredat, però això no el
va frenar a manifestar les seves opinions. Tan aviat van entrar a la
galeria, va començar a criticar les diferents pintures. Al detenir-se
davant el que pensava era un retrat de cos sencer, va començar
a dir. Amb aire de superioritat
- El marc és completament inadequat per al quadre. L'home aquest
va vestit d'una forma molt ordinària i espelleringat. En realitat,
l'artista va cometre un error imperdonable al seleccionar un subjecte
tan vulgar i brut per al seu retrat. És una falta de respecte-.
L'ancià va seguir el seu xerroteig sense parar fins que la seva
esposa va aconseguir arribar fins ell entre la multitud i el va apartar
discretament per a dir-li en veu baixa:
- Estimat, estàs mirant un mirall.
Moralitat: Triguem a reconèixer
i admetre les nostres pròpies faltes, que semblen molt grans
quan les veiem en els altres.
inici
|
respecte (
+ tolerància )
L’alforja
Alfonso Francia
Procedència: Col·laborador/a. “Educar amb rondalles”
Un dia Júpiter va baixar a la
terra, va convocar a tots els animals, inclòs l'home, i els va
dir:
- Vull que visqueu en harmonia i contents. Així que, si algú
té alguna queixa, que la digui sense temor i de seguida li posaré
el remei.
- Ningú va exposar res. Júpiter llavors es va dirigir
al mico
- Què? Tu estàs content?
- Clar, - va respondre el mico - tinc quatre potetes que són
un tresor i tinc un tipus que tots m'envegen. Jo no tinc motius per
a envejar a ningú... Comparat amb l'ós, tan lleig, sóc
una meravella. Ell sí tindrà de què queixar-se.
Els altres animals pensaven com el mico i esperaven la queixa de l'ós.
No hi va haver tal queixa. Al contrari, amb to d'orgull va dir:
- Jo em veig fort, ben proporcionat, amb cert aire senyorial. Comparat
amb l'elefant, que és un monstre, una massa de carn que sembla
que cau a trossos, sóc un encant. No em queixo de res.
L'elefant va prendre la paraula i va dir:
- Ah!, doncs jo no em queixo absolutament de res, em sento fort, sòlid,
com un rei amb molt poder. Molt pitjor és la balena que sembla
una massa informe.
La balena no es va queixar; es veia millor que la girafa, llargaruda
i desgabellada La girafa se sentia esvelta, fina, senyorial, no com
la formiga, insignificant i rastrera. La formiga es veia com una reina
comparada amb el mosquit. I el mosquit que es va veure àgil,
es defensava molt bé... Així tots fins que va arribar
l'home. Aquest es va entretenir a explicar totes les seves qualitats
i encants. Després va seguir parlant sobre els defectes dels
altres. I reia d'ells.
Júpiter, que havia estat en silenci, es va dirigir a tots de
nou i els va dir:
- Bé, veig que cadascun duu dues borses: en la de darrere fiqueu
les vostres faltes i en la de davant les faltes dels altres.
inici
|
respecte (
+ compassió )
No
creu en Déu
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Rascólnikov, el jove protagonista
de "Crim i càstig", després de diversos dies
sense tot just menjar ni dormir, entra en una taverna i demana un got
d'aiguardent i una panada. Al sortir, passeja per uns jardins de la
ciutat. La calor del dia d'estiu, al costat de l'efecte de l'alcohol,
fan que senti son. Es tomba en l'herba i queda profundament dormit.
Té llavors un somni en el que recorda que sent nen acompanyava
al seu pare de la mà, i al passar per un sorollós carrer
va observar una escena que se li va quedar profundament gravada.
Un home begut, al costat d'altres companys, maltractava a un petit cavall
vell i flac que tot just podia moure el gran carruatge al que estava
acoblar, doncs duia una càrrega desproporcionada per a les seves
forces. L'home, de gruixut coll i rostre carnós color pastanaga,
convidava als seus amics que pugessin al carruatge, amb el que feia
encara més difícil moure'l. Mentre, insistia a crits,
colpejava al cavall, mentre el pegava una vegada i una altra, primer
amb un fuet, després amb un pal i finalment amb una barra metàl•lica.
El pobre animal, que feia angoixats intents per a moure el carro, va
acabar ple de ferides i totalment rendit. Va ser llavors, davant l'espectacle
de tanta crueltat, quan un ancià que contemplava l'escena va
comentar: "En veritat, aquest home no creu en Déu".
inici
|
respecte (
+ astúcia )
|
|
|
|
|
|
|
|
