responsabilitat ( + consciència )
Canviar jo perquè canviï
el mon
Anthony de Mello
Procedència: Col·laborador/a
El sufi Bayazid diu sobre si mateix:
De jove jo era un revolucionari i la meva pregària consistia
a dir a Déu:
"Senyor, dóna'm forces per a canviar el món"
A mesura que vaig ser adult i vaig caure en el compte que m'havia passat
mitja vida sense haver aconseguit canviar a una sola ànima, vaig
transformar la meva pregària i vaig començar a dir:
"Senyor, dóna'm la gràcia de transformar a quants
entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família
i als meus amics. Amb això em dono per satisfet"
Ara, que sóc gran i tinc els dies contats, he començat
a comprendre l'estúpid que he estat. Ara la meva pregària
és la següent:
"Senyor, dóna'm la gràcia de canviar-me a mi mateix"
Si jo hagués fet sempre aquesta pregària, no hauria
malgastat la meva vida.
inici
|
ALTRES
VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
responsabilitat ( + respecte )
Lògica del
borratxo
Jorge Bucay
Procedència: Col·laborador/a. "Cuentos para pensar"
Un tipus arriba a un bar, s'asseu en la barra i demana
cinc vasos de whisky.
- Alhora? – pregunta el cambrer
- Si els cinc – contesta el client, sols, sense glaçons.
- El cambrer li serveix i el client se'ls beu un darrere l'altre
- Cambrer – diu – Ara serveixi'm quatre vasos de whisky,
sense glaç.
Mentre l'home li serveix, comença a veure en el client un somriure
estúpid. Després de beure's seguits els quatre vasos,
tracta de sostenir-se i mentre es recolza en la barra exclama: - Noi!
Porta'm tres vasos més de whisky-. Riu una mica i afegeix: -
Sense glaç.
El cambrer obeeix i el client se’ls torna a beure ràpidament.
Ara no sol el somriure és estúpid, la mirada també.
- Amic! – diu ara en veu molt alta. Posa'm dos vasos del mateix.
Se'ls beu i crida dirigint-se un cop més al cambrer: - Germà!
Tu ets com un germà per a mi…
Riu sorollosament i afegeix: - Serveix-me una copa més de whisky,
sense glaç. Però només una ehhhh?... Només
una…
El del bar la hi serveix.
El tipus es beu la solitària copa d'un sol glop, a causa d'un
mareig irresistible, cau a terra totalment i definitivament ebri.
Des de terra li diu al cambrer: - El meu metge no em vol creure, però
tu ets testimoni. Quant menys bec, pitjor em cau!
inici
|
responsabilitat ( + autocreixement )
Menja tu mateix la fruita
Antohny de Mello
Procedència: Col·laborador/a
Una vegada es
queixava un deixeble al seu Mestre:
- Sempre m'expliques històries, però mai ens reveles el
seu significat.
El Mestre li va replicar:
- T'agradaria que algú t'oferís fruita i la mastegués
abans de donar-te-la?
Ningú pot descobrir el significat en el teu lloc. Ni que sigui
el Mestre.
inici
|
responsabilitat ( + sentit )
La fulla que no volia aigua
Jacques Loew
Procedència: Col·laborador/a
Hi havia una vegada una planta molt
jove en la que es posaven grans esperances. Tenia exactament quatre
fulles. Quatre boniques fulles, lluminoses a la rosada i al sol.
Un dia les quatre fulles van tenir una reunió.
Una va dir que la seva vocació clara consistia a romandre unida
a l’arbre que acabava de nàixer, però que en endavant
havia decidit prescindir de l'aigua. Qüestió de projecte
personal. Que les seves companyes estudiessin l'assumpte i una vegada
entès respectessin la seva llibertat.
Les altres tres fulles estaven plenes de bones disposicions i van decidir
acceptar el que la seva companya els demanava.
Es va instal·lar un enginyós sistema de paraigua; amb
el bon temps el paraigua es tancava i s'obria quan amenaçava
pluja.
I heus aquí que l’abret tan prometedor va donar signes
de llanguiment i va morir.
Cada fulla va ser duta pel vent a un lloc distint.
Què es podia haver fet? Demanar a la fulla que no volia aigua
que marxés a un altre lloc? Arribar a un compromís?
Hi ha grups que per a respectar la llibertat d'un, no es respecta la
dels altres. I, finalment, acaba mort tot el grup.
inici
|
responsabilitat ( + consciència
)
El millor menjar
Llegenda hebraica
Es diu que una vegada un rabí molt savi, que es deia Salomó,
va dir al seu criat Tobias
- Avui tinc convidats a dinar. Quan vagis a mercat compra un bon menjar
perquè he de fer honor als meus convidats
En Tobias se’n va anar a mercat i, després de mirar tots
els menjars que oferien els venedors, es va decidir per uns talls
de llengua que era molt apreciada.
L’endemà, el rabí
va dir al seu criat que hauria de dinar amb una esgarrapada perquè
havia d’assistir a una reunió i que, per tant, per dinar
li fes un menjar qualsevol.
El criat li va tornar a servir un plat de llengua.
El rabí es va sorprendre de la repetició i va demanar
al criat com era que li servia el mateix menjar.
- És que la llengua, senyor - va contestar el criat -, a cops
és molt bona i a cops no ho és tant. Tot depèn
de l’ús que se’n fa.
inici
|
responsabilitat ( + treball )
La
guineu mutilada
Rondalla del místic àrab Sadi
Procedència: Col·laborador/a
Un home que passava pel bosc va veure
una guineu que havia perdut les seves potes, l'home es preguntava
com podria sobreviure. Llavors va veure arribar a un tigre que duia
una presa en la seva boca.
El tigre ja s'havia fartat i va deixar la resta de la carn per a la
guineu. A l'endemà Déu va tornar a alimentar a la guineu
per mitjà del mateix tigre. Ell va començar a meravellar-se
de la immensa bondat de Déu, i es va dir a si mateix: "Vaig
també jo a quedar-me en un racó confiant plenament en
el Senyor, i aquest em donarà quant necessito".
Així ho va fer durant molts dies, però no va succeir
res i el pobre home ja estava gairebé a les portes de la mort
quan va escoltar una veu que li deia:
- Tu estàs en la senda de l'error, obre els teus ulls a la
veritat, segueix l'exemple del tigre i deixa ja d'imitar a la pobra
guineu mutilada.
inici
|
responsabilitat ( + servei )
D'una en una
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
En una posta de sol, un amic nostre
anava caminant per una deserta platja mexicana. Mentre caminava va
començar a veure que, en la distància, s'apropava un
altre home. A mesura que avançava, va advertir que era un nadiu
i que anava inclinant-se per a recollir alguna cosa que després
llançava a l'aigua. Una vegada i una altra llançava
amb força aquestes coses a l'oceà.
Al ser més prop, el nostre
amic va observar que l'home estava recollint estrelles de mar que
la marea havia deixat en la platja i que, una per una, tornava a llançar-les
a l'aigua. Intrigat, el foraster es va aproximar a l'home per a saludar-lo.
- Bona tarda, amic. Venia preguntant-me
què és el que fa.
- Estic retornant estrelles de mar
a l'oceà. Ara la marea està baixa i ha deixat sobre
la platja totes aquestes estrelles de mar. Si jo no les retorno al
mar, es moriran per falta d'oxigen.
- Ja entenc - va replicar el meu amic
-, però sobre aquesta platja deu haver milers d'estrelles de
mar. Són masses, i el més probable és que això
estigui succeint en centenars de platges al llarg d'aquesta costa.
No s'adona que és impossible que el que vostè pot fer
sigui de debò important?
El nadiu va somriure, es va inclinar
a recollir un altra estrella de mar i, mentre tornava a llançar-la
al mar, va contestar:
- Per cada una d'elles, sí
que és important!
inici
|
responsabilitat ( + tolerància
)
El color del món
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un ancià descansava assegut en un vell banc, a
l'ombra d'un arbre, quan va ser abordat pel conductor d'un automòbil,
que va estacionar al seu costat:
- Bon dia!
- Bon dia! va respondre l'ancià
- Senyor viu aquí?
- Si...., fa molts anys...
- Vinc de mudança i m'agradaria saber, com és aquest poble.
Com voste viu aquí fa tant temps, deu conèixer-lo molt
bé.
- És veritat, - va dir l'ancià. - Però, per favor,
conti'm abans, de la ciutat d'on ve vostè.
- Ah! És òptima. Meravellosa! Gent bona, fraterna... Tinc
allà, molts amics. Només la deixo per imperatius, de la
professió.
- Doncs bé, fill meu. Aquesta ciutat és exactament igual.
Li agradarà estar aquí.
El foraster va agrair i va partir. Minuts després, va aparèixer
altre automobilista i també es va dirigir a l'ancià:
- Estic arribant per a viure aquí. Pot dir-me com és aquest
lloc? L'ancià, li va fer la mateixa pregunta:
- Com és la ciutat d'on ve?
- Horrible! Poble orgullós, ple de perjudicis, arrogant! No tinc
ni un amic en aquell lloc horrorós!
- Ho sento molt, fill meu, doncs aquí vostè trobarà
el mateix ambient... Així som nosaltres... veiem en el món
i en les persones, una mica del que som, del que pensem, de la nostra
manera d'ésser. Si som nerviosos, agressius o pessimistes, així
serà el món i només trobarem problemes i conflictes.
L'Home no és producte del mitjà.... però sí,
el mitjà és producte de l'Home....
inici
|
responsabilitat ( + proïsme )
La regla d’or
Autor: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Durant un menjar a Kyoto, el professor coreà Tae-Chang Kim analitza
les diferències entre el pensament occidental i l'oriental:
- Ambdues civilitzacions tenen una regla d'or. En Occident, vostès
diuen: faré al meu proïsme el que m'agradaria que em fessin
a mi. Això significa: aquell que estima, és qui estableix
les condicions en les quals l'amor es pot manifestar.
La regla d'or d'Orient sembla gairebé igual: no li faré
al meu proïsme allò que no desitjo que em facin a mi.. Però
aquesta regla sorgeix del que l'altra persona està sentint i
aquí està tota la diferència.
inici
|
responsabilitat ( + treball )
Confiança en Déu
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un deixeble va arribar a lloms del seu camell davant
la tenda del seu mestre sufí. Va desmuntar, va entrar a la
tenda, va fer una profunda reverència i va dir:
- Tinc tan gran confiança en Déu que he deixat aquí
fora, el meu camell sense lligar, perquè estic convençut
que Déu protegeix els interessos dels qui l’estimen.
- Doncs surt fora i lliga al teu camell, estúpid! - li va dir
el mestre.
- Déu no pot ocupar-se de fer en el teu lloc el que ets capaç
de fer per tu mateix".
inici
|
responsabilitat ( + coherència
)
El llop i
els pastors
Esop
Un llop que passava prop d'un camp
clos, va veure allà a uns pastors que sopaven carn d'un be.
Atansant-se , els va dir:
- Quin escàndol hauríeu armat si fora jo qui estigués
fent el que feu vosaltres !
Una cosa és el que el propietari
amb tot dret decideixi sobre la seva propietat, i una altra el que
faci el lladre amb el que no li pertany.
|
responsabilitat ( + aprenentatge )
La vídua i la seva ovella
La viuda y su oveja responsabilitat aprenentatge 950
|
responsabilitat ( + llibertat
)
El centaure
El centauro Bucay, Jorge responsabilitat llibertat 950
|
