WebdePastoral

servei (+ confiança )

La bossa dels desitjos
Graciela Heger A
Procedència: Col·laborador/a

Un emperador va sortir del seu palau per fer una passejada matutina, i, a les portes del mateix palau, es troba amb un captaire.
Suposant la comanda d'una almoina, li va preguntar: - Què vols?
El captaire el va mirar i li va dir: - Em preguntes d'una manera... com si tu poguessis satisfer el meu desig.
L'emperador li va respondre: - Per descomptat que puc satisfer el teu desig... Quin és?
I el captaire li va dir: - Pensa dues vegades abans de prometre.
L'emperador, començant a molestar-se, va insistir: - Et donaré qualsevol cosa que demanis. Sóc una persona molt poderosa, i extremadament rica... què pots tu desitjar que jo no pugui donar-te?
El captaire li va dir: - És un desig molt simple... veus aquesta bossa que duc amb mi?... pots omplir-la amb alguna cosa valuosa?
- Per descomptat - va dir l'emperador.
I va cridar a un dels seus servidors i els va dir: - Ompliu de diners la bossa d'aquest home.
Els servidors ho van fer... i els diners, tot just ficats a la bossa, van desaparèixer. En van anar tirant més i més, i va passar el mateix, els diners, desapareixien a l'instant.
La bossa del captaire, per tant, sempre estava buida.
La remor d'aquesta escena va córrer ràpidament per tota la ciutat i aleshores una gran multitud es va reunir allà, posant en joc el prestigi de l'emperador.
Aleshores l'emperador li va dir als seus servidors: - Estic disposat a perdre el meu regne sencer, però aquest captaire no es sortirà amb la seva, ja que em deixarà en ridícul davant del poble.
Diamants, perles, maragdes... un a un els tresors de l'emperador anaven ingressant a la bossa, que no semblava tenir fons.
Tot el que s'hi anava tirant, desapareixia immediatament.
Era el capvespre i havent quedat l'emperador ja sense cap cosa que col·locar a la bossa del captaire (havent arribat fins i tot a desprendre's de joies que havien pertangut a la seva família per segles), es va llençar als peus del captaire i, admetent la seva derrota, li va dir:
- Has guanyat tu, però abans que marxis, has de satisfer la meva curiositat: quin és el secret de la teva bossa?
El captaire li va dir: - El secret?... està simplement feta de desitjos humans.

inici

ALTRES VALORS

amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida

servei (+ solidaritat )

Et vaig fer a tu
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Al carrer, vaig veure a una nena tremolant de fred amb un vestidet lleuger, amb poca esperança de trobar una menjada decent.

Em vaig enutjar i li vaig dir a Déu:

- Per què permets això? Per què no fas quelcom per a remeiar això?

Per una estona Déu no va dir res i aquella nit, Ell va respondre de sobte dient:

- Ja vaig fer quelcom per a remeiar-lo... Et vaig fer a TU.

Moltes vegades culpem a Déu per totes les coses que passen, i li recriminem que permeti que passin, i no pensem que realment Déu confia en nosaltres per a fer d'aquest un món millor.

Déu no ens anul·la, ens permet ser part de la seva creació, demostrant al mateix temps que tenim la capacitat per a ajudar als altres.

La pròxima vegada que vegis una injustícia, no diguis Pobre! o Per què Déu permet això?, sinó actua, perquè la teva fe es demostra amb els teus actes ( Sant Jaume ho diu en una de les seves cartes)

- Vinga!, demostra als altres, que Déu es recorda d'ells... per mitjà TEU.

inici

servei (+ proïsme )

Auxili en la pluja
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Una nit, a dos quarts de dotze, una dona afro americana d'edat avançada estava aturada a la cuneta d'una autopista d'Alabama, tractant de suportar una forta tempesta. El seu cotxe s'havia espatllat i necessitava desesperadament seguir camí. Tota mullada, va decidir parar el proper cotxe.

Un jove blanc es va parar a ajudar-la, malgrat tots els conflictes que havien tingut lloc durant els anys 60. El jove la va portar a un lloc segur, la va ajudar a trobar assistència i li va buscar un taxi. Ella semblava estar força preocupada. Va anotar l'adreça del seu salvador, li va donar les gràcies i se'n va anar.

Passats set dies, van trucar a la porta de casa seva.

Amb gran sorpresa, uns missatgers, li portaven un televisor pantalla gegant a color. Tenia una nota especial adjunta al paquet. Aquesta deia:

"Moltíssimes gràcies per ajudar-me a l'autopista l'altra nit. La pluja va empapar la meva roba i també el meu esperit.
Gràcies a vostè, al seu ajut... vaig poder arribar al costat del llit del meu marit agonitzant, just abans que morís.
Que Déu el beneeixi per ajudar-me i per servir als altres desinteressadament.
Sincerament: La Senyora de Nat King Cole."

inici

servei (+ donació )

Ni per un milió de dòlars
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Un periodista va visitar un dia a la mare Teresa de Calcuta mentre ella estava ocupada a guarir a un malalt en un estat veritablement repugnant.
- Jo no faria això - va dir el periodista a la mare Teresa - ni per un milió de dòlars
- Per un milió de dòlars tampoc jo ho faria- va respondre la mare Teresa, i va seguir en la tasca tan repugnant per al periodista però la més natural per a ella que veia en el malalt al germà necessitat.

inici

servei (+ respecte )

La girafa que volia ser reina
Carme Aymerich
Procedència: Col·laborador/a. Col. Desplega la vela

Hi havia una girafa que volia ser reina de tots els animals de la prada, fins i tot, dels que viuen a dins de la jungla.
Deia: - Jo sóc la més alta i des del cim el meu cap ho domino tot.
Però els cérvols, els búfals, els elefants i els micos volien que llur Rei fos el lleó. Perquè el lleó és valent, ferotge i espanta a tothom,.
La girafa pledejà i pledejà fins que la feren Reina perquè deixés d’amoïnar-los.
Dos amics hagueren de fer esqueneta per posar-li la corona.
Al cap de pocs dies aparegueren uns caçadors amb uns fusells , ganivets, sarrons i trampes. Els animals, espantats, cuitaren a amagar-se a llurs caus. La girafa corregué més que ningú.
- És clar, amb les potes tan llargues!
- I s’arraulí darrera matolls i uns roquissars perquè tenia molta, molta por.
Aleshores, majestuós i ardit, sortí el lleó rugint amb ferotgia i esmolant les ungles, a punt de saltar.
Quin esglai, els caçadors! Fugiren corrents, cames ajudeu-me, llançant enlaire fusells i sarrons.
La girafa quan dels caçadors no en quedà ni rastre, anà envers el lleó i li posà la corona.
Tu ets el veritable rei – li digué - , jo he estat presumida i poruga
Tots els animals ho celebraren amb una gran festa

inici

servei (+ voluntariat )

L’ocell de foc
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Coaborador/a

Això va succeir fa molt de temps. Un dia un estrany ocell de plomes lluminoses va arribar volant a un poblet indi.
Dos homes, en veure’l, van anar a cercar les fletxes i els arcs. Un altre home digué:
- No, no el mateu!
I adreçant-se a l’ocell, li va preguntar:
- Ocell bonic, què és això que brilla i il·lumina el teu plomatge?
- És foc - digué l’ocell.
- Foc? Què és el foc? Per a què serveix?
- A l’hivern el foc escalfa - digué l’ocell - Amb el foc es pot rostir el peix i la carn i és molt més bo que cru.
- Bonic ocell, dóna’ns foc - pregaren els indis.
- Jo dono foc a aquell que n’és digne. Arreplegueu fusta seca, cerqueu-ne una branca cadascú.
Molts començaran a collir llenya i cadascú es preparà amb una branca seca i dura a la mà.
- El més digne m’atraparà - digué l’ocell. Obrí les ales i es va posar a volar

Tothom, homes i dones, joves i vells, nens i nenes anaren corrent darrera seu. Uns saltaven damunt les pedres, o pujaven per les roques, altres corrien per la riera o nedaven pel riu.
L’ocell volava i volava i sempre anava sol davant de la gent. La brillantor i la llum de les seves plomes els endinsava cap a la foscor del bosc, cap els prats extensos, cap els pujols o els aiguamolls.
Havia passat el temps des que la gent sortí del poble i tothom estava cansat. Els qui havien corregut pels aiguamolls anaven molls i bruts. Els qui havien escalat les roques tenien les mans i les cames plenes d’esgarrinxades i els vestits esquinçats.
Uns digueren:
- Volem tornar a casa. Ves a saber si és veritat que l’ocell ha enraonat!
Altres van dir:
- És molt perillós això de perseguir l’ocell; algú podria morir als aiguamolls.
Molts van tornar a casa perquè van pensar que mai no l’atraparien . Va arribar un moment en que, els qui anaven darrera l’ocell, ja eren molt pocs.
Finalment un l’atrapà.
- Ocell bonic, dóna’m el teu foc! He corregut darrera teu a través dels l’aiguamolls, del bosc i per les pastures immenses i t’he atrapat el primer.
- És cert - digué l’ocell - però, no has vist aquell xicot que corria al teu costat?
Ha caigut en un forat de l’aiguamoll i tú no l’has ajudat a sortir. No, no et donaré el foc.
L’ocell estengué les ales i tornà a volar.
Una estona després un altre home tornà a atrapar-lo.
- Ocell bonic, dóna’m el teu foc! He corregut a través de l’aiguamoll, del bosc, i de les àmplies pastures i t’he agafat.
- És cert - digué l’ocell - però, no has vist una dona que corria al teu costat? S’ha quedat enganxada entre les punxes d’una bardissa. Per què no l’has ajudat? No, no et donaré el foc.
L’ocell reprengué el vol.
A partir d’aquell moment ningú més va córrer al seu darrera.
Amb les seves plomes lluminoses, l’ocell tornà a volar per sobre el poble.
En una cabana, asseguda al costat del llit del seu pare vell i malalt, hi havia una dona jove.
L’ocell entrà a la cabana i digué a la noia
- Agafa la teva branca, toca les meves plomes amb ella. Tu duràs el foc al poble,
- Jo no he fet res per guanyar-lo; no he corregut darrera teu, perquè el meu pare és vell i està malalt i no el puc deixar sol. No sóc digne de dur el foc al poble.
- Tu n’ets la més digna.
La noia acostà la branca a les plomes de l’ocell i en saltà una guspira que encengué la branca. Immediatament s’inflamà i esdevingué una flamarada brillant.
L’ocell s’allunyà i la noia dugué el foc a les altres cabanes.

inici

servei (+ solidaritat )

La fulla que volia volar
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Coaborador/a

A la tardor els arbres perden les fulles. Aquesta és la història d’una fulla que, a poc a poc, anava perdent el seu color verd i s’anava tornant marró.
La fulla sabia que aviat cauria de l’arbre. Havia vist com les seves companyes havien anat a parar a terra.
La nostra fulla volia volar. Era la seva gran il·lusió des de que va néixer. Mentre era a la branca del gran arbre passava hores i hores contemplant com volaven els ocells. Volia volar com ells.
Un dia que plovia molt un ocellet es va para a la branca on era la fulla. L’ocell es va posar a plorar.
- Per què plores?
- La meva família té el niu al campanar de l’església. Jo sóc petit i estic xop. Amb les ales tan mullades és molt difícil que pugui volar fins allí.
La fulla era molt llesta i va tenir una gran idea. Una idea que servia per ajudar l’ocellet i, a més a més, faria que es complís el seu desig de volar.
- No t’amoïnis, ocellet. Jo t’ajudaré. Arranca’m de l’arbre i et serviré de paraigua. Et protegiré de la pluja i no et mullaràs.
Així ho van fer i van arribar feliçment al campanar.
La família de l’ocellet es va posar molt contenta en veure arribar el petit.
Van donar les gràcies a la fulla i li van proposar que es quedés a viure amb ells. La fulla els protegiria de la pluja i del fort sol i realitzaria el seu somni de volar.
La fulla va acceptar i plegats foren molt feliços.

inici

servei (+ proïsme )

Oh Home!
Gandhi
Procedència: Col·laborador/a

Encara que et sentis cansat,
oh home!, no descansis;
no cesis en la teva lluita solitària,
segueix endavant i no descansis.
Caminaràs per vies
confuses i embolicades
i només salvaràs unes quantes vides tristes.
Oh home!, no perdis la fe, no descansis.

La teva pròpia vida s'esgotarà i anul·larà,
i trobaràs creixents perills en la jornada.
Oh home!, suporta totes aquestes càrregues,
no descansis.

Salta sobre les teves dificultats
encara que siguin més altes que les muntanyes,
i encara que més enllà només hi hagi
camps secs i nus.
Oh home!, no descansis
fins arribar a aquests camps.

El món enfosquirà i tu l'il·luminaràs
i dissiparàs les tenebres.
Oh home!, encara que la vida
s'allunyi de tu, no descansis.
Oh home!, no descansis;
engendra descans per als altres.

inici

servei (+ respecte )

El sufi contra el poder II
Sâdi de Shiraz
Procedència: Col·laborador/a . www.WebIslam.com

Un dervishe que havia fet vot de soledat s'havia retirat a un desert quan va passar un rei amb el seu seguici. El dervishe, que es trobava en estat de meditació contemplativa, no va aixecar la cap, ni tan sols es va adonar del seguici. El monarca, encara que estava de bon humor, es va irritar contra ell i va dir:
- Aquests que vesteixen el mantell esparracat són bruts com els animals i manquen d'educació i humilitat.
El visir va reprendre al dervishe dient:
- Oh dervishe! El sultà de tota la terra acaba de passar. No vas a donar-li homenatge com és degut?
El dervishe va respondre:
- Que el sultà busqui homenatges en aquells que esperen beneficiar-se de la seva bona voluntat. Digui-li, a més, que els sultans es van crear per protegir als seus súbdits, i no els súbdits per servir als reis.

El rei és el guardià dels pobres
encara que el seu regne sigui esplèndid.
Les ovelles no són per al pastor,
sinó que el pastor està per tenir cura de les ovelles.
Si veus a un home afortunat,
investiga a veure qui és desgraciat per la seva causa.
Espera uns dies i la pols haurà consumit el seu cervell.
La diferència entre sobirania i servitud no dura indefinidament.
Quan s'hagi complert el decret del destí
i exhumin les cendres dels morts,
com distingiràs les del pobre de les del ric?
El rei va quedar impressionat per la saviesa del dervishe i va dir:
- Demana'm un desig.
El dervishe va respondre:
- El que desig de tu és que no tornis a molestar-me.
- Dóna’m, doncs, algun consell - va dir el rei.
El dervishe va contestar:
- Ara que tens entre les mans el poder i la sobirania, recorda que passen de mà en mà.

inici

servei (+ llibertat )

El sufi contra el poder III
Sâdi de Shiraz
Procedència: Col·laborador/a . www.WebIslam.com Sâdi de Shiraz

Un monarca injust va preguntar a un home just quin acte de pietat li recomanava:
Ell va respondre:
- La vostra migdiada, Senyor, doncs durant aquest breu temps el poble està lliure de la vostra tirania.
Vaig veure a un tirà dormint
i vaig pensar: 'Seria millor que dormís sempre'.
Quan un home és millor adormit que despert,
està millor mort que viu.

inici

servei (+ confiança ) La bossa dels desitjos Graciela Heger A Procedència: Col·laborador/a Un emperador va sortir del seu palau per fer una passejada matutina, i, a les portes del mateix palau, es troba amb un captaire. Suposant la comanda d'una almoina, li va preguntar: - Què vols? El captaire el va mirar i li va dir: - Em preguntes d'una manera... com si tu poguessis satisfer el meu desig. L'emperador li va respondre: - Per descomptat que puc satisfer el teu desig... Quin és? I el captaire li va dir: - Pensa dues vegades abans de prometre. L'emperador, començant a molestar-se, va insistir: - Et donaré qualsevol cosa que demanis. Sóc una persona molt poderosa, i extremadament rica... què pots tu desitjar que jo no pugui donar-te? El captaire li va dir: - És un desig molt simple... veus aquesta bossa que duc amb mi?... pots omplir-la amb alguna cosa valuosa? - Per descomptat - va dir l'emperador. I va cridar a un dels seus servidors i els va dir: - Ompliu de diners la bossa d'aquest home. Els servidors ho van fer... i els diners, tot just ficats a la bossa, van desaparèixer. En van anar tirant més i més, i va passar el mateix, els diners, desapareixien a l'instant. La bossa del captaire, per tant, sempre estava buida. La remor d'aquesta escena va córrer ràpidament per tota la ciutat i aleshores una gran multitud es va reunir allà, posant en joc el prestigi de l'emperador. Aleshores l'emperador li va dir als seus servidors: - Estic disposat a perdre el meu regne sencer, però aquest captaire no es sortirà amb la seva, ja que em deixarà en ridícul davant del poble. Diamants, perles, maragdes... un a un els tresors de l'emperador anaven ingressant a la bossa, que no semblava tenir fons. Tot el que s'hi anava tirant, desapareixia immediatament. Era el capvespre i havent quedat l'emperador ja sense cap cosa que col·locar a la bossa del captaire (havent arribat fins i tot a desprendre's de joies que havien pertangut a la seva família per segles), es va llençar als peus del captaire i, admetent la seva derrota, li va dir: - Has guanyat tu, però abans que marxis, has de satisfer la meva curiositat: quin és el secret de la teva bossa? El captaire li va dir: - El secret?... està simplement feta de desitjos humans. inici	ALTRES VALORS amistat amor aprenentatge austeritat autenticitat autocreixement autoestima bondat celebració coherència compartir compromís comunicació comunitat confiança consciència constància contemplació creixement donació ecologia esperança espiritualitat família fe felicitat generositat gratitud igualtat interioritat justícia llibertat paciència parella pau perdó perseverança proïsme quotidianitat recerca respecte responsabilitat sensibilitat sentit senzillesa servei sociabilitat solidaritat tolerància treball vida
servei (+ solidaritat ) Et vaig fer a tu Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Al carrer, vaig veure a una nena tremolant de fred amb un vestidet lleuger, amb poca esperança de trobar una menjada decent. Em vaig enutjar i li vaig dir a Déu: - Per què permets això? Per què no fas quelcom per a remeiar això? Per una estona Déu no va dir res i aquella nit, Ell va respondre de sobte dient: - Ja vaig fer quelcom per a remeiar-lo... Et vaig fer a TU. Moltes vegades culpem a Déu per totes les coses que passen, i li recriminem que permeti que passin, i no pensem que realment Déu confia en nosaltres per a fer d'aquest un món millor. Déu no ens anul·la, ens permet ser part de la seva creació, demostrant al mateix temps que tenim la capacitat per a ajudar als altres. La pròxima vegada que vegis una injustícia, no diguis Pobre! o Per què Déu permet això?, sinó actua, perquè la teva fe es demostra amb els teus actes ( Sant Jaume ho diu en una de les seves cartes) - Vinga!, demostra als altres, que Déu es recorda d'ells... per mitjà TEU. inici
servei (+ proïsme ) Auxili en la pluja Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Una nit, a dos quarts de dotze, una dona afro americana d'edat avançada estava aturada a la cuneta d'una autopista d'Alabama, tractant de suportar una forta tempesta. El seu cotxe s'havia espatllat i necessitava desesperadament seguir camí. Tota mullada, va decidir parar el proper cotxe. Un jove blanc es va parar a ajudar-la, malgrat tots els conflictes que havien tingut lloc durant els anys 60. El jove la va portar a un lloc segur, la va ajudar a trobar assistència i li va buscar un taxi. Ella semblava estar força preocupada. Va anotar l'adreça del seu salvador, li va donar les gràcies i se'n va anar. Passats set dies, van trucar a la porta de casa seva. Amb gran sorpresa, uns missatgers, li portaven un televisor pantalla gegant a color. Tenia una nota especial adjunta al paquet. Aquesta deia: "Moltíssimes gràcies per ajudar-me a l'autopista l'altra nit. La pluja va empapar la meva roba i també el meu esperit. Gràcies a vostè, al seu ajut... vaig poder arribar al costat del llit del meu marit agonitzant, just abans que morís. Que Déu el beneeixi per ajudar-me i per servir als altres desinteressadament. Sincerament: La Senyora de Nat King Cole." inici
servei (+ donació ) Ni per un milió de dòlars Autor/a: Desconegut/da Procedència: Col·laborador/a Un periodista va visitar un dia a la mare Teresa de Calcuta mentre ella estava ocupada a guarir a un malalt en un estat veritablement repugnant. - Jo no faria això - va dir el periodista a la mare Teresa - ni per un milió de dòlars - Per un milió de dòlars tampoc jo ho faria- va respondre la mare Teresa, i va seguir en la tasca tan repugnant per al periodista però la més natural per a ella que veia en el malalt al germà necessitat. inici
servei (+ respecte ) La girafa que volia ser reina Carme Aymerich Procedència: Col·laborador/a. Col. Desplega la vela Hi havia una girafa que volia ser reina de tots els animals de la prada, fins i tot, dels que viuen a dins de la jungla. Deia: - Jo sóc la més alta i des del cim el meu cap ho domino tot. Però els cérvols, els búfals, els elefants i els micos volien que llur Rei fos el lleó. Perquè el lleó és valent, ferotge i espanta a tothom,. La girafa pledejà i pledejà fins que la feren Reina perquè deixés d’amoïnar-los. Dos amics hagueren de fer esqueneta per posar-li la corona. Al cap de pocs dies aparegueren uns caçadors amb uns fusells , ganivets, sarrons i trampes. Els animals, espantats, cuitaren a amagar-se a llurs caus. La girafa corregué més que ningú. - És clar, amb les potes tan llargues! - I s’arraulí darrera matolls i uns roquissars perquè tenia molta, molta por. Aleshores, majestuós i ardit, sortí el lleó rugint amb ferotgia i esmolant les ungles, a punt de saltar. Quin esglai, els caçadors! Fugiren corrents, cames ajudeu-me, llançant enlaire fusells i sarrons. La girafa quan dels caçadors no en quedà ni rastre, anà envers el lleó i li posà la corona. Tu ets el veritable rei – li digué - , jo he estat presumida i poruga Tots els animals ho celebraren amb una gran festa inici
servei (+ voluntariat ) L’ocell de foc Autor/a: Desconegut/da Procedència: Coaborador/a Això va succeir fa molt de temps. Un dia un estrany ocell de plomes lluminoses va arribar volant a un poblet indi. Dos homes, en veure’l, van anar a cercar les fletxes i els arcs. Un altre home digué: - No, no el mateu! I adreçant-se a l’ocell, li va preguntar: - Ocell bonic, què és això que brilla i il·lumina el teu plomatge? - És foc - digué l’ocell. - Foc? Què és el foc? Per a què serveix? - A l’hivern el foc escalfa - digué l’ocell - Amb el foc es pot rostir el peix i la carn i és molt més bo que cru. - Bonic ocell, dóna’ns foc - pregaren els indis. - Jo dono foc a aquell que n’és digne. Arreplegueu fusta seca, cerqueu-ne una branca cadascú. Molts començaran a collir llenya i cadascú es preparà amb una branca seca i dura a la mà. - El més digne m’atraparà - digué l’ocell. Obrí les ales i es va posar a volar Tothom, homes i dones, joves i vells, nens i nenes anaren corrent darrera seu. Uns saltaven damunt les pedres, o pujaven per les roques, altres corrien per la riera o nedaven pel riu. L’ocell volava i volava i sempre anava sol davant de la gent. La brillantor i la llum de les seves plomes els endinsava cap a la foscor del bosc, cap els prats extensos, cap els pujols o els aiguamolls. Havia passat el temps des que la gent sortí del poble i tothom estava cansat. Els qui havien corregut pels aiguamolls anaven molls i bruts. Els qui havien escalat les roques tenien les mans i les cames plenes d’esgarrinxades i els vestits esquinçats. Uns digueren: - Volem tornar a casa. Ves a saber si és veritat que l’ocell ha enraonat! Altres van dir: - És molt perillós això de perseguir l’ocell; algú podria morir als aiguamolls. Molts van tornar a casa perquè van pensar que mai no l’atraparien . Va arribar un moment en que, els qui anaven darrera l’ocell, ja eren molt pocs. Finalment un l’atrapà. - Ocell bonic, dóna’m el teu foc! He corregut darrera teu a través dels l’aiguamolls, del bosc i per les pastures immenses i t’he atrapat el primer. - És cert - digué l’ocell - però, no has vist aquell xicot que corria al teu costat? Ha caigut en un forat de l’aiguamoll i tú no l’has ajudat a sortir. No, no et donaré el foc. L’ocell estengué les ales i tornà a volar. Una estona després un altre home tornà a atrapar-lo. - Ocell bonic, dóna’m el teu foc! He corregut a través de l’aiguamoll, del bosc, i de les àmplies pastures i t’he agafat. - És cert - digué l’ocell - però, no has vist una dona que corria al teu costat? S’ha quedat enganxada entre les punxes d’una bardissa. Per què no l’has ajudat? No, no et donaré el foc. L’ocell reprengué el vol. A partir d’aquell moment ningú més va córrer al seu darrera. Amb les seves plomes lluminoses, l’ocell tornà a volar per sobre el poble. En una cabana, asseguda al costat del llit del seu pare vell i malalt, hi havia una dona jove. L’ocell entrà a la cabana i digué a la noia - Agafa la teva branca, toca les meves plomes amb ella. Tu duràs el foc al poble, - Jo no he fet res per guanyar-lo; no he corregut darrera teu, perquè el meu pare és vell i està malalt i no el puc deixar sol. No sóc digne de dur el foc al poble. - Tu n’ets la més digna. La noia acostà la branca a les plomes de l’ocell i en saltà una guspira que encengué la branca. Immediatament s’inflamà i esdevingué una flamarada brillant. L’ocell s’allunyà i la noia dugué el foc a les altres cabanes. inici
servei (+ solidaritat ) La fulla que volia volar Autor/a: Desconegut/da Procedència: Coaborador/a A la tardor els arbres perden les fulles. Aquesta és la història d’una fulla que, a poc a poc, anava perdent el seu color verd i s’anava tornant marró. La fulla sabia que aviat cauria de l’arbre. Havia vist com les seves companyes havien anat a parar a terra. La nostra fulla volia volar. Era la seva gran il·lusió des de que va néixer. Mentre era a la branca del gran arbre passava hores i hores contemplant com volaven els ocells. Volia volar com ells. Un dia que plovia molt un ocellet es va para a la branca on era la fulla. L’ocell es va posar a plorar. - Per què plores? - La meva família té el niu al campanar de l’església. Jo sóc petit i estic xop. Amb les ales tan mullades és molt difícil que pugui volar fins allí. La fulla era molt llesta i va tenir una gran idea. Una idea que servia per ajudar l’ocellet i, a més a més, faria que es complís el seu desig de volar. - No t’amoïnis, ocellet. Jo t’ajudaré. Arranca’m de l’arbre i et serviré de paraigua. Et protegiré de la pluja i no et mullaràs. Així ho van fer i van arribar feliçment al campanar. La família de l’ocellet es va posar molt contenta en veure arribar el petit. Van donar les gràcies a la fulla i li van proposar que es quedés a viure amb ells. La fulla els protegiria de la pluja i del fort sol i realitzaria el seu somni de volar. La fulla va acceptar i plegats foren molt feliços. inici
servei (+ proïsme ) Oh Home! Gandhi Procedència: Col·laborador/a Encara que et sentis cansat, oh home!, no descansis; no cesis en la teva lluita solitària, segueix endavant i no descansis. Caminaràs per vies confuses i embolicades i només salvaràs unes quantes vides tristes. Oh home!, no perdis la fe, no descansis. La teva pròpia vida s'esgotarà i anul·larà, i trobaràs creixents perills en la jornada. Oh home!, suporta totes aquestes càrregues, no descansis. Salta sobre les teves dificultats encara que siguin més altes que les muntanyes, i encara que més enllà només hi hagi camps secs i nus. Oh home!, no descansis fins arribar a aquests camps. El món enfosquirà i tu l'il·luminaràs i dissiparàs les tenebres. Oh home!, encara que la vida s'allunyi de tu, no descansis. Oh home!, no descansis; engendra descans per als altres. inici
servei (+ respecte ) El sufi contra el poder II Sâdi de Shiraz Procedència: Col·laborador/a . www.WebIslam.com Un dervishe que havia fet vot de soledat s'havia retirat a un desert quan va passar un rei amb el seu seguici. El dervishe, que es trobava en estat de meditació contemplativa, no va aixecar la cap, ni tan sols es va adonar del seguici. El monarca, encara que estava de bon humor, es va irritar contra ell i va dir: - Aquests que vesteixen el mantell esparracat són bruts com els animals i manquen d'educació i humilitat. El visir va reprendre al dervishe dient: - Oh dervishe! El sultà de tota la terra acaba de passar. No vas a donar-li homenatge com és degut? El dervishe va respondre: - Que el sultà busqui homenatges en aquells que esperen beneficiar-se de la seva bona voluntat. Digui-li, a més, que els sultans es van crear per protegir als seus súbdits, i no els súbdits per servir als reis. El rei és el guardià dels pobres encara que el seu regne sigui esplèndid. Les ovelles no són per al pastor, sinó que el pastor està per tenir cura de les ovelles. Si veus a un home afortunat, investiga a veure qui és desgraciat per la seva causa. Espera uns dies i la pols haurà consumit el seu cervell. La diferència entre sobirania i servitud no dura indefinidament. Quan s'hagi complert el decret del destí i exhumin les cendres dels morts, com distingiràs les del pobre de les del ric? El rei va quedar impressionat per la saviesa del dervishe i va dir: - Demana'm un desig. El dervishe va respondre: - El que desig de tu és que no tornis a molestar-me. - Dóna’m, doncs, algun consell - va dir el rei. El dervishe va contestar: - Ara que tens entre les mans el poder i la sobirania, recorda que passen de mà en mà. inici
servei (+ llibertat ) El sufi contra el poder III Sâdi de Shiraz Procedència: Col·laborador/a . www.WebIslam.com Sâdi de Shiraz Un monarca injust va preguntar a un home just quin acte de pietat li recomanava: Ell va respondre: - La vostra migdiada, Senyor, doncs durant aquest breu temps el poble està lliure de la vostra tirania. Vaig veure a un tirà dormint i vaig pensar: 'Seria millor que dormís sempre'. Quan un home és millor adormit que despert, està millor mort que viu. inici