Sociabilitat ( + comunitat )
Assemblea a la fusteria
Martha Lambrechts
Procedència: Col·laborador/a
Diuen que una vegada hi va haver una estranya assemblea
a la fusteria. Va ser una reunió de totes les eines... per a
arreglar les seves diferències.
El martell va exercir la presidència, però l'assemblea
li va notificar que havia de renunciar. La causa? Feia massa soroll!
I, a més, es passava el temps colpejant. El martell va acceptar
la seva culpa, però va demanar que també fos expulsat
el cargol; va dir que calia donar-li moltes voltes perquè servís
de quelcom.
Davant de l'atac, el cargol va acceptar també, però al
seu torn va demanar l'expulsió de la llima. Va fer veure que
era molt aspra en el seu tracte i sempre tenia friccions amb els altres.
I la llima va estar d'acord, a condició que fos expulsat el metre
que sempre se la passava mesurant als altres segons la seva mesura,
com si fos l'únic perfecte.
En això va entrar el fuster, es va posar el davantal i va iniciar
el seu treball. Va utilitzar el martell, la llima, el metre i el cargol.
Finalment, la tosca fusta inicial es va convertir en un moble la mar
de bonic.
Quan el taller va quedar un altre cop sol, l'assemblea va reprendre
la deliberació. Va ser llavors quan la serra va prendre la paraula
i va dir: -Senyors, senyores: ha quedat demostrat que tenim defectes,
però també ha quedat clar que el fuster treballa amb les
nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos. Així
que no pensem ja en els nostres punts febles i concentrem-nos en la
utilitat del millor de cadascú.
L'assemblea va trobar llavors que el martell era fort, el cargol unia
i donava força, la llima era especial per a afinar i perfilar
asprors i van observar que el metre era necessari i exacte. Es van sentir
llavors un equip capaç de produir mobles de qualitat. Es van
sentir orgullosos de les seves fortaleses i de treballar junts.
Passa el mateix amb els éssers humans. Observeu-ho i ho comprovareu.
inici
|
ALTRES
VALORS
amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida
|
Sociabilitat
( + autenticitat )
Com és la gent?
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a
Un jove nouvingut a un poble va preguntar a un ancià
que estava amb el seu nét:
- Com és la gent que viu aquí?.
L'ancià li va respondre amb una altra pregunta:
- Com és la gent del lloc d'on véns?
El jove li va dir:
- Molt egoista, envejosa i venjativa
El vell va replicar...
- Doncs aquesta mateixa gent trobaràs aquí
Més tard va arribar un altre jove que va fer la mateixa pregunta
que l'anterior. L'ancià li va fer la mateixa pregunta:
- Com és la gent del lloc d'on véns?
El jove li va contestar:
- Digne de confiança, amable, justa, i amb molt d'amor per als
altres...
Al que l'ancià li contestà:
- Doncs aqueixa mateixa gent és la que trobaràs aquí!
El nét de l'ancià va preguntar llavors:
- Per que has dit això avi?
I el seu avi li va respondre:
-Cadascú, crea el seu ambient extern amb el que surt de l'interior
del seu cor, i per la seva forma de percebre les coses...
inici
|
Sociabilitat ( + col·laboració
)
Burros, més que burros
Alfonso Francia
Procedència: Col·laborador/a . “Històries
de la vida”
Dos burros estaven lligats entre si. A l'un i l'altre
costat, a cinc metres aproximadament, el seu amo havia posat dos munts
de verda i rica userda. Maldestres, com a burros que eren, apressats
per la fam, es van entestar a menjar cadascú del munt que tenien
més a prop. Tantes eren les ànsies per menjar, tant l'esforç
en tirar cadascú pel seu costat, tanta l'obcecació i la
cabussaria i tant el seu egoisme, que es van esgotar sense provar mos.
A punt van estar, cadascú pel seu costat, de tocar amb el seu
morro l'herba de davant però no ho van aconseguir. Això
va augmentar més el seu patiment, la seva angoixa i el seu esforç
inútil.
Van passar així una hora, fins que, extenuats per la fam, el
treball i la ràbia, van caure a terra a dos dits (a dos dits
tan sols!) de la userda.
Dues vaques que passaven per allí, en meravellosa camaraderia,
es van aturar i, amb parsimònia intel·ligent, van liquidar
un dels munts i, després, amb idèntica entesa, van acabar
amb el segon.
|
Sociabilitat ( +
compartir )
Els músics
de Bremen
Tradicional
Procedència: Col·laborador/a
Hi havia una vegada un burro que treballava en una granja. Quan el burro
es va fer vell, el seu amo va decidir portar-lo a l'escorxador. Però
el burro va descobrir els seus plans i va escapar de la granja. -Quina
injustícia! He gastat tota la meva vida i les meves forces al
servei de l'amo... i mira com m’ho agraeix!, murmurava el burro.
Llavors, va pensar anar a la ciutat de Bremen per fer-se músic
de la banda municipal. Pel camí va trobar un gos de caça
i li va preguntar: -Amic, per què corres amb la llengua fora?.
-Perquè sóc vell i el meu amo vol matar-me.... El burro
va escoltar totes les desgràcies del gos i va dir: -Company,
vine amb mi a Bremen i ens farem músics de la banda municipal.
Jo tocaré la guitarra i tu el tambor.
Al cap d'una estona, el burro i el gos es van trobar amb un gat. -Company,
per què estàs trist?, li van preguntar. -Com que ja sóc
vell, la meva ama vol ofegar-me. Per això he escapat i ara no
sé com em guanyaré la vida... -No et preocupis - li van
dir -; la teva història és igual que la nostra. Vine amb
nosaltres, ens farem músics.
Una mica més endavant, el burro, el gos i el gat van sentir un
gall que cantava, semblava que s'anava a trencar la gargamella. El gall
els va dir: -Quina injustícia! Tota la vida he treballat de despertador
i demà pensen tirar-me a la sopa... Ara, canto fins a desganyitar-me
mentre puc. Llavors, el burro li va dir: -No tens cervell sota d'aquesta
cresta? Vine amb nosaltres a Bremen. Serem músics de la banda
municipal.
Però la ciutat de Bremen estava lluny i la nit se’ls va
tirar damunt a mig camí. Els quatre músics van decidir
passar la nit al costat d'un arbre gran. El burro i el gos es van quedar
sota l'arbre, el gat va enfilar a una branca i el gall es va encimbellar
a la branca més alta. Des d'aquella alçària, el
gall va cridar: -Es veu una llum a la llunyania...!. -Anem allà,
companys - va dir el burro -; segur que és millor fonda que aquesta.
Quan van arribar a la casa, el burro va guaitar a una finestra i va
dir: "-Hi ha un grup de bandits asseguts a la taula. Tenen preparat
un sopar fastuós. Els animals, després d'alguna discussió,
van preparar un pla per treure els bandits. El burro va recolzar les
potes davanteres en la finestra; el gos es va posar damunt del burro;
el gat es va encimbellar sobre el gos i el gall, sobre el cap del gat.
A un senyal, tots van començar la seva música: el burro
bramava, el gos bordava, el gat miolava i el gall cantava. I, a un senyal,
tots es van tirar sobre la finestra. El vidre es va trencar en mil trossos
i els bandits van cridar esglaiats: -Fantasmes! La casa està
embruixada!". I tots van fugir espantats al bosc.
Llavors, els quatre músics de Bremen es van asseure a la taula
i van gaudir de tots els aliments. Quan van acabar de sopar, van apagar
el llum i es van jeure. Quan els bandits es van tranquil·litzar,
el capità va manar a un que fos a la casa per espiar. El bandit
va entrar sense fer soroll; al fons de l'habitació brillaven
els ulls del gat. El bandit va pensar que era foc i va acostar un llumí
per encendre una vela. Llavors, el gat es va llançar sobre ell
i li va esgarrapar la cara; en la seva fugida va ensopegar amb el gos
i aquest li va mossegar la cama; finalment, el burro li va atiar una
guitza tremenda. Quan escapava aterrit va sentir cantar al gall: "Quiquiriquic!".
El lladre va tornar al costat dels seus companys i els va dir: -A la
casa hi ha una bruixa horrible. Tot just entrar m’ha esgarrapat
la cara. Després, m’ha agafa’t la cama amb unes tenalles
i un monstre negre i pelut m’ha copejat amb una porra. Quan escapava,
un fantasma va cridar: Porteu-lo aquí!".
A partir d'aquell dia, els bandits no es van atrevir a tornar a la casa
i els quatre músics de Bremen es van quedar en ella per sempre.
inici
|
Sociabilitat ( + coherència
)
Protegir-se mútuament
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Coaborador/a
Durant l'era glacial, molts animals morien a causa
de fred.
Els porcs espins van percebre aquesta
situació i van acordar viure en grup, així es donaven
abric i es protegien mútuament. Però les espines de
cadascú ferien els veïns més pròxims, precisament
a aquells que els hi donaven escalfor, i per això es van separar
els uns dels altres.
Però van tornar a sentir fred
i van haver de prendre una decisió: o desapareixien de la faç
de la terra o acceptaven les espines dels seus veïns.
Amb saviesa, van decidir tornar a
viure junts. Així van aprendre a viure amb les petites ferides
que una relació molt propera podia ocasionar, perquè
el que realment era important era l'escalfor de l'altre.
I van sobreviure!
inici
|
|
|
| |
