* pregàries
TEMPS LITÚRGIC: QUARESMA, PASSIÓ, CREU*

La realitat Acte d'Abandonament Acte de contriccióLa Quaresma per a mi... - El Verb es va fer carn - Senyor, a Jesús el perseguiren - No tingueu por dels qui maten - Ensenya'ns a patir amb Jesús - Definint la Quaresma - Credo quaresmal - Senyor, fes que sigui d'aquells - Ajuda'm a fer silenci - Acte d'abandonament - Crist, saviesa de Déu És massa Himne quaresmalHimne a Déu Pare - Escolta'm - Cançó de bressol de la neu

 


La realitat
Ignacio Ellacuría
Procedència: Col·laborador/a

Fer-nos càrrec de la realitat
Carregar amb la realitat
Encarregar-se de la realitat
amb misericòrdia.

inici

 

ALTRES TEMES

Agraïment
Alegria Felicitat Humor
Amistat Amor
Amor Caritat
Bellesa Creativitat
Col·laboració Disponibilitat
Confiança
Constància Esforç
Convivència
Creixement Maduresa
Diàleg Comunicació
Diversitat Tolerància
Don Bosco Esperit Salesià
Drets Humans Justícia
Economia Política
Esperança
Família
Fe
Fidelitat
Guerra Pau
Jesús Evangeli
Llibertat Esclavatge
Maria
Missions Domund
Natura Ecologia
ONG's Voluntariat
Perdó
Respecte
Sentit de la Vida Vocació
Senzillesa Austeritat
Silenci
Sinceritat Autenticitat
Temps litúrgic: Advent
Temps litúrgic: Nadal
Temps litúrgic: Pasqua
Temps litúrgic: Quaresma Passió
Treball
Unió
Vacances Lleure
z- Altres
z-Altres 2
z-Altres 3
z-Altres 4
z-Altres 5

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Acte d'abandonament
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

En les teves mans, oh Déu, m'abandono,
modela aquesta argila,
com fa amb el fang el terrisser.
Dóna-li forma, i després, si així ho vols
fes-la trossos.
Mana, ordena què vols que faci?
Que vols que jo no faci?.

Elogiat i humiliat, perseguit,
incomprès i calumniat,
consolat, dolorit, inútil per a tot,
només em queda dir a exemple de la teva mare:
"Faci's en mi segons la teva Paraula".

Dóna'm l'amor per excel·lència,
l'amor de la creu;
no una creu heroica que pogués satisfer
el meu amor propi;
sinó aquelles creus humils i vulgars
que porto amb repugnància. La que trobo
cada dia en la contradicció,
en l'oblit, el fracàs, en els falsos
judicis, en la indiferència,
en el rebuig i el menyspreu dels altres,
en el malestar i en la malaltia,
en les limitacions intel·lectuals
i en l'aridesa, en el silenci del cor.

Només llavors Tu sabràs que t'estimo,
encara que jo mateix no ho sàpiga,
però això basta.
Amén

inici

 
 


Acte de contrició
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Senyor Jesús,
rostre humà de l'amor de Déu,
aquí em tens, davant teu,
amb els meus pecats i pobreses,
la meva inconstància i la meva ingratitud
cap a la generositat que incondicionalment m'ofereixes.

Déu Pare, m'has creat per gaudir de l'amistat divina,
però una vegada i una altra trenco la meva relació amb tu;
Jesús, Bon Pastor, m'has regalat una vida nova per la teva Creu i la teva Resurrecció,
però jo m'entesto a tornar a ser un "home vell";
Esperit Sant, tu m'has santificat en el Baptisme,
però no deixo que aquest do doni fruit en mi.

Al do de Déu que m'ha fet fill seu
responc amb una vida lluny dels valors de l'Evangeli:
amb el pecat
m'oposo al projecte de Déu,
que no és un altre que la meva pròpia felicitat.
Reconec, amb vertader dolor,
que les meves actituds i actes
han enfosquit la meva condició de fill de Déu
i han causat mal als meus germans.

Senyor Jesús, Bon Pastor,
ajudat pel teu Esperit, que inspira tota obra bona,
em proposo celebrar amb goig el Sagrament del Perdó,
signe de l'amor del Pare que em reconcilia també amb l'Església.
Vull seguir-te novament pel camí de l'Evangeli
i reconstruir, des de la caritat,
el que el meu egoisme va destruir,
sabent que on jo he posat el pecat tu poses sempre la gràcia.
AMÉN.

inici

 
 


La Quaresma per a mi...
Autor/a: Desconegut/a
Procedència: Col·laborador/a -
El Salmista

Amics meus:
per mi,
la Quaresma no és un temps trist,
sinó de retornar al camí de la Pau amb alegria,
de, com el fill pròdig, tornar a la calorosa abraçada del Pare
que tot ho excusa.
De posar-se en mans de Jesús,
de seguir les seves petjades a la sorra,
de prendre's més moments per pregar.

És un temps de recolliment,
però també de mirar al teu voltant i escoltar.
D'aprofundiment de la Fe,
de despertar les inquietuds,
de buscar respostes,
i a voltes noves preguntes.
De defugir les falses imatges de Déu:
el Déu-llei, el Déu-policia, el Déu-soluciona-La-Vida,
el Déu-ciència, el Déu-que-Té-La-Culpa-De-Tot, ...
de no conformar-se amb el que ja saps,
o el que t'és més fàcil de creure.
De donar-se més al germà que ens necessita.
De revisar tot allò superflu,
que ens lliga a la terra i ens deslliga de la felicitat.

És un temps de cercar la llibertat,
d'apassionar-se per la vida,
hi ha tant a fer i tant poc temps!

Jo, el salmista, sóc feble,
sovint passo por i angoixa,
però em sento ESTIMAT,
no sé com explicar-ho,
aquesta és l'alegria que m'omple cada matí.
Passo molts moments de dubte:
estic buscant el meu camí,
però em sento ACOMPANYAT.

A tots vosaltres que em llegiu:
deixeu-vos estimar pel Pare!
deixeu-vos guiar per Jesús!
Només vosaltres podeu obrir les portes
de la vostra felicitat,
de la vostra llibertat
us toca a vosaltres escollir....
o potser el temps ha escollit per tu?

Bona Quaresma.

inici

 
 


El Verb es va fer carn
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

En Jesús, el Verb
s'ha fet carn,
paraula corporal
vestida de temps i espai,
crit i tremolor,
gest i tendresa,
accessible a l'ull, a la carícia i a cau d'orella,
originalitat inesgotable
sorgint al mig de la vida quotidiana,
fidelitat crucificada,
gruix humà
ressuscitat del sepulcre
del sanedrí i de l'imperi
per la força de l'Esperit.

Tot el nostre cos
espera aquesta Paraula
des del primer segon
d'existència,
per anar-se'n fent
en la trobada amb ella,
carn alliberada,
cosmos redimit,
transparent centelleig
del dolor quotidià,
esperança que brilla
enmig dels límits
de la condició humana,
tros d'història
transportada a l'infinit
en la reconciliació
sense fi i sense distàncies
de la vida ressuscitada.

El Verb encarnat
està tot ell orientat
cap a nosaltres,
esforç infinit
de Déu que s'expressa
en la proximitat corporal
d'una vida caminant
pels més estrets
carrerons torçuts,
de la mateixa manera
que s'endinsa pel seu Esperit
fins a la més íntima
porta estreta
de mi mateix.

I tots nosaltres,
plens de noms i de dates,
d'aromes i de cops
en els costures de la carn,
ens anem fent
infinits en la seva abraçada.

inici

 

 


Senyor, a Jesús el perseguiren
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Senyor, a Jesús el perseguiren,
l'apressaren, el mataren,
per anunciar la bona notícia del Regne,
per acollir els pecadors,
per defensar l'adúltera.
Hi ha homes i dones
que han fet seva la causa de Jesús,
per això són vexats, perseguits, assassinats.

Concedeix-nos la força del teu Esperit,
per mantenir-nos forts,
en la confessió de fe en Jesús mort i ressuscitat,
en el servei als pobres,
en el seguiment de Jesús sense condicions.
Concedeix als teus servents
de predicar la teva Paraula amb valentia.

inici

 

 


No tingueu por dels qui maten
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Senyor, tu ens dius:
"No tingueu por dels qui maten",
i nosaltres estem plens de pors.
Por que el company de tertúlia o de feina
sàpiga que som dels teus.
Ens fa por jugar-nos la pell pel Regne,
per la solidaritat amb els pobres,
per les reivindicacions justes,
per la causa dels no rentables
d'una societat consumista.
Ens fa por perdre el nostre lloc de privilegi,
el nostre prestigi, els nostres diners,
per un "galileu" condemnat,
a qui tragueren fora de la ciutat per matar-lo,
i que no disposava ni de dos pams de terra.
per a ser enterrat.
Envia de nou, Senyor, el teu Esperit
sobre els qui avui ens anomenem
els teus deixebles,
perquè anunciem amb valentia
el Regne i la seva justícia
perquè ens fem pobres amb els pobres,
davant el poder que els oprimeix i els explota,
perquè siguem els profetes de la nova denúncia,
els testimonis incòmodes per als injustos,
compromesos de ple amb els qui tu estimares
fins a deixar-hi la vida,
amb els habitants de barris i guetos marginals
amb els que la societat del benviure etiqueta,
com a "gent de malviure".
Senyor,
amb orgull ens proclamem els teus deixebles,
i mai no hem estat inquietats
ni molt menys perseguits per la teva causa;
ens diem solidaris,
i mai els amos del poder i dels diners
no ens han expulsat de les seves "sinagogues"
per denunciar la seva explotació i la seva injustícia.
Senyor, que puguem sentir dels teus llavis:
"Veniu, beneïts del meu Pare,
perquè anunciàreu amb coratge
l'Evangeli del Regne,
perquè estiguéreu amb el pobre,
perquè denunciàreu els polítics que castiguen
a gitanos, negres i emigrants,
i que per tot això fóreu perseguits."

Senyor, Jesús vingué i ens parlà de tu.
Desmuntà falses imatges
que amagaven el teu veritable rostre.
T'assembles més al pare bondadós,
a la mare tendra,
que al Déu que fa por
i que empra amb mestratge raigs i trons.
Tu ets el Déu feliç
i reparteixes felicitat
als pobres de naixement,
a qui hem fabricat amb les nostres injustícies,
amb les nostres estructures de pecat,
amb els nostres cors durs de rics satisfets.
Senyor, només tu ets capaç de fer feliç
el nen que plora, perquè té gana,
la mare que no té llet per donar-li de mamar,
el qui porta en la seva carn
les cicatrius de la guerra,
el qui té la pell marcada
pels senyals de la tortura.
Senyor, tu ets el Déu humil que fa feliços
els qui no es rebel·len
contra la mà que els fereix,
els qui retornen somriure per insult,
els qui no tornen odi per odi,
bufetada per bufetada,
sinó que ofereixen l'altra galta.
Senyor, tu fas feliços
els qui la seva fam més apressant
és la fam de justícia,
els qui tenen set insadollable
d'igualtat d'oportunitats,
de drets, de benestar,
de xifres en tots els comptes corrents,
oberts i per obrir.
Tu, el Déu misericòrdia, fas feliços
els qui practiquen misericòrdia,
amb l'apallissat arran del camí,
amb la prostituta, amb el drogoaddicte,
amb el negre, amb el gitano,
amb tots els qui la societat llença al carrer,
com a deixalla humana.
Senyor, tu fas feliços els nets de cor i de mirada,
els qui no es taquen les mans
amb el tràfic d'influències, amb el diner negre,
amb la sang d'innocents pagada com a preu.
Senyor, tu ets el Déu de pau
i ets feliç amb els no violents,
amb els pacífics,
amb els insubmisos,
amb els objectors a la guerra,
a les armes que fereixen i que maten,
amb els qui defensen la mare naturalesa
de tota forma d'agressió.
Tu, el Déu perseguit i Déu dels perseguits,
ets la felicitat dels qui es juguen la pell
per la causa de la justícia,
dels qui pateixen l'agressió
de la mentida a la tortura,
per defensar el dèbil contra els poderosos.

inici

 

 


Ensenya'ns a patir amb Jesús
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Senyor, encara que ens rebel·lem,
Encara que maleïm la nostra sort,
el dolor és aquí enganxat a la nostra carn.
Que difícil creure que, els qui hem estat creats
per viure i ser feliços,
ens vegem torturats sense remei,
per la malaltia que es clava en els nostres ossos,
per germans de carn i sang
que torturen, maltracten i maten els seus germans,
carn de la seva carn i os dels seus ossos.
Senyor, dóna'ns fortalesa per afrontar el dolor
que no podem desterrar de les nostres vides;
generositat sense límit per a ser bàlsam
en les ferides dels més colpits pel sofriment.
Per molt que el dolor colli,
que no dubtem que tu hi ets,
encara que et facis impalpable i invisible,
i que el nostre patiment és fecund,
quan patim pels altres, com Jesús.

inici

 

 


Definint la Quaresma
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a - El Salmista 133

La Quaresma és mirar bé a Jesús, mirar el seu rostre,
aprendre els seus trets de memòria,
interioritzar-los, que siguin teus,
que formin part de la teva història.

La Quaresma és pujar fins el Tabor, fins al Calvari,
anar des del desert fins a la Pasqua,
sense mirar enrera, i sense perdre's,
superant l'esforç en l'esperança.

La Quaresma és obrir casa teva totalment - desordenada, fosca -,
i deixar entrar el vent que la netegi,
i que entri tot el sol radiant, que l'il·lumini,
i en acolorit vitrall es converteixi.

La Quaresma és escoltar la paraula poderosa,
(que és esmolada espasa i és martell),
perquè el teu cor fereixi i sacsegi,
i un cop renovellat, l'Esperit habiti en ell.

La Quaresma és suplicar pel foc i per l'aigua,
per apagar la set i contra el fred viu,
que el foc es converteixi en flama airosa
i l'aigua sia un inesgotable riu.

La Quaresma és sortir a buscar el germà
i posar-te a servir-lo tot seguit,
descobrir, amb amor, els seus neguits,
potser són els neguits de Jesucrist.

inici

 

 


Credo quaresmal
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Crec en la Quaresma i en l'oportunitat que ens dona
per a renovar les nostres forces i les nostres voluntats.
Crec en aquest camí il·lusionant i
exigent que m'apropa a la Festa de la Reconciliació.
Crec en tots els propòsits que faig per a viure una Quaresma
diferent i a no malmetre un altre any, el camí que se'ns ofereix.

Crec en la Pasqua de Vida, sentit últim del nostre caminar.
Crec en la seva memòria i en l'impuls que em dona per a ser
Llum, Foc i Aigua pels nostres germans. Crec en la Creu i em sento agraït pel seu sacrifici i deslliurat de les meves febleses. Crec profundament que ho va fer també per a mi sense exigir-me cap resposta. Crec que la Pasqua em farà obrir-me a Ell i m'impulsarà a escampar els seus fruits i la seva vida.

Crec en la Església, amb majúscules i minúscules.
Una església d'homes i dones lliures, feliços i compromesos.
Crec en l'església que és llum en la foscor i altaveu dels que no poden parlar.
Crec en aquesta comunitat de persones tocades per l'Amor de Déu, que es reuneix per a enfortir-se i s'alimenta de la Paraula que dona vida.
Crec en tots els homes que lluiten per l'església universal i el Regne sense esperes.

Crec en Jesús, qui confia infinitament en nosaltres. Ell ens comprèn i ens espera, ens anima i ens reforça.
Crec en el seu Amor i aquesta creença ens revitalitza.
Creure en Ell, em fa creure i confiar en mi mateix i m'anima a
col·laborar en la construcció del Regne.
Em sento tan estimat que confio en Ell i m'atreveixo!!

inici


 


Senyor, fes que sigui d'aquells
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Senyor,
fes que sigui d'aquells
que arrisquen la seva vida,
que donen la seva vida.
Per què serveix la vida
sinó per donar-la.
Senyor, vós que heu nascut
a l'atzar d'un viatge,
i heu mort com un malfactor,
després d'haver seguit, sense diners,
tots els camins:
els de l'exili,
els dels pelegrinatges,
els de les predicacions itinerants...,
feu-me sortir del meu egoisme,
del meu confort.
Que, marcat amb la vostra creu,
no tingui por de la vida dura.

inici

 

 


Ajuda'm a fer silenci

Marcelo A. Murúa
Procedència: Col·laborador/a

Ajuda'm a fer silenci, Senyor, vull escoltar la teva veu.
Agafa la meva mà, guia'm al desert, que ens trobem a soles, vós i jo.
Necessito contemplar el teu rostre, em fa falta la calidesa de la teva veu,
caminar junts... callar perquè vós parleu.
 

Em poso en les teves mans, vull revisar la meva vida,
descobrir en què he de canviar, refermar el que camina bé,
sorprendre'm amb el nou que em demaneu.

Ajuda'm a deixar a un costat les corregudes, les preocupacions que omplen el meu cap,
desvetlla els meus dubtes i inseguretats, ajuda'm a arxivar les meves respostes fetes,
vull compartir la meva vida i revisar-la al teu costat.

Veure on "estreny la sabata" per a esgotar el canvi.
Em tempta la seguretat, el "saber-les totes",
tenir-ho "clar", no necessitar-te, total tinc totes les respostes.

Em tempta l'activisme. Cal fer, fer i fer.
I m'oblido del silenci, afluxo en la pregària,
llegir la Bíblia?, per a quan hi hagi temps...

Em tempta la incoherència. Parlar molt i fer poc.
Mostrar façana de bon cristià, però dins,
on vós i jo coneixem, tenir molt per a canviar.

Em tempta ser el centre del món. Que els altres giren al meu voltant.
Que em serveixen en compte de servir.

Em tempta la idolatria. Fabricar-me un ídol
amb els meus projectes, les meves conviccions, les meves certeses i conveniències,
i posar-li el teu nom de Déu.
No serà el jònec d'or, però se li assembla.

Em tempta la falta de compromís. És més fàcil passar de llarg
que baixar-se del cavall i fer la del samarità.
Hi ha tants caiguts al meu costat, Senyor, i jo em faig el distret!

Em tempta la falta de sensibilitat, no tenir compassió,
acostumar-me que altres sofreixen
i tenir excuses, raons, explicacions...
que no tenen res d'Evangeli però que em conformen...
Una estona, Senyor, perquè en el fons no puc enganyar-te.

Em tempta el separar la fe i la vida.
Llegir el diari, veure les notícies sense indignar-me evangèlicament
per l'absència de justícia i la falta de solidaritat.
Em tempta el mirar la realitat sense la mirada del Regne.

Em tempta l'allunyar-me de la política, l'economia, la participació social...
Que s'hi fiquen altres...
Jo, cristià de diumenge, eucaristia i gràcies...
18 % de desocupació, hospitals que tanquen,
nois/es sense classe, famílies sense casa ni terreny...
Em diu quelcom al meu cristianisme?

Es pot viure la fe tapant-se els ulls?
Em tempta el tenir temps per a tot menys per a l'important.
I lamentar-ho però no fer res per a canviar-ho.
La família, els fills, la pregària... al quarantè lloc.
Hi ha coses més importants. N'hi ha?

Em tempta, Senyor, el desànim,
el difícil que a vegades es presenten les coses.
Em tempta la desesperança, la falta d'utopia.
Em tempta el deixar-ho per a demà,
quan cal començar a canviar avui.

Em tempta creure que t'escolto quan escolto la meva veu.
Ensenya'm a discernir! Dóna'm llum per a distingir el teu rostre.

Porta'm al desert, Senyor, desposseeix-me del que em lliga,
sacsa les meves certeses i posa a prova el meu amor.

Per a començar de nou, humil, senzill,
amb força i Esperit per a viure fidel a Vós

.inici

 

 

 


Acte d'abandonament
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

En les teves mans, oh Déu, m'abandono,
modela aquesta argila,
com fa amb el fang el terrisser.
Dóna-li forma, i després, si així ho vols
fes-la trossos.
Mana, ordena què vols que faci?
Que vols que jo no faci?.

Elogiat i humiliat, perseguit,
incomprès i calumniat,
consolat, dolorit, inútil per a tot,
només em queda dir a exemple de la teva mare:
"Faci's en mi segons la teva Paraula".

Dóna'm l'amor per excel·lència,
l'amor de la creu;
no una creu heroica que pogués satisfer
el meu amor propi;
sinó aquelles creus humils i vulgars
que porto amb repugnància. La que trobo
cada dia en la contradicció,
en l'oblit, el fracàs, en els falsos
judicis, en la indiferència,
en el rebuig i el menyspreu dels altres,
en el malestar i en la malaltia,
en les limitacions intel·lectuals
i en l'aridesa, en el silenci del cor.

Només llavors Tu sabràs que t'estimo,
encara que jo mateix no ho sàpiga,
però això basta.
Amén

inici

 

 


Crist, saviesa de Déu
Manuel Regal
Procedència: Col:laborador/a - www.pastoralsj.org

Et dono les gràcies,
Jesús, Crist crucificat,
Perquè tu ets la meva saviesa.

Tu, Jesús,
Bogeria de Déu,
Ets la meva saviesa.

Tu, Jesús,
Feblesa de Déu,
Ets la meva fortalesa.

Et dono gràcies,
Perquè vas triar els ximples,
per avergonyir els intel·ligents,
Perquè vas triar els febles,
per avergonyir els forts.

Perquè vas triar la gent comuna i menyspreada
per rebaixar a l'èlite i la jet set.
Perquè vas triar el que no és res
Per rebaixar el poderós.

Jesús,
Que m'obri i descobreixi
La saviesa i la força de la teva creu,
Que ella em guiï i em condueixi
En el meu treball amb la gent.
Que ella acompanyi cada dia
Les meves lluites i esperances.

inici


 


És massa
M.Ferrés
Procedència: Col·laborador/a
Del llibre:"Déu a prop" de Jordi Daví

És massa la vida que hi ha en tu
per acontentar-te a viure'n petites engrunes,
i de tant en tant encara.

Ets massa persona
perquè t'enganyis a tu mateix i els altres
vegetant en aquest món.És massa resseca la terra que trepitges
perquè no miris que hi pugui néixer una flor.És massa el bé que pots fer donant la vida,
que esdevé una injustícia reservar-te-la.És massa grossa la força del compartir la vida,
perquè t'entestis a viure com un egoista.

És massa veritable la felicitat,
perquè la cerquis en ximpleries.És massa alliberador el missatge de Crist,
perquè continuïs encadenant-te tu mateix, sense esperança.És massa present la Creu de Crist,
perquè els problemes et puguin vèncer.És massa vivificant l'Esperit de Déu,
perquè t'hi puguis tancar una vegada més.És massa vida la vida, perquè no la celebris !
Obre les mans, el cor i el cap i
deixa't arreplegar per la vida nova !

inici

 


Himne Quaresmal
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col:laborador/a

Jesús, oh sol que ens heu salvat,
brilleu al fons dels nostres cors,
ara que torna el dia clar
i la nit fosca es va fonent.

Ja que ens doneu temps de perdó,
feu que el cor nostre us oferim
purificat amb nostres plors,
com holocaust, ardent d'amor.

La font mateixa del pecat
rajarà llàgrimes a dolls,
si un vertader penediment
trenca aquest cor, tan endurit.
Arriba el jorn, el vostre jorn,
i tot el món refluirà.

Plens d'alegria retornem,
guiats per vós, al bon camí.
Vulgui adorar-vos tot el món
a vós, oh Trinitat clement,
i us cantarem un càntic nou,
per obra vostra renovats.

inici

 


Himne a Déu Pare
John Donne
Procedència: Col·laborador/a

Perdonaràs aquell pecat pel qual vaig començar;
que va ser el meu pecat, encara que fora comès abans?
Perdonaràs aquell pecat pel qual vaig córrer,
i corro encara, per més que ho deplori?
Quan ho facis, encara no ho hauràs fet,
doncs encara en tinc més.

Perdonaràs aquell pecat pel que vaig aconseguir
que altres pequessin, fent dels meus pecats la seva porta?
Perdonaràs aquell pecat que vaig evitar
un any o dos, mentre m'enfonsava en molts altres?
Quan ho facis, encara no ho hauràs fet,
doncs encara en tinc més.

Tinc un pecat de por, que quan hagi filat
el meu últim bri, moriré en la seva riba:
però jura'm per Tu que en la meva mort el teu Fill
brillarà com ara brilla, i com va brillar sempre.
I fet això, que Tu has fet,
ja no temo més.

inici

 

 


Escolta'm!
Ben Jonson

Procedència: Col·laborador/a

Escolta'm, oh Déu!
Un cor trencat
és el meu millor do:
utilitza altra vegada la teva vara
perquè pugui comprovar
d'aquesta manera el teu amor.

Si no haguessis estat
sever amb mi,
i m'haguessis deixat lliure,
ja m'hauria oblidat
de mi mateix i de tu.

Doncs és tan dolç el pecat,
que la ment desorientada
rares vegades es penedeix
llevat que trobi
el seu càstig.

Qui podria demanar
més que no Tu has fet?
Vas lliurar un Fill
per alliberar a un esclau,
primer fet de res,
amb tot des d'aleshores comprat.

Pecat, mort i infern
el seu Nom gloriós
va vèncer completament.
No obstant això em rebel·lo
i de la mateixa manera ofenc.

Però jugaré
abans de la meva derrota
la meva última carta,
segur de guanyar
sota la seva Creu.

inici

 

 

 


Cançó de bressol de la neu
De la Tradició Celta
Procedència: Col·laborador/a

Freda, freda, està aquesta nit al meu llit,
fred, fred, està aquesta nit el meu nen,
profund, profund, és aquesta nit el teu somni,
jo en el meu sudari i tu en els meus braços.

Sobre mi llisca l'ombra de la mort,
el tebi pols del meu amor no s'alterarà,
el vent de les altures serà l'amanyac del teu somni,
la neu agafada a les cimeres, el teu mantell.

Sobre tu llisca el color de la mort,
àngels blancs floten en l'aire,
el Fill de la gràcia cada estació et custodia,
el Fill del meu Déu vela amb mi.

Encara que fort el meu crit, la meva queixa és vana,
encara que penosa la meva lluita, cap amic la comparteix;
el teu abric és la neu de les cimeres,
el teu llit de mort, el pantà de les valls.

Els teus ulls estan tancats, el teu somni és pesat,
la teva boca està en el meu pit, però no busques llet;
la meva cançó d'amor mai coneixeràs,
el meu lament d'amor mai comptaràs.

Un braç fred el meu amor en la meva falda,
un braç gelat sense vida ni alè;
que els àngels de Déu allisin el camí,
que els àngels de Déu ens amanyaguin a la llar.

Una forta gebrada que cap desglaç suavitzarà,
el gebre de la tomba que cap primavera tenyirà de verd,
un somni profund que l'albada no trencarà,
el somni de mort de la mare i el nen.

La llum celestial dirigeix els meus peus,
la música del cel dóna pau a la meva ànima,
sola estic sota la protecció de la Roca,
àngels de Déu em truquen a casa.

Fred, fred, fred està el meu nen,
freda, freda, freda està la mare que t'observa,
trist, trist, trist és el meu lament,
quan el tint de la mort llisca sobre mi.

Oh Creu del cel, signa la meva ànima,
oh Mare dels nounats protegeix al meu nen,
oh Fill de llàgrimes a qui una mare va criar,
mostra la teva tendresa en la mort als necessitats.

inici

 

 


inici

 

 

 


inici

 

 


inici


 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


 

 

inici

 

 


- Pregària 20 - Pregària 21 - Pregària 22 - Pregària 23 Pregària 24 Pregària 25Pregària 26 - Pregària 27 - Pregària 28 - Pregària 29 - Pregària 30 - Pregària 31 - Pregària 32 - Pregària 33 - Pregària 34 - Pregària 35- Pregària 36 Pregària 37Pregària 38Pregària 39 - Pregària 40 - Pregària 41 - Pregària 42 - Pregària 43 - Pregària 44 - Pregària 45 Pregària 46Pregària 47Pregària 48 - Pregària 49 - Pregària 50

 

 

inici