EL PARE BO

EL PARE BO

Som enmig de la Quaresma. Temps de preparació, d’anar cap endins, de canvi, d’interioritat, de contemplació... Et convidem a veure un vídeo inspirat en un fragment de la paràbola del Pare Bo.

Abans de continuar, potser val la pena anar a l’original, a la paràbola tal i com l’expliquen els evangelis (Llc 15):

Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

-Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

Jesús els va proposar aquesta paràbola:

Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare:

-Pare, dóna'm la part de l'herència que em toca.

Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà.

Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare.

Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:

-Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

Però el pare digué als seus criats:

-De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

I es posaren a celebrar-ho.

Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:

-El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:

-Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

El pare li contestà:

-Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

- La paràbola ens parla de tres personatges. Mirem el primer, el fill petit. Dóna per mort al seu pare i, en vida, li reclama l’herència. Abandona casa seva, s’allunya, viu de forma caòtica, ho perd tot... I torna a casa penedit, en part, i també per necessitat, no pot viure allunyat... Miro el meu interior: en quins moments sento que m’allunyo del Pare? Quins són els elements que desordenen al meva vida? He fet el camí de tornada?

- Els segon personatge no apareix, gairebé, al vídeo, però sí als evangelis. És el germà gran. Se sent membre de la casa. De fet, mai no ha marxat. Treballador. Se sent fidel al seu pare. No pot entendre l'estima del pare pel germà petit, no pot entendre l’acollida del seu pare... De fet, ens qüestiona si mai ha estimat de debò al pare o al seu germà. Ens pot recordar a la duresa de cor de molts que es diuen cristians... En quina mesura em trobo a prop de l’actitud del germà gran?

- El personatge del pare descriu amb una senzillesa que cap tractat de teologia aconseguiria, l’amor de Déu. Un pare que deixa marxar el seu fill, que li dóna una herència que no el pertoca encara, el deixa ser absolutament lliure... però que cada dia surt al camí a esperar-lo. Cada dia l’acompanya amb el cor des de la llunyania i, quan veu que torna el seu fill petit... L’estima. Simplement. Amb la profunditat i la senzillesa que només l’amor d’un pare/mare pot tenir. L’estima i li retorna la dignitat perduda. No li diu, et perdono, perquè no li cal. L’amor infinit que sent supera, fins i tot, les dimensions del perdó. És aquest el Déu de Jesús. En quina mesura sento aquesta tendresa infinita, aquesta estimació incondicional del Pare? I això, en què ha canviat / ha de canviar la meva forma de viure?

Comentaris

1234567891011»

#26875 EL PARE BO — Hannelore 26-02-2021 04:28

An intriguing discussion is definitely worth comment.
I do think that you should write more on this subject, it might not be a taboo matter but typically people do not discuss these issues.
To the next! Kind regards!!

Check out my page male
skin care: https://mintjasia.com/groups/skin-care-during-summer/