Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

La vídua de Naïm (Lc 7,11-17)

La vídua de Naïm

Pregària inicial


Demano el do de comprendre l’Evangeli i poder conèixer i estimar Jesucrist i, així, poder seguir-lo millor i donar-lo a conèixer.

Què diu el text?  Lc 7,11-17

Fes una lectura pausada i tranquil·la, com si es tractés de la primera vegada. Descobreix la força de les paraules. És Bona Nova per a tu.

11Després Jesús se n’anà en un poble anomenat Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent.  12Quan s’acostava a l’entrada del poble, duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.  13Així que el Senyor la va veure, se’n va compadir i li digué: «No ploris.»  14Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué: «Jove, aixeca’t.»  15El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.  16Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient: «Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.» I també: «Déu ha visitat el seu poble.»  17L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.


Comentari bíblic


Aquest relat evangèlic ens rememora la resurrecció d’un jove difunt, fill d’una vídua del poblet galileu de Naïm, a prop del Tabor. Ja a l’Antic Testament els profetes Elies i Eliseu havien estat protagonistes de la resurrecció de joves, fills de mares desconsolades (cf. 1Re 17,17-24; 2Re 4,8-37).

El profeta Elies amb la seva pregària confiada i els seus gestos d’escalf retorna l’ànima d’un jove difunt (cf. 1Re 17,17-24). Això provoca la confiança de la mare en el profeta, que queda ratificat com a enviat del Senyor: Ara sé de cert que ets un home de déu i que són del Senyor les paraules que anuncies.

Jesús porta a plenitud l’Antic Testament. Si el profeta Elies revivifica el noi amb gestos i la pregària, Jesús ressuscita el difunt amb la força de la seva paraula; el seu mot d’ordre resulta efectiu. Mentre el profeta prega Déu, l’únic que pot retornar a la vida un difunt, Jesús, en canvi, per la seva voluntat, expressada en l’ordre que dóna, és el qui ressuscita el jove.

La reacció de la gent resulta lògica. Una tal manifestació de poder diví provoca, alhora, l’esglai i la lloança. L’esglai perquè obre la porta a un poder totalment transcendent a les possibilitats humanes. La lloança perquè aquest poder apareix com a benèfic i salvador de les febleses humanes.

El relat conclou amb una confessió de fe per part de la gent: Déu ha visitat el seu poble. La “visita de Déu” és una expressió de l’Antic Testament per significar la decisió de salvar el poble en una situació difícil: així Déu visita el poble esclau a l’Egipte, i el visita igualment quan els enemics el mantenen subjugat, per tal de salvar-lo. En Jesús, Déu ha visitat i redimit el seu poble. D’aquesta manera, la profecia de Zacaries, el pare de Joan Baptista, s’ha acomplert (cf. Lc 1,68.78).

En Jesús se’ns fa present el Déu de la vida que vol que la humanitat sofrent s’aixequi de les seves nafres, i, per això, també nosaltres el lloem.


Què et diu el text?


Intentes passar del text a la persona de Jesús. Escolta què et diu, quin camí et convida a recórrer.

Si ens fixem en el que Jesús fa i diu, el primer que trobem és que “se n’anà en un poble...”. Jesús va cap a la gent, sempre està entrant als llocs on la gent hi viu les seves alegries i les seves penes, les seves lluites, la seva vida i la seva mort.

Jesús va acompanyat dels deixebles i es troba amb “molta gent del poble” que “acompanya” aquella dona viuda que havia perdut el fill. La gent del poble està adolorida per la desgracia que ha caigut sobre aquella pobra dona sense marit i, ara, sense fill; quin futur li espera? En aquesta escena, doncs, es posa de relleu la dimensió comunitària, social, de la vida humana. Dimensió que viuen de manera especialment intensa els qui segueixen Jesús.

L’imperatiu “aixeca’t” és comú a diversos fets semblants a aquest que ens presenten els evangelis. El verb és dels que s’utilitzen per parlar de la resurrecció de Jesús. Jesús ha obrat el signe de tornar la vida a un jove, no per la fe de la gent, sinó perquè s’ha sentit “tocat” pel dolor i la desgràcia.

“El va donar a la seva mare”: l’acció de Jesús és sempre gratuïta, sempre pretén el bé de les persones, directament. Que hi hagi vida, que es visqui l’amor. Que s’hi formuli la fe serà un efecte d’aquesta gratuïtat.

Aquesta formulació de la fe és, aquí, una reacció de “tothom”: “glorificaven Déu”. El comentari que fan, dient que ha sorgit “un gran profeta, es correspon també a un reconeixement habitual en els evangelis.

L’altre comentari, “Déu ha visitat el seu poble”, és una idea que Lluc ja ressalta en el seu pròleg: Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel: ha visitat el seu poble i l’ha redimit (Lc 1,68) i que va desenvolupant al llarg de l’evangeli. Una visita que, certament, aquesta dona viuda i el seu fill han experimentat.

“L’anomenada de Jesús s’escampa” no només pel “país dels jueus” sinó també per les regions habitades per pagans del voltant de Galilea (nord, est i sud). La missió entre els pagans es va fent realitat. Si això és la visita de Déu al seu poble, vol dir que el poble de Déu s’ha eixamplat absolutament


Què dius tu a Déu?


Portes temps acompanyant Jesús, formes part de la seva comitiva de vida; quantes vegades has estat testimoni de la força de la seva paraula! Has pogut acompanyar, amb Ell, joves, mares, pares, infants... amenaçats per la mort, per perills, per abandonaments, per fractures familiars, per la pobresa i l’explotació... En companyia de Jesús t’has adonat del mal que impera i s’apodera de la vida dels més febles.

Contempla la compassió de Jesús, icona del Pare compassiu i benigne. Una compassió que passa per intentar consolar la dona: “no ploris”, per “acostar-se” i “tocar”. Compadir-se i tocar no revelen de Déu un sentiment feble, postís, distant..., sinó que és l’expressió més viva i punyent de l’essència de Déu: Déu és compassió, misericòrdia.

Contempla el Jesús portador de vida nova. Dirà: Jo sóc la resurrecció i la vida (Jn 11,25). Amb Jesús aprens que, més que horroritzar-te, de lluny estant, per les grans desgràcies que afligeixen la humanitat, has de ser capaç de compadir-te amb tendresa de les persones més properes, acompanyar-les amb a teva paraula escaient i els teus gestos eficaços.

Jesús, aquell que ha consolat la mare i ha tocat el fèretre, és el “Senyor”. Amb el títol de “Senyor” es vol expressar la condició divina de Jesús. El Senyor “visita” les situacions més doloroses i desesperançades de les persones.


Acció de gràcies


Dóna gràcies a Déu pel coneixement que t’ha revelat en Jesucrist. Demana a l’Esperit que et faci passar d’aquesta Escriptura a la vida.


Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article