Unable to create /cache/mod_novasfh/sfh_56.xml configuration file.
Click here for more information.
Please update your Flash Player to view content.
Español

Viure a Fons

 

Material setmanal per a la pregària i la reflexió a partir de l’evangeli de cada diumenge.

 

Veure anteriors

LLEGEIXO LA PARAULA

Mc 9,38-43.45.47-48

En aquell temps, Joan digué a Jesús: «Mestre, n'hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis, i li dèiem que no ho fes més, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.» Jesús respongué: «Deixeu-lo fer. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. Tothom qui us doni un vas d'aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa. Però a aquell que allunya de mi un d'aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d'ase lligada al coll. Si la teva mà et fa caure en pecat, talla-te-la. Val més que entris a la vida sense mà, i no que vagis amb totes dues mans a l'infern, al foc que no s'apaga. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te'l. Val més que entris a la vida sense peu, i no que siguis llençat amb tots dos peus a l'infern. I si el teu ull et fa caure en pecat, treu-te'l. Val més que entris al regne de Déu amb un sol ull, i no que siguis llençat amb tots dos ulls a l'infern, on el corc no mor mai i el foc no s'apaga.»

El personatge al que es refereix el deixeble Joan, dient que “no és dels qui vénen amb nosaltres”, és un que no formava part del grup dels deixebles o seguidors de Jesús. Tot i que actua “en nom de Jesús”. Es posa de manifest, doncs, que els deixebles de Jesús –com pot passar en tota mena de grups– tenen una tendència al sectarisme, a creure’s els únics que poden fer el bé, que poden “treure dimonis”.

Jesús aprofita l’ocasió per actuar una altra vegada com a “Mestre”. I l’evangelista Marc aprofita l’escena per a recollir diversos ensenyaments de Jesús.

El primer ensenyament és que haver rebut la missió i el poder sobre els esperits malignes no suposa que ningú més no pugui “treure dimonis”. Tota persona que fa el bé està en la dinàmica del Regne. Ser dels que van amb Jesús es concreta en viure el que Ell viu, en fer el que Ell fa; i Jesús “treu dimonis”. Per altra banda, treure dimonis en nom de Jesús serà un dels senyals que acompanyaran els qui hauran cregut, tal com llegim a l’Evangeli més endavant en boca del Ressuscitat.

Jesús relaciona aquest ensenyament amb el tema de l’escàndol: “fer caure en pecat” als “petits que creuen en mi”. Això de “fer caure en pecat” vol dir posar obstacles a la fe, provocar que ensopeguin, allunyar-los de Déu.

Els “petits” són no només els pobres amb qui es va trobar Jesús en el seu camí, sinó també els membres de la comunitat que són més fràgils i dèbils; també aquella gent senzilla que no s’atrevia a seguir Jesús per por dels escribes. Jesús i sant Marc  pretenen recordar-nos que tots som responsables de la fe dels altres. Sobretot quan aquests altres són “petits”.

Jesús no proposa res de semblant a la mutilació del cos com a solució per a res. Ni ens vol espantar amb l’infern. Fa servir, això sí, imatges dures, impactants, i que els oients podien entendre, per fer adonar de la gravetat d’escandalitzar els petits.

- Valoro els qui es dediquen als altres, els qui construeixen un món més humà i més just, encara que no ho facin en nom de Jesús?

- Em sento responsable de la fe d’aquells amb qui la comparteixo en la meva comunitat cristiana?

Et donem gràcies, Senyor,

por tants homes i tantes dones de bé

que alliberen, que ajuden, que col·laboren amb Tu

en la creació d’un món millor,

encara que no ho facin en el teu nom:

ajuda’ns a saber-los valorar.

I als qui creiem en Tu,

dóna’ns la capacitat d’animar-nos en la nostra fe,

d’acompanyar-nos en el camí del teu seguiment.

Tu, que vius i regnes pels segles dels segles.

Amén.

Un pare estava observant el seu fill petit que intentava traslladar a la balconada un test amb unes flors precioses, però molt pesat, massa pesat per a les forces del petit. Aquest s'esforçava, suava, però no aconseguia desplaçar el test ni un mil·límetre.

-Has utilitzat ja totes les teves forces?, li va preguntar el pare.

-Sí, va respondre el nen.

-No, va replicar el pare, encara no m'has demanat que t'ajudi.

Atents a la debilitat dels altres, però sense jutjar-los, sense burlar-se’n ni ironitzar, sense desesperar-se per la seva impotència, per la seva manca de forces; amb amabilitat, i disposats a ajudar-los en el seu creixement personal. Així hauria de ser la nostra actitud per ajudar-nos els uns als uns altres a créixer en la fe.

(Adaptat de Bruno Ferrero, “Historias para acortar el camino”).

Informa't

Fes-te amic nostre al

Segueix-nos al

Seguir a webdepastoral en Twitter

Comparteix aquest article